Toni Martínez, granger de Callús, parla del confinament de les gallines: «Si els canvies la rutina i les tanques, s’estressen i no ponen tant»

Davant l’amenaça que s’expandeixin els casos de grip aviària, és millor prevenir i confinar, que emmalaltir i haver de sacrificar tot l’aviram, malgrat els perjudicis per al sector, que amb tota probabilitat veurà reduïda la producció d’ous. Així és com ho veu Toni Martínez, que ja fa uns anys que va impulsar, a Callús, el projecte familiar Heg premium eggs, especialitzat en la comercialització d’ous de diferents colors fruit del creuament de races de galls i gallines.

Martínez disposa actualment d’uns 400 exemplars de gallines i galls que campen lliures per l’entorn de la masia on les cria, però des d’aquest dijous les té tancades en compliment de l’ordre de confinament de totes les aus de corral que ha decretat el ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Tanmateix, en el seu cas, aquesta mesura li afecta el negoci només d’esquitllada, perquè «les nostres gallines són de raça i ara no ponen, ni pondrien encara que les tinguéssim corrent per fora». Diu que entre totes, poden pondre un parell o tres d’ous a la setmana, o fins i tot cap, i se’ls queden per a l’autoconsum. Cada any, d’octubre a febrer, les gallines d’aquesta masia «descansen», i com que no ponen ous, deixen de comercialitzar-los, tot i que «anem tenint feina perquè les gallines continuen menjant».

Però, a diferència de les aus de raça, les gallines de granges industrials sí que ponen tot l’any, i amb el confinament, que segons Martínez es preveu d’uns quants mesos fins que no desaparegui el risc de contacte amb aus migratòries, la producció d’ous «segurament podria baixar un 20 o un 30% a les granges que tenien les gallines a fora i que estaven acostumades a sortir». O sigui, sobretot, les camperes i les de granges de producció ecològica. I és que, «el fet de canviar-los la rutina fa que s’estressin i no ponguin tant», diu Martínez. Després, «es tornaran a recuperar, però els primers dies pot ser més complicat», explica.

Possibles picatges

Més enllà de la davallada de la producció, un dels problemes que comporta el tancament i l’aglomeració de gallines en un mateix espai és que es piquin entre elles, fruit «del mateix confinament i de l’estrès que els provoca no poder sortir al pati com estaven acostumades», sosté Martínez, i això sí que afecta la seva granja. De fet, és un perjudici major per al seu negoci que per als de caràcter industrial, en què «als pollets se’ls talla el bec i, en canvi, a nosaltres ens neixen a casa i no ho fem». Per evitar els picatges, doncs, «haurem de buscar maneres de tenir-les entretingudes» perquè, tot i que «tenim 400 gallines en una nau amb capacitat per un miler, tampoc hi ha prou espai per tenir-les separades».

Subscriu-te per seguir llegint