Jordi Calafell, cap territorial del SEM a la Catalunya central: «La feina dels equips sanitaris no és fàcil; moltes vegades t’emportes a casa les vivències»

La 16a Jornada d’actualització del Sistema d’Emergències Mèdiques a la Catalunya central va reunir ahir, 12 de novembre, un centenar de professionals assistencials de la regió al centre cultural La Creueta de Navarcles. Aquesta trobada, que se celebra anualment, té per objectiu "actualitzar els coneixements i cohesionar els professionals del territori" i enguany s'ha centrat en la gestió de les emergències mèdiques a partir d'un treball col·laboratiu entre els professionals de la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) i les unitats assistencials de la zona. Jordi Calafell, cap Territorial del SEM a la Catalunya central, és un dels organitzadors de l'esdeveniment.

En què consisteix l'actualització del SEM d'enguany?

És la setzena actualització que fem del SEM a la Catalunya central, per tant, són unes jornades molt arrelades al territori. Bàsicament, el que tractarem en aquesta ocasió són dinàmiques de cultura col·laborativa entre els mateixos assistencials del SEM. Perquè no només hi ha els professionals de l'ambulància d'emergències mèdiques, que és la més visible, sinó que a darrere hi ha tot un equip de sanitaris, metges, infermers i tècnics, que estan en un central de coordinació i que són els primers que donen la resposta a l'emergència extrahospitalària. No oblidem que una emergència al carrer comença amb una trucada al 112.

Per què són importants aquesta mena de jornades?

És important en dos sentits. En un, perquè fem autorització de ciència, de nous procediments, de noves actuacions per donar resposta a l'emergència. Per altra banda, fem aquesta part de cohesió d'equip i de cultura col·laborativa entre els mateixos assistencials de les centrals de coordinació i del territori. Podem tenir una bona base científica i uns bons mètodes, però darrere de tot això el que hi ha són persones i la gràcia és fer aquesta cohesió perquè ens coneguem millor. Sumant la part de persones i la part de procediments i ciència, donem la millor resposta a la ciutadania.

El testimoni de David Gracia, agent dels Mossos d’Esquadra que fa un any va patir una aturada cardiorespiratòria pujant a Montserrat, és un cas d'èxit.

Aquest cas posa visió al que comentava: darrere d'aquests procediments, codis i intervencions... hi ha assistencials que són professionals. El David va ser un company, un agent dels Mossos, que va fer un infart mentre estava caminant per la muntanya. La clau va ser que ja va haver-hi una primera intervenció de les persones que estaven allà que van fer unes maniobres de ressuscitació i va ser un èxit perquè la resposta del SEM, tant el de la central com el presencial, va funcionar. El David ja torna a treballar.

Ara parlava de la Reanimació Cardiopulmonar (RCP) Telefònica, a què es refereix?

Si et trobes algú que ha fet un infart, el que pot passar és que faci una aturada cardiorespiratòria. Quan truques al 112, de seguida s'hi posa un metge o un infermer, que et dona indicacions per fer la RCP. És un concepte que ens pot sonar com una mica estrany, però que és clau perquè quan l'equip arriba al lloc de l'assistència, si hi ha algú que està fent maniobres salvadores per intentar mantenir la supervivència d'aquesta persona, a nosaltres ja ens dona peu a seguir.

Diria que la societat civil està poc preparada per fer front a situacions així?

Aquí hi ha dues coses. Si no estàs preparat per a fer una RCP, has de trucar al 112, des d'on t'explicaran com ho has de fer i que no et deixaran sol fins que no arribi l'ambulància. L'altra part és que hem de fer més èmfasi amb el fet que la gent sàpiga fer la reanimació cardiopulmonar, perquè és vital per augmentar l'índex de supervivència. Per tant, s'ha de fer formació bàsica a la ciutadania. Nosaltres aprofitem el Dia Mundial de la RCP per fer promoció arreu de Catalunya i incús sobre el funcionament dels desfibril·ladors, però més enllà del SEM, crec que s'hauria de fer una aposta clara i ensenyar la RCP i primers auxilis a les aules, com una assignatura més.

Tornant a la jornada, hi ha un taller d'autocura. Per què és rellevant abordar aquest vessant també?

La feina dels equips sanitaris no és fàcil. Moltes vegades t'emportes a casa les vivències que has tingut en aquella jornada. Llavors, tenim la sort de tenir un equip de suport psicològic del SEM, que a part d'atendre les trucades i donar resposta en cas d'emergència psicològica sortint al carrer o al domicili, també ens dona eines a nosaltres per tenir una autocura emocional i saber en quin punt hem de demanar ajuda. A més, ens ensenyen tècniques que podem aplicar un cop acabat l'incident i que moltes vegades impliquen compartir amb la resta de personal que ha atès l'emergència.

Què ha de fer el sistema per ser efectiu?

Hem d'adaptar-nos als canvis de la societat per donar una millor resposta. Els que fa anys que treballem al SEM, venim d'èpoques en què hi havia accidents de trànsit i laborals diàriament. Ara ens trobem amb una ciutadania més longeva i s'ha de donar resposta perquè són una classe d'emergències molt diferents.

Per acabar, la coordinació entre cossos d'emergència és habitual i cabdal.

És molt important. La relació que tenim amb el cos de Bombers, els Mossos d'Esquadra i les policies locals de la regió és molt bona a tots nivells. De fet, quan fem jornades d'aquest tipus, moltes vegades els convidem per posar-nos cara i veure diferents prismes del que seria el món de l'emergència. Lligant els canvis de la societat, ara ens trobem cada vegada més pacients amb agitacions psicomotrius. Aquí ja hem fet formació conjunta amb els Mossos per posar també sobre la taula aquesta coordinació des d'un minut zero.

Subscriu-te per seguir llegint