L'escolanet de Montserrat que triomfa en escenaris d'arreu del món: «A l'Escolania vaig aprendre uns valors que m'han acompanyat sempre»

"La música és una de les grans creacions de la humanitat i poder-m'hi dedicar és com si m’hagués tocat la loteria", afirma el pianista Albert Cano (1996), antic escolà de Montserrat. Poc després de participar en el Festival de Música del Mil·lenari, el jove atén aquest diari des de Nova York, on ha establert una base des d'on viatja a escenaris d’arreu del món. La seva és una vida nòmada que sembla que porti escrita als gens. Fill de mare holandesa i pare espanyol, va néixer a Ginebra, però als 4 anys es va establir a Viladecavalls després que la seva família s'enamorés de les vistes a Montserrat. "Per a mi, aquesta muntanya és com una segona casa".

El talent per al piano li va obrir les portes de l’Escolania als vuit anys. "Els meus pares consideraven que era massa petit, però valoraven molt la formació musical i van decidir fer el pas, sobretot perquè el primer any ens deixaven tornar a dormir a casa". D’aquells anys, recorda sobretot la disciplina monàstica. "Ens aixecàvem molt d’hora, fèiem classe al matí i música a la tarda", explica. Les hores d’assaig diàries van marcar el seu creixement musical i també personal. "Allà vaig aprendre valors que van més enllà del catolicisme, valors humans que m’han acompanyat sempre".

Amb el suport familiar i la convicció de voler dedicar-se a la música, va continuar la seva formació als Estats Units, on va obtenir una beca per estudiar a la Colburn School de Los Angeles. "La decisió va ser aprofitar aquella oportunitat perquè pensava que, si finalment no podia fer carrera com a músic, la inversió no seria tan alta, i finalment va resultar que l’escola tenia grans recursos i instruments d’alt nivell que em van ajudar molt a millorar la tècnica".

Més tard, es va traslladar a Nova York per cursar el màster i el diploma d’artista a la Juilliard School, sota la direcció de Robert McDonald. "Allà he après molt sobre la tècnica, l’oïda i també d’altres estils, com el jazz". El fet d'establir-se als Estats Units també li ha obert moltes portes a participar en concursos internacionals i a actuar amb orquestres com Filharmònica de Las Vegas, la Simfònica de San Diego o la Filharmònica de Rochester. A banda, també ha actuat amb altres formacions europees i catalanes com la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i i la Manchester Camerata. Entre els seus reconeixements destaquen el Primer Premi del Concurs Naumburg (2017) i el Premi Rubinstein de Juilliard (2020).

"Poder transmetre música d’altres generacions és un privilegi", afirma. Tot i sentir-se afortunat, reconeix que és una professió exigent i que sovint troba a faltar la família. "Sempre que puc, agafo un vol cap a casa. No sé on em portarà la carrera, però Montserrat sempre formarà part de les meves arrels".

Subscriu-te per seguir llegint