La línia de Renfe del Bages entra en una via clau

El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, ha anunciat aquesta tardor una inversió de 1.000 milions d'euros per posar en marxa un ambiciós Pla Integral de Tallers i Manteniment de Renfe que s’anirà desenvolupant d’aquí al 2030. El que preveu és la construcció d’una quinzena d’instal·lacions arreu de la xarxa estatal, entre les quals un dels punts és a l’estació de Manresa. Aquesta, inclosa en una inversió a Catalunya de prop de 100 milions, preveu projectes per a altres nous tallers també a Ripoll, Sant Andreu (Barcelona) i l’ampliació del ja existent a Vilanova i la Geltrú.

Aquest futur taller a Manresa hauria de ser, de fet, la cirereta que culmini tot un seguit d’inversions previstes a la línia de Renfe que dona servei al Bages, l’R4, prevista en el Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030 que es va presentar a principis del 2021. Pla que es dividia en dues fases (dos quinquennis) i que concentrava en la segona les inversions més importants de la línia que connecta Manresa i la comarca amb Barcelona passant pel Vallès. L’R4 entra, per tant, en l’etapa clau per al que hauria de ser el seu salt endavant.

El futur taller ha de contribuir a millorar l’operativitat a la capçalera de l’R4 al Bages

Tot i que la major part de les intervencions no es preveuen a la comarca, sinó sobretot al tram vallesà, la circulació des del Bages se n’hauria de veure directament afavorida i, sobretot, suposar un avenç en la millora del temps de trajecte.

Aquesta inversió ara anunciada pel ministre, tot i que de manera molt genèrica, ja es recollia en el Pla de Rodalies en el sentit que es projecta que la capital del Bages disposi d'uns nous tallers per a la xarxa de la companyia a Catalunya, lligada alhora a una ampliació de vies. Cal tenir molt present que aquell pla vigent és un document molt generalista, que si bé fa un llarg llistat d'intervencions al conjunt de les línies, més enllà de l'enunciat no detalla gens els projectes que s'hi recullen. A curt i mitjà termini n’hauria d’arribar la concreció, ja que la seva materialització s’hauria de fer al llarg d’aquests pròxims cinc anys.

Segons el que s’ha detallat ara, en el cas concret de Manresa aquesta actuació suposarà una inversió de 40 milions. Aquests fons es destinaran, segons remarquen, a un «ambiciós pla de manteniment», l’objectiu principal del qual és la modernització, digitalització i el creixement de les instal·lacions de manteniment de la companyia per millorar la qualitat del servei ferroviari. L’operadora assegura que aquestes inversions permetran estalviar en conjunt un 29% de les hores que els trens han de passar als tallers.

Quan es va presentar, fonts d'Adif van explicar a Regió7 que aquesta actuació podria canviar notablement la fisonomia de l'estació de Manresa i que la dotació d'aquest espai i servei de tallers pot suposar un guany «molt important» per a la ciutat i per a l'operativitat de la línia R4 des del Bages.

Tot i que no hi ha concreció, sí que es pot dir que es tractaria d'una instal·lació per a l'estacionament i manteniment dels trens, com les bases que actualment ja té la companyia a Cornellà, Montcada, Mataró, Vilanova i la Geltrú i Sant Andreu Comtal. De manera que tindrà, d’entrada, dos impactes positius principals.

D’una banda, el fet que generarà una activitat i, per tant, llocs de treball directes d’un àmbit molt especialitzat.

De l’altra, que, de cara al funcionament de la línia, facilitarà la seva operativitat, sobretot a l'àrea del Bages, ja que en cas d'una incidència, sobretot causada per l'avaria d'un comboi, des de Manresa es podrà reaccionar amb més agilitat i rapidesa per donar-hi resposta. L'aposta d'Adif i Renfe és situar aquests tallers a les capçaleres de les línies, per guanyar aquesta operativitat. No està definit, però, ni a quin lloc s'ubicarien concretament aquestes instal·lacions dins de l'àrea de l'estació de Manresa, ni quins canvis suposaria en la composició de la platja de vies.

Dues actuacions clau en zona del Vallès

Hi ha, però, dues intervencions en infraestructures de gran envergadura, previstes per a aquests pròxims cinc anys en el Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030, que són els que haurien de tenir una incidència més directa en la flexibilitat i, per tant, en la millora de la velocitat de trajecte, d’aquesta connexió amb Renfe entre el Bages i l’àrea metropolitana. Tot i que cap de les dues se situa a la comarca, sinó que són al Vallès. És a dir, en el trajecte.

El primer, per envergadura i incidència directa que tindria, és la construcció del túnel del turó de Montcada. Es tracta d'una infraestructura que fa una dècada que es reclama des del Bages, ja que es considera cabdal per contribuir a reduir d'una manera efectiva el trajecte en tren fins a l'àrea metropolitana i el centre de Barcelona. Es tracta d'una construcció que ha d'assumir el ministeri de Foment i que el Govern català ja va situar entre les intervencions clau en la millora i potenciació de la xarxa ferroviària. De fet, la Generalitat el va incloure també el 2021 en el Pla Específic de Mobilitat del Vallès.

Aquest túnel de Montcada i Reixac va aparèixer per primer cop en un estudi de l'any 2007 elaborat per una consultora per encàrrec del Consell Comarcal del Bages, i dos anys més tard quedava recollit també el Pla d'Infraestructures Ferroviàries 2008-2015, que el 25 de febrer del 2009 va presentar en un acte a Barcelona el llavors secretari d'Estat de Planificació i Relacions Institucionals, Víctor Morlán.

En el Pla Específic de Mobilitat del Vallès es quantificava la construcció d’aquest túnel en uns 185 milions d'euros. I s’hi descrivia que consisteix en la construcció d’un nou túnel per sota del Turó de Montcada (2,5 km) que «permetrà un estalvi de temps important en els desplaçaments entre Manresa i Barcelona». Es concreta que evitaria el pas de la línia R4 pel municipi de Montcada, on actualment realitza 3 parades. Permetria, per exemple, que serveis semidirectes des de Manresa utilitzessin el túnel, realitzant parades únicament a Terrassa i Sabadell.

L’altra gran infraestructura que s’ha de materialitzar en aquests pròxims cinc anys al Vallès, però amb incidència directa al Bages és el que tècnicament es coneix com el ‘salt de moltó’ de Cerdanyola, un encreuament a doble nivell per facilitar la concentració de trens de diferents línies que conflueixen a l’entrada de l’àrea metropolitana, ja que actualment es produeix al mateix nivell i obliga a esperes en la circulació.

Subscriu-te per seguir llegint