El ‘ressuscitat’ eix ferroviari transversal afecta l’urbanisme de vint municipis de casa nostra

El president de la Generalitat, Salvador Illa, anunciava aquest estiu que el Govern estava treballant ja en un Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya 2025-2050 que inclourà la recuperació de la idea del Tripartit de fer un eix transversal ferroviari que uneixi Lleida i Girona, passant pel Bages (amb parada a Manresa) i el nord de l’Anoia, i amb un ramal de connexió cap a Igualada i Martorell (i d’aquí cap Barcelona).

De fet, el somni d’aquell Govern presidit per Pasqual Maragall va tenir un important grau de concreció, ja que se’n va presentar l’estudi previ el juliol del 2005. I gairebé cinc anys més tard, el gener del 2010, el mateix conseller del que llavors era Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic que en posava les directrius i, sobretot, servia, segons deia textualment, «per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl» per on havia de passar el futur traçat.

El PDU de l’Eix Ferroviari Transversal, vigent des del 2010, inclou sis municipis del Bages, un del Moianès, nou de l’Anoia i quatre del Baix Llobregat Nord

Avui, aquell document segueix vigent i afecta un total de 57 municipis (de 10 comarques), 20 dels quals són a l’àrea d’influència de Regió7. En concret, del Bages són Avinyó, Castellfollit del Boix, Manresa, Sallent, Sant Fruitós de Bages i Sant Salvador de Guardiola. Del Moianès, Santa Maria d’Oló. De l’Anoia hi ha Argençola, Castellolí, els Hostalets de Pierola, Igualada, Jorba, Montmaneu, Òdena, Piera, Rubió. I del Baix Llobregat Nord, Abrera, Esparreguera, Martorell i Sant Esteve Sesrovires. La resta de municipis són de les comarques d’Osona, Selva, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.

El Pla Director Urbanístic de l’Eix Transversal Ferroviari conté un apartat específic sobre la seva vigència que consta de tres punts. En el primer s’estableix que aquesta «és indefinida i es mantindrà mentre no s’hagi aprovat el projecte constructiu de l’eix transversal ferroviari», la qual cosa no s’ha produït.

En el segon es planteja que el Pla Director Urbanístic podrà ser revisat en el supòsit que, per part de l’administració competent en matèria d’infraestructures ferroviàries, s’adoptin nous criteris sobre el traçat de la infraestructura.

L'any que ve, clau

Però, alhora, en el mateix supòsit s'explicita que, «en tot cas, haurà de ser objecte de revisió si la infraestructura ferroviària a la qual es vincula no disposa de projecte constructiu al final del termini de previsió temporal de les determinacions del Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya». Un termini que s’esgota el 2026. Ara com ara, el somni del tren Transversal no ha avançat més enllà d’aquell estudi previ, que en marcava les directrius generals, i no disposa d’aquest projecte executiu. Per tant, segons estableixen les disposicions del PDU, aquest haurà de ser revisat l’any que ve si aquella idea no es concreta en un projecte constructiu.

Aquest no és un aspecte menor perquè tots aquests municipis estan condicionats en un grau o un altre (depenent de per on es dibuixava aquesta la traça ferroviària) a l’hora de fer els seus planejaments urbanístics per allà on es dibuixa aquesta ratlla, ja que des de fa 15 anys és una zona afectada. En el mateix PDU es concretava que hi ha dues categories de reserva de sòl, un pròpiament per al pas de la infraestructura viària, que queda delimitada per una franja d’entre 19 i 25 metres d’amplada en terreny urbà consolidat; i un segon àmbit «de protecció» de la infraestructura, de 31 metres d’amplada.

Viatgers i mercaderies

L’eix transversal ferroviari es va plantejar com una línia mixta de mercaderies i de viatgers en alta velocitat per enllaçar Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona, i connectaria, així mateix, amb la línia d’alta velocitat a Lleida i a Girona, on enllaçaria de manera directa o indirecta amb els seus aeroports, i també amb l’aeròdrom d’Igualada/Òdena. A més, es plantejava un ramal des d’Igualada a Martorell per connectar amb les línies de mercaderies cap al Port i les de viatgers cap a Barcelona. En total, la reserva per a l’eix transversal ferroviari és de 254 kilòmetres de traça considerant els diferents ramals.

Aquesta línia es plantejava amb un ample viari internacional i dissenyat per a trens de viatgers amb velocitats de fins a 250 km/h i de mercaderies de fins a 120 km/h. D’aquesta manera, el temps total del recorregut de tot el traçat entre Lleida i Girona seria d’aproximadament 1 hora i 20 minuts, i en cadascun dels trams d’entre 20 minuts i mitja hora.

Es preveia crear 8 noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega. En total, tindria 10 estacions, comptant les de Lleida-Pirineus i la de Girona, ja existents. Es preveia que un 52,5% de la línia fos en túnel i un 9% en viaducte.

Subscriu-te per seguir llegint