La Mola es treu 15 tones de sobre

El canvi d’orientació de la Mola li ha tret 15 tones del damunt. Aquest és el pes de tot el material que es va retirar del cim i punt emblemàtic del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (a cavall del Bages, el Moianès i el Vallès Occidental) en l’operació de neteja i transformació que s’hi ha dut a terme en els últims 20 mesos, després de la decisió de la Diputació de Barcelona (gestor de l’espai) de no renovar la llicència del restaurant que durant dècades havia servit àpats al capdamunt d’aquesta talaia natural.

«Aquesta actuació és el resultat del que volíem que canviés en aquest espai», destacava el 27 d’octubre passat des de la Sala Mirador de la Mola (el que durant dècades va ser el menjador de l’antic restaurant al cim del parc natural, ara reconvertit en espai expositiu) el diputat de l’àrea d’Espais Naturals, Xesco Gomar.

En total, en uns treballs que es van dur a terme al llarg de dues setmanes es van treure de la Mola aquests aproximadament 15.000 quilos de residus, entre els quals hi havia fusta, ferralla, material banal, matalassos i olis. A aquests s’hi han d’afegir 28 elements voluminosos del mobiliari d'hostaleria, cambres frigorífiques, arcons i prestatgeries del magatzem. Tot aquest material s’ha anat extraient dipositat en grans saques i amb vols d’helicòpter, ja que el capdamunt d’aquests 1.104 metres d’altitud no s’hi pot accedir en vehicle.

En l’estrena de la intervenció realitzada, Gomar subratllava que fa 22 mesos, la decisió del govern de la Diputació va ser la de «complir quelcom que ja havia decidit l’anterior govern, que era no prorrogar la llicència d’activitat que tenia el restaurant de la Mola». Decisió que va aixecar un intens debat i polèmica entre els usuaris habituals d’aquest espai. El diputat ho defensava amb «un factor fonamental: la degradació de l’entorn natural i la no connexió de la xarxa d’aigua i llum d’aquest espai amb l’activitat que s’estava donant posava en perill l’entorn».

En aquest sentit, destacava que «nosaltres ens dediquem a la preservació de l’entorn natural. Estem encantats que hi hagi activitat econòmica, i en el conjunt del parc natural hi ha més de 70 activitats de restauració. Crec que en aquest sentit l’espai està molt ben dotat».

Aigua i energia, elements clau

De fet, el febrer d’aquest any es va presentar pla de futur de la Mola, del que ara se n’ha executat aquesta part, i el diputat d’Espais Naturals ja va assenyalar en aquest moment que l’equipament comptava amb unes infraestructures de producció d’energia obsoletes, que funcionaven amb combustibles fòssils, i que l’espai no disposava d’un sistema d’abastament d’aigua amb suficient capacitat per fer front als episodis de sequera.

Al cim de la Mola no hi arriba corrent, no es volen utilitzar generadors amb gasoil (que és el que s’emprava fins fa un any i mig) i l’aposta passa per plaques fotovoltaiques. Es va analitzar quin consum requeria amb el restaurant en funcionament i quina energia es pot arribar a generar amb plaques solars, tenint en compte les imitacions normatives, tècniques i de disponibilitat d’espais. Així, es va concretar que només se’n podran utilitzar amb aquesta finalitat 24 m2, mentre que per mantenir actiu un servei d’hostaleria com el que hi havia en caldrien més de 300. Això vol dir també que no es podia mantenir l’estació depuradora d’aigües residuals i que s’han d’instal·lar lavabos secs.

La Mola de Sant Llorenç mostra la nova imatge, amb el menjador de l’antic restaurant reconvertit en espai d’exposició

Veure Galeria

En aquest sentit, quan es va presentar el pla es va exposar que es preveia disminuir un 44% de la demanda energètica, un 61% el consum d’aigua, un 90% el volum de mercaderies i un 95% les deixalles, xifres que comporten alhora la reducció del nombre de transports.

Aquell dia també es van donar dades d’afluència a la Mola del 2024, primer any que el restaurant ja no va funcionar. En concret, segons es va detallar, ja amb el servei de restauració tancat, el cim va rebre un 21% menys de visitants: 135.767 en total, uns 36.000 menys que el 2023.

Subscriu-te per seguir llegint