Súria acomiada Miquel Caelles amb un funeral multitudinari, sardanes i balls de bastons

Súria ha acomiadat aquest diumenge a la tarda Miquel Caelles, un dels seus veïns més estimats mort divendres en un accident de trànsit, i una figura clau en la promoció de la cultura catalana a tota la localitat i a la comarca del Bages. Familiars, amics, molts alumnes a qui havia fet classe a l'Escola Joviat i una important delegació de membres de les diferents colles de culturals i populars, des dels sardanistes fins als bastoners, passant per representants del club de futbol i de la colla castellera, han volgut comunicar un sentit adeu al professor i activista cultural.

La nau central de l'església parroquial era plena a vessar. Tant que fins i tot hi ha hagut amics que es s'han quedat a l'exterior de l'edifici. La cerimònia ha estat senzilla, però no per això menys emotiva. De fet, en la senzillesa de les paraules que van utilitzar els seus fills i representants de les entitats culturals per definir la seva trajectòria i impacte vital, es trobava precisament la virtut i la seva veritable significació. Prova d'aquesta humanitat que el caracteritzava, és que el fèretre va entrar decorat amb motius florals de l'Escola Joviat, la colla de Bastoners i el Centre d'Esports Súria, a més d'una vintena de corones de flors que decoraven l'altar.

Els seus fills, visiblement emocionats, han volgut agrair la presència de tothom al temple, i també tots aquells missatges de suport que han rebut en aquests dos dies. A més, l'han definit com "un referent per a ells i per a tots", una persona "fidel als seus principis, al seu poble, i reivindicant sempre la cultura catalana". "Seguirem el teu llegat fins on ens guiï. Amor infinit" han conclòs. Al seu torn, també diferents representants d'entitats culturals locals han lloat el seu pas per cadascuna d'elles: "Ens recordarem de creure amb nosaltres mateixos, com feies tu sempre. Ballarem la teva sardana amb el cor trencat i un somriure als llavis. Segueix picant ben fort allà on vagis que nosaltres ho farem per tu" van compartir aguantant les llàgrimes abans d'un emotiu "t'estimem Miquel".

També gairebé amb la veu trencada, el president de la Fundació Joviat, Jordi Vilaseca, ha reivindicat "com inspiraves molts joves amb amabilitat i passió per aprendre, convertint-te en un referent per a ells, una persona autèntica i ambaixador del seu país i la seva cultura a cada classe i lliçó". Amb la veu gairebé trencada, ha conclòs que "ara serem nosaltres que explicarem la teva història, la Joviat serà sempre casa teva".

Sardanes i balls de bastons

I com no podia ser d'una altra manera, l'emotiva cerimònia ha estat un escenari per ideal per dedicar al professor i activista cultural dues de les seves grans passions. Una sardana i un ball de bastons. La sardana l'han dansat una dotzena de membres de la colla surienca, que en mitja rotllana han ballat damunt de l'altar. Concretament, han escollit Miquel sardanista i bastoner, la peça que li van compondre especialment per ell.

A la sortida de l'església, després d'un emotiu “Miquel, va per tu!”, i encara entre alguna abraçada i llàgrimes als ulls, membres de la colla de bastoners que ell mateix havia presidit han picat amb força els bastons dels seus companys i el terra. També ho han fet segurament amb un inevitable sentiment de ràbia, però sobretot amb esperança i en honor al Miquel. Una vegada acabat el ball, i ja amb el fèretre carregat al cotxe de la funerària, tots els presents han esclatat en un aplaudiment emotiu i espontani que ha posat el punt final a la cerimònia.