Manresa i Berga tenen creada una autovia de la cirurgia que ha tractat més de 270 pacients en dos anys

Les connexions entre Manresa i Berga han aprofundit en la seva fluïdesa en els darrers dos anys amb la creació del Servei Territorial de Cirurgia General C16, una iniciativa conjunta entre la Fundació Althaia i l’Hospital de Berga, liderada pel doctor Pablo Collera i, en el seu moment, pel doctor Antonio Gallardo, que permet establir una millor fluïdesa entre centres per atendre els pacients que requereixen una intervenció. Aquesta i d'altres experiències, com la que duen a terme l'Hospital de Vic i el de Campdevànol, de dimensions més petites i en aquests moments sense pràctica quirúrgica, serveixen d'exemple al departament de Salut per crear "un model territorial d’atenció al ciutadà més integrat i equitatiu", segons va explicar el doctor responsable, Pere Rebassa. Com explica el doctor Collera, "l’objectiu és garantir la igualtat d’accés als serveis sanitaris, reduir la variabilitat assistencial i millorar l’eficiència del sistema, especialment en un context de dificultats per retenir professionals especialistes".

En aquests primers dos anys de funcionament, els metges d'Althaia han atès 272 pacients que procedien de Berga per aquest acord, dels que 195 precisaven cirurgia urgent. Les intervencions han estat colecistectomies, coloproctologies, parets abdominals i laparoscòpies, entre d'altres. Entre altres necessitats, a Althaia s'ha creat un quiròfan nou per fer aquestes intervencions, s'ha avançat en sistemes de telemedicina, s'ha consolidat el sistema de comunicació per videoconferència i es preveu que es pugui incorporar algun metge de medicina familiar amb la intenció d'especialitzar-lo en petites intervencions que pugui fer sota el guiatge d'un metge especialista.

Els resultats d'aquesta experiència entre els hospitals de Manresa i Berga s'ha exposat aquest dimarts en una jornada convocada per la Regió Catalunya Central del Departament de Salut. També es va exposar el primer any de vida del projecte CAIROS, que vol aportar solucions, des del mateix sistema de salut, per millorar l'atenció als pacients de Catalunya.

La directora general de Planificació en Salut, Aina Plaza, ha presentat les línies mestres del nou mapa del sistema de salut de Catalunya, que orienta la planificació cap a un model més equitatiu, preventiu, integrat i sostenible.

El nou model es fonamenta en la creació de les Àrees Integrades de Salut (AIS), concebudes com a ecosistemes territorials que connecten serveis, professionals i recursos per donar resposta coordinada a les necessitats de salut de la població al llarg del cicle vital.

Segons Plaza, “les AIS seran l’eix de transformació del nostre sistema: un espai que cuida, preveu, anticipa i acompanya les persones, amb una planificació de proximitat i una governança corresponsable orientada a resultats de salut”.

La directora general ha subratllat també la importància de passar “d’una planificació basada en recursos a una planificació centrada en la salut de la població”, incorporant la perspectiva de gènere, l’envelliment, la sostenibilitat ambiental i la transformació digital com a eixos transversals.

L’obertura de la jornada ha anat a càrrec del gerent de la RSCC, Toni Sánchez Laplaza, que ha destacat “la necessitat de consolidar un model de salut més proper, equitatiu i adaptat a la realitat de cada territori”. Sánchez ha insistit en la bona feina que es fa a la Catalunya Central on ja hi ha diferents experiències de treball en xarxa i col·laboració entre entitats proveïdores de salut. En la sessió matinal que s'ha celebrat a Montserrat -com un més dels molts actes que s'han organitzat aquest curs a Montserrat per celebrar el Mil·lenari del monestir. En aquesta jornada, el doctor Manel del Castillo, president del Comitè d'Avaluació, Innovació i Reforma Operativa de Salut, ha explicat el present i futur de CAIROS, i els doctors Pablo Collera i Pere Rebassa, ha mostrat el procés i el resultat de la col·laboració entre centres que amb finançament diferent: uns són públics i els altres privats.

El projecte C16 de Manresa i Berga es fonamenta en la col·laboració entre els dos centres per optimitzar recursos, adequar l’activitat quirúrgica segons la complexitat i reforçar la Cirurgia Major Ambulatòria (CMA) a Berga. S’han unificat protocols d’actuació, criteris de derivació i sistemes de comunicació, i s’ha potenciat la formació conjunta i l’intercanvi de coneixement entre equips, afavorint una cultura clínica comuna.

El funcionament diari inclou la presència coordinada de professionals d’Althaia a Berga, la participació regular de les direccions mèdiques i la utilització d’eines de telemedicina com la plataforma Zerintia, que garanteix una comunicació directa i contínua. A més, s’ha establert un acord amb el SEM per assegurar els trasllats urgents de pacients segons la seva complexitat. Però fins a arribar a aquest punt ha calgut treballar de valent per anar superant els entrebancs administratius, sobretot.

Collera assegura que "després de dos anys, el Servei Territorial de Cirurgia General C16 s’ha consolidat com un model sostenible i eficient, capaç de garantir la qualitat assistencial i la continuïtat de l’atenció quirúrgica en tot el territori. El projecte demostra que la cooperació entre institucions és clau per fer front als reptes de futur i per avançar cap a un sistema sanitari més integrat, equitatiu i resilient, basat en la filosofia d’estabilitzar i traslladar".

La jornada a Montserrat es va completar amb una taula rodona sobre les Sinèrgies entre l'Atenció Primària, Salut Pública i el Món local, amb una experiència en l'abordatge de l'obesitat infantil que va presentar Maria Dolors Coll, cap de Servei de Promoció de la Salut i una altra sobre el desplegament de l'Àrea Bàsica de Salut de Navàs i Artés, a càrrec d'Anna Crespiera Homs, infermera de Família a l'àrea bàsica Navàs-Balsareny.. En la tercera taula es va parlar de l'atenció intermèdia amb una intervenció de Matilde Berneto Soto, cap de Servei Territorial de Geriatria i Cures Pal·liatives d'Osona i Ripollès, i una altra d'Olga Sabartés Fortuny, directora mèdica de l'Hospital de Sant Andreu de Manresa, sobre l'abordatge del trastorn cognitiu.