Música per la Llibertat celebra vuit anys amb un retorn als inicis, a Sant Fruitós

El col·lectiu d’origen bagenc Música per la Llibertat, que es va crear el 2017 per demanar l’alliberament dels empresonats durant el procés després del referèndum per la independència de l’1 d’octubre, ha complert 8 anys, i ho ha commemorat amb un acte de retrobament a Sant Fruitós de Bages, on el moviment va fer la seva primera actuació per la diada de Tots Sants d’aquell mateix any. Aquest dissabte, una cinquantena de persones vingudes d’arreu de Catalunya, entre músics i cantants, han recordat l’essència d’aquell moviment, que asseguren que no s’ha apagat.

L’acte es va fer davant l’Ajuntament de Sant Fruitós, on es van interpretar algunes de les peces que Música per la Llibertat va fer sonar per tot el territori. Aquella llavor de Sant Fruitós es va anar escampant en dies successius a Manresa, Artés..., i a múltiples localitats d’arreu del principat, que cada dia actuaven en carrers i places en record dels presos.

En total, en tot aquest temps, Música per la Llibertat ha actuat en més de 120 poblacions, majoritàriament de Catalunya, però també dels Països Catalans, d’Espanya, i d’Europa. El col·lectiu s’ha deixat sentir a una desena de països del continent, i en ciutats com Praga, Viena, Ginebra, Brussel·les, Berlín, París, o Bratislava.

Després de l’acte d’aquest dissabte, Música per la Llibertat vol anar fent trobades periòdicament. La idea és celebrar-ne una cada tres mesos en alguna de les localitats on ha deixat empremta. I és que, malgrat que amb el pas del temps i amb l’amnistia alguns dels seus integrants s’han anat despenjant, «el col·lectiu segueix dempeus», assegura un dels seus fundadors a Artés, Ramon Creus, que va participar en la trobada de Sant Fruitós. Hi ha poblacions on encara surten al carrer, ja sigui «un cop per setmana, o un cop al mes..., i amb la mateixa convicció», apunta Creus. Diu que els motius de reivindicació hi continuen sent «encara que l’estat espanyol els hagi volgut ofegar. La memòria no es perd, i nosaltres seguim aquí».