Avinyó rememora el triomf popular dels Matiners
La fira fa retrocedir en el temps els habitants d'aquesta vila bagenca fins al 1848, en plena Segona Guerra Carlina i abans d'una de les batalles més rellevants del conflicte bèl·lic

La Fira dels Matiners d'Avinyó, en fotos / Eduard Vega
Avinyó ha retrocedit més de 175 anys per rememorar una de les victòries de la classe popular més rellevants emmarcada en els conflictes armats per la successió del tro espanyol entre Isabel II i Carles Maria Isidre de Borbó: la Guerra dels Matiners. Els carrers de la població s'han engalanat, penjant de cadascun dels balcons del nucli antic de la vila motius granes i blaus en el cas de ser favorables als carlins, i de blaus i blancs en el cas de donar suport a les forces isabelines. I com no podia ser d'una altra manera, també ho han fet els seus vilatans, que per un dia han fet front al fred matinal per mudar-se amb els seus millors vestits d'època.
Com passava en el cas dels balcons, i sent fidels a la realitat de l'època, la indumentària de cada vilatà també deixava entreveure en quin bàndol es posicionava: Les seves faldilles llargues, bruses blanques i mocadors i davantals perquè no s'embrutessin, i la seva boina o barretina, calces fins al panxell i camisa sense coll els identificava com a seguidors carlins; en canvi, els vestits llargs i cridaners, i els pantalons entallats i barrets de copa eren senyals inequívocs de la burgesia catalana, que tendia a donar major suport a la reina Isabel II.
Des de bon matí, i combatent el fred que encara feia a primera hora, els carrers de la població bagenca ja lluïen gairebé plens, amb molts visitants interessant-se per algunes de les figures de fusta artesana que s'oferien en alguna de les parades, o altres provant-se complements de bijuteria. Els més fartissos, en canvi, quedaven embadalits observant com es pesava la massa abans de fer un rodó de quilo, o com girava, molt a poc a poc, un dels protagonistes de la festa: el porc ral que se servirà per dinar.
Primeres representacions
Tot era a punt per donar el tret de sortida a les representacions històriques, especialment útils per ensenyar a tots els visitants algunes de les curiositats del context històric en què s'ambienta la fira. El primer, per exemple, la torre de telegrafia òptica mitjançant la qual els batallons isabelins es comunicaven de manera críptica amb les poblacions properes, en aquest cas Artés.
Però també són especialment útils per copsar altres realitats de l'època, com la més que intrusiva participació de l'Església en l'educació femenina, o l'enorme diferència de realitat de classe entre la petita burgesia avinyonenca i els pagesos i artesans. Els primers, representats amb rigorositat durant totes les escenes del casament dels nuvis, que han desfilat des de la Torre Modernista Abadal fins a la plaça Major amb un carro tibat per un cavall i vestits amb les seves millors gales.
Durant tota la tarda, es repetiran algunes de les representacions que ja s'han celebrat durant el matí, i també s'incorporarà una de les principals novetats d'enguany: La representació d'una hora de durada que fusiona diverses de les escenes que se succeïen al llarg del dia per facilitar el seguiment del fil de la història.
- Sílvia Caballol, escriptora i psicòloga: 'El cervell no pot processar notícies negatives constantment, la persona es trona insensible i empàtica
- L’anècdota d'un hotel-restaurant de Manresa que es fa viral: una reserva inexistent i una clienta que vol tenir la raó
- El conseller d’Agricultura durant la pesta porcina del 94: “S’hauria de donar barra lliure per eliminar senglars arreu”
- Retencions quilomètriques i accidents marquen el primer dia d’operació sortida del pont a la Catalunya central
- Un poble petit de l’Anoia, amb 400 habitants, fa un Mercat de Nadal que ja és un model d’èxit
- Gran muralla verda d’Àfrica: Quin és el seu resultat?
- Coronar Sant Jeroni amb Joëlette, un somni compartit
- Els Bombers evacuen amb helicòpter un escalador ferit a Berga