Monistrol vol recuperar l’espai de Can Gibert com a centre cívic
L’Ajuntament ha iniciat una reorganització i millores a l’equipament, que va adquirir l’any 1993, per donar-li l’ús pel qual va ser concebut

L’edifici de Can Gibert està situat al carrer de Sant Joan de Monistrol / Ajuntament de Monistrol

L’Ajuntament de Monistrol de Montserrat s’ha proposat recuperar com a centre cívic l’edifici de Can Gibert, que els darrers anys s’havia utilitzat en gran part com a espai d’oficines de l’ajuntament, mentre es feien les obres a l’edifici consistorial. Els treballs de millora i adequació de l’espai, que ja s’han iniciat, es desenvoluparan progressivament al llarg d’aquest any i el vinent. Amb la nova distribució Can Gibert disposarà d’un Biblioaccés, arxiu històric, llar municipal, una sala de conferències, quatre aules per fer activitats i un espai per a joves.
El consistori de Monistrol està treballant per potenciar l’edifici de Can Gibert i convertir-lo en el centre neuràlgic de l’activitat social del municipi. Amb la transformació de l’equipament l’Ajuntament vol «incrementar l’oferta d’activitats culturals, esportives i de lleure en aquest espai, millorar la qualitat de les instal·lacions i reduir els costos de manteniment mitjançant la centralització de les activitats i la informatització de la seva gestió administrativa». Un dels objectius d’aquestes iniciatives és, asseguren, «l’eventual requalificació de Can Gibert com a centre cívic».
L’ajuntament va adquirir l’edifici l’any 1993, amb el propòsit de reformar-lo i fer un espai obert al públic. La primera proposta de programació, datada del 1999, va contemplar l’establiment d’un centre cívic i cultural, amb un museu a les plantes inferiors i un Arxiu Històric a les superiors. L’any 2005, però, amb l’execució de la segona fase del projecte d’obres, es va fer una adaptació a la programació original, amb la classificació de Casal Cultural, que va suprimir la majoria dels usos plantejats inicialment.
Del 2019 al 2024 l’edifici va ser utilitzat com a espai d’oficines de l’ajuntament i magatzem, «amb només una aula disponible al públic per al desenvolupament d’activitats culturals i esportives», explica el consistori. Amb el retorn de les oficines de la corporació local a la casa de la vila, a la plaça de la Font Gran, «l’ajuntament ha fet retrospectiva per tal de donar una segona vida a l’edifici i apropar-lo més als propòsits de la seva concepció original com a centre cívic».
En aquest sentit, l’ajuntament ha desenvolupat «una nova programació d’espais, amb l’objectiu d’optimitzar l’ús de l’equipament municipal, amb una distribució racional i eficient que pugui satisfer la pluralitat de necessitats de les diferents generacions i les activitats que desenvolupa el ric teixit associatiu del municipi».
Amb la nova distribució de Can Gibert, als baixos, al local del número 2 del carrer Sant Joan que s’havia temptejat com a sala d’exposicions, passarà a ser una sala de lleure, que estarà oberta al públic general, a forma d’ateneu. El local de la plaça del Bo-bo número 5, on s’havia ubicat anteriorment l’OAC i el punt +kjove, passarà a convertir-se en la nova recepció i sala d’estudi i lectura del futur Biblioaccés, que es vol obrir al públic l’any vinent.
A la primera planta, la sala de conferències i reunions queda alliberada del seu ús com a sala de plens i estarà disponible per a la celebració de tota classe d’actes, a més del seu ús habitual per la celebració de bodes civils. L’aula d’ordinadors s’amplia i es millora d’aforament i s’habilita un reduït espai d’oficines i reunions, que servirà de nou local de la Creu Roja de Montserrat i també servirà per desenvolupar la gestió del centre cívic.
A la segona planta s’habilita una nova aula, que actualment està condicionada provisionalment per fer cursos, tot i que es planteja adequar-la com a centre d’esplai per a joves i, a l’altra banda, s’han habilitat les instal·lacions del futur Arxiu Històric Municipal, amb una sala de consultes que servirà com a biblioteca auxiliar d’historiografia i recerca, espai de participació ciutadana i transparència de l’ajuntament i oficina de gestió i protecció del patrimoni documental, artístic, cultural i històric del municipi. Finalment, al tercer pis hi haurà dues aules per a cursos de ioga, dansa, cant i esplai del Jugabages, entre altres.
Un edifici històric
Can Gibert, ubicat al carrer de Sant Joan, és un edifici que data de finals del segle XVIII, però està edificat sobre una altra construcció, que té els seus orígens al segle XV. Adquireix el seu nom de la família Gibert, que va tenir una gran influència en la vida de Monistrol de Montserrat. En aquest edifici es van desenvolupar activitats molt diverses, va fer de molí d’oli i gra a les plantes inferiors, que donen al passeig de la Canaleta, i de notaria local en les plantes superiors, que donen al carrer de Sant Joan. És un dels principals exemples d’arquitectura popular en l’històric carrer medieval de Sant Joan i és considerat bé patrimonial d’interès local.
A aquesta transformació de l’equipament públic l’Ajuntament hi incorpora dos edificis més: la casa entre mitgeres del carrer Sant Pere, a la qual també vol donar una segona vida com a futur casal d’entitats i la casa de la vila, a la plaça de la Font Gran, on s’ha rehabilitat la sala de plens, que es va inaugurar el setembre passat.
- Rosalía llueix formació clàssica a 'Lux', segons Jordi Savall: «Quan canta se li noten uns coneixements musicals profunds, com als Beatles»
- «Manresà, del cor de Catalunya, 25 anys a Madrid i mai he fet televisió en català»: Jacob Petrus, il·lusionat per estrenar-se a La 2Cat
- Intenta enganyar a la Guàrdia Civil en un control al Túnel del Cadí i li acaben trobant 15 quilos de marihuana al remolc
- Preocupació per l’excavació per fer el pàrquing sota la futura seu del Govern a Manresa
- Un home deixa 10 euros al compte durant 20 anys i això és el que li queda
- Ni Tossa de Mar, ni Besalú: aquest és el poble medieval que tothom hauria de visitar a Catalunya
- Mor de manera sobtada el fotògraf de Puig-reig Ramon Subirana Riu
- La vall més secreta del Solsonès: té romànic, bolets i la llegenda de Guifré el Pilós