«Es pensen que vas a fer el ximple, però implica molta tècnica i sacrifici»

«El circ és un món molt desconegut. La gent et tracta com si només fessis de pallasso, no veuen més enllà», apunta Jan Bartomeu Cachón (2005), estudiant del Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel de Barcelona. Tot i ser natural de Canet de Fals, el jove ha fet gran part de la seva vida a Sant Joan de Vilatorrada. Per entendre com ha acabat cursant un grau d’aquesta mena, cal retrocedir a la seva infantesa: «Em movia molt i m’agradava fer acrobàcia». Davant d’això, els seus pares el van apuntar a un extraescolar de circ a l’escola. En començar l’ESO i veient que era la seva afició, el bagenc va prendre part de l’Aula de les Arts del Carrer de Sant Joan, un projecte que té per objectiu preparar la Festa Major Infantil del poble.

En acabar la secundària, però, l’artista va aparcar la seva passió per començar un cicle formatiu de màrqueting. De seguida va veure que allò no era el seu fort i va cursar el batxillerat escènic: «Vaig tenir sort que els meus pares em van fer costat i em van animar». Després de dos anys «molt divertits», va descobrir que a la capital catalana hi havia un centre especialitzat en circ on es podia fer un grau mitjà i un superior. Dit i fet, el Jan es va presentar a la prova d’accés i va ser seleccionat: «Tot ve d’explorar la meva vida, descobrir el que m’agrada i adonar-me que és un ofici vàlid», diu contundent. Un cop inscrit, el bagenc va haver de decantar-se per dues modalitats. Una la tenia clara, l’acrobàcia. En canvi, la corda aèria, que acabaria sent la seva primera opció, va ser tota una sorpresa: «Vaig provar-ho i em vaig enamorar».

A part de ser un ofici, el circ per a l'artista és «una forma d’expressar el que sento i de passar-m’ho bé creant un espectacle que farà gaudir els altres». I tot i que podria semblar idíl·lic, també és un món molt sacrificat i exigent, tant a escala física com creativa: «És molt intens físicament i mentalment pel que fa a la creació artística». En aquest sentit, s’hi afegeix la necessitat de renovació constant perquè «l’art evoluciona» i cal adaptar-se als canvis. Amb tot, el Jan assegura que el circ conviu amb força estigmes que s’han de combatre: «Es pensen que vas a fer el ximple, però implica molta tècnica i sacrifici». La causa de tot plegat és, segons ell, el desconeixement i el fet de vincular-lo exclusivament a un públic infantil. Malgrat tot, el jove té clar que, com passa en la resta d’arts, «és una forma de desconnectar i expressar el que sents». Per a ell, trencar amb els tòpics implica apropar aquest art a la gent.

De cara al futur, el Jan desitja viure d'això i fer de professor perquè és una figura que «m’ha ajudat molt i m’agradaria poder-ho fer jo també». I com diuen que somiar és gratis, el bagenc voldria crear un espectacle de gran format connectant amb altres arts escèniques com el teatre.

Subscriu-te per seguir llegint