Exculpen un bagenc d'un gran deute per «bona fe»: la justícia li perdona l'impagament de 213.000 euros a la Seguretat Social

Un bagenc que devia més de 213.000 euros a la Seguretat Social s'ha alliberat per complet del deute gràcies a una resolució pionera que estableix un precedent pel que fa a l'aplicació de la Llei de la Segona Oportunitat. L'home va acumular els impagaments mentre exercia com a administrador formal de la petita empresa familiar, pels quals va començar a patir embargaments. En demostrar que era un «deutor de bona fe», és a dir que havia actuat amb honestedat, diligència i transparència en les seves obligacions financeres, l'afectat ha tingut l'oportunitat de començar de nou i ha recuperat la seva estabilitat econòmica.

El beneficiari d'aquesta exoneració és un particular que va començar a acumular un gran deute públic amb la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) mentre figurava com a administrador formal d'una petita empresa familiar alhora que estudiava. Malgrat que, a efectes pràctics, no dirigia el negoci, va acabar assumint personalment uns deutes que, finalment, van acabar superant els 213.000 euros. A conseqüència, va patir «embargaments constants» durant un període de temps perllongat.

El cas, que ha anat a càrrec del despatx d'advocats Lexia (Bufet Matamala & Roca i Marzà, a Manresa i a Berga) i ha estat resolt pel Jutjat Mercantil n.1 de Barcelona, destaca per ser pioner i excepcional, ja que és el primer en què es perdona un deute públic que supera els 200.000 euros. A més, tal com invocava l'advocat que representa l'infractor, s'ha aplicat directament el Dret de la Unió Europea i la jurisprudència del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) que ha «trencat amb la rigidesa de la normativa espanyola», que és més restrictiva pel que fa al llindar de diners establert.

En aquest sentit, l'article 489.5 del TRLC estableix que els límits quantitatius relatius a l'exoneració del crèdit públic a 10.000 euros amb la Seguretat Social i a 10.000 euros més amb Hisenda. En el present cas, però, el jutjat ha aplicat de forma directa el dret europeu, que garanteix l'exoneració plena i efectiva de que siguin «deutors de bona fe», és a dir, que malgrat no poder afrontar temporalment les seves obligacions econòmiques, va mantenir una conducta honesta, transparent i diligent davant la Seguretat Social i l’autoritat judicial.

Jordi Matamala, CEO de Lexia i advocat responsable del departament mercantil i concursal del despatx destaca que «aquesta lectura rígida pot impedir una veritable segona oportunitat als deutors de bona fe i condemnar injustament persones vulnerables a una pobresa perpètua, precisament allò que el mecanisme de la llei de la segona oportunitat pretén evitar».

En l'àmbit jurídic aquest cas és d'especial rellevància, ja que «obre la via a milers de petits empresaris i autònoms que, atrapats en deutes amb la Seguretat Social o Hisenda, podran accedir a una veritable segona oportunitat». En aquest sentit, l’advocada especialista en LSO Patrícia Martos manifesta que és «essencial per dotar de coherència real el sistema de la segona oportunitat i garantir que compleixi la seva funció de reinserció econòmica i social per als deutors de bona fe».

Subscriu-te per seguir llegint