Sant Fruitós de Bages adquireix la totalitat de la finca de Can Figueras
El municipi suma 4,2 hectàrees al Bosquet, que permetran ampliar el parc urbà i desenvolupar el projecte de la Casa-Museu Figueras
Casa de la finca de Can Figueras / ARXIU/ALEX GUERRERO
L’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages ha fet efectiva aquesta setmana la compra de l’entorn de l’emblemàtica finca de Can Figueras, un pas que regió7 ja va avançar el mes de juny passat, quan es va fer acte públic per explicar algunes de les singularitats d’aquesta casa. En concret, el que ara s’ha formalitzat és l’adquisició de cinc parcel·les que sumen un total de 4,2 hectàrees situades al voltant de Can Figueras i el Parc del Bosquet.
Amb aquesta incorporació, el consistori suma aquests terrenys al patrimoni municipal, aconseguint que el municipi disposi d’un gran espai verd de 5,3 hectàrees al centre del nucli urbà. Els terrenys, adquirits a la família Figueras, comprenen la zona que envolta la casa dels Pins i s’estenen fins a l’avinguda de les Brucardes, l’avinguda Sant Joan i les piscines municipals.
Fonts municipals destaquen que aquesta operació «permetrà donar continuïtat al Parc del Bosquet, fins ara fragmentat, i obrirà la porta a la creació de nous espais per a equipaments». A més, hi afegeixen, «serà clau per impulsar el projecte de museïtzació al voltant del llegat del pintor Alfred Figueras».
Acte de signatura de la compra de les finques / AJUNTAMENT DE SANT FRUITÓS
Amb aquesta compra, el sector urbanístic de Can Figueras passa a ser de titularitat municipal en la seva totalitat, completant així un procés iniciat el maig de 2019, quan l’Ajuntament va adquirir a la família Figueras la casa i el seu entorn, una finca de 10.441 m². Després d’una primera fase d’adequació, el gener de 2023 es va obrir aquest espai verd a la ciutadania, convertint-lo en un nou punt de trobada i lleure per al municipi.
Des d’aleshores, el consistori ha treballat per definir el futur de Can Figueras i el seu entorn, amb l’objectiu de transformar-lo en un centre cultural i social obert al municipi. Aquesta darrera adquisició permetrà avançar en el desenvolupament d’aquest projecte que es preveu a mitjà i llarg termini, que es planteja de manera participativa, incorporant les propostes de veïns, veïnes i entitats locals.
El projecte en el qual s’està treballant parteix de la base d’un estudi d’usos impulsat per la Diputació de Barcelona, que apunta diverses possibilitats, com ara la creació d’una sala d’exposicions annexa o l'obertura de la casa com a equipament municipal.
Punt de trobada d'artistes
En l’acte del juny passat, quan ja es preveia completar aquesta adquisició, la proposta que es llançava partia d’un nou espai que serveixi de punt de trobada d’artistes i on puguin exposar la seva obra. Parlava de reservar una sala d’exposicions permanent per a l’obra d’Alfred Figueras, i plantejava un mínim de dues sales més. Una seria per a obres itinerants d’artistes de fora, i una altra, possiblement més petita, perquè gent del poble hi pugui exposar les seves col·leccions.
Aquests nous espais es podrien ubicar en un edifici de nova construcció dins la mateixa finca i proper a la casa. Tanmateix, en aquell moment, l’alcalde, Joan Carles Batanés, deixava clar que era només una pluja d’idees que s’hauria d’anar definint a partir de convocatòries que es preveuen fer amb entitats i veïns per dibuixar projectes a mitjà i llarg termini.
En paral·lel, s’han iniciat els tràmits per declarar aquesta finca Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) sense descartar, més endavant, que pugui ser reconegut el seu interès nacional (BCIN).
El disseny de la casa és obra de Le Corbusier?
El disseny original de Can Figueras, del 1931, podria ser obra del prestigiós arquitecte suís Charles-Édouard Jeanneret-Gris, més conegut com Le Corbusier, tot i que, fins ara, no s’ha pogut corroborar amb certesa. Ho constata l’arquitecte i expert amb l’obra i la figura de Le Corbusier, Jaume Coll, després que ha liderat des de l’UPC una recerca historicoarquitectònica de la casa de Sant Fruitós per determinar-ne el valor.
L’any 1925, en plena dictadura de Primo de Ribera, Alfred Figueras va exiliar-se a Alger, i allà va conèixer i es va relacionar amb l’arquitecte suís. No va ser fins el 1931, que va tornar a Sant Fruitós i va començar la construcció dels Pins (Can Figueras).
A partir d’aquí, els indicis que fan pensar que el disseny de la casa és fruit de Le Corbusier és l’estil de l’edifici, que s’inclou dins el moviment urbanista de començament de segle representat, entre altres, per l’arquitecte suís. A més, el mateix Coll explica que quan es va topar, per casualitat, amb una imatge dels plànols originals de la casa es va sorprendre de la similitud amb altres plànols de l’artista: «A part de reconèixer el seu grafisme, hi vaig veure elements molts seus», explica, i això l’anima a pensar que hi pot haver un vincle. Diu que tant les mides com altres elements estan fets a mà, i per això es pot comparar el grafisme (i la delineació) amb altres treballs seus.
El problema és que els plànols no estan signats, si bé explica que en aquella època això no era estrany i diu que, fins i tot, a vegades «els signava algú que no tenia ni títol acadèmic ni professional». Tanmateix, són uns plànols no signats, de manera que l’autoritat que la fundació Le Corbusier té a París no reconeix la seva autoria.
En qualsevol cas, Coll atribueix el disseny, com a mínim a l’escola de Le Corbusier, i concretament se sosté la hipòtesi que els plànols haurien sortit d’un despatx d’Alger que en aquell moment feia arquitectura moderna, a càrrec d’una "figura clau» com és Pierre André Emery, que era soci de Le Corbusier, i que el 1925 també es va establir a Alger. De fet, va ser el primer arquitecte en pràctiques al despatx Le Corbusier-Jeanneret entre el 1924-1926. Pel que fa a la delineació, podria ser obra de Jean de Maisonseul, alumne de Figueras i arquitecte en pràctiques al despatx d’Emery.
De totes maneres, d’entrada ja se sap que la casa no es va construir exactament com indicaven els plànols originals, i a més, anys més tard, es van fer ampliacions amb cobertes inclinades i altres elements que desvirtuen el projecte racionalista original.
- Mor en un accident a la C-55 Miquel Caelles Campà, exregidor de Súria i professor a la Joviat
- Toni Martínez, granger de Callús, parla del confinament de les gallines: «Si els canvies la rutina i les tanques, s’estressen i no ponen tant»
- La reacció d'un policia de Manresa per un embús en hora punta: «Tenim coses més importants a fer...»
- Un manresà inaugura aquest dissabte a Sant Fruitós una empresa d’elaboració de licors artesanals
- Un gran niu de vespa asiàtica just a sota d'un balcó a Manresa
- Andrea Sacrest i Laia Marimon, les dissenyadores que han reconvertit una fusteria de la Cerdanya en un taller de furgonetes camper
- La propietària d'una fleca del Moianès, obligada a traspassar el negoci en descobrir que és celíaca després de més de 20 anys d’ofici
- L'home que es passejava per Manresa amb una arma simulada va ser detingut per entrar a la delegació del Govern amb la pistola
