Sallent cedeix a la Generalitat un edifici de la plaça de la Pau per fer-hi habitatge públic

L’Ajuntament de Sallent cedirà a la Generalitat un immoble situat en ple nucli antic perquè s’hi faci habitatge de protecció oficial. Es tracta d’un edifici situat al carrer Bisbe Valls, que va des de la plaça de la Pau fins a la de Sant Antoni Maria Claret. El consistori el va adquirir el 2019 i l’actual govern d’ERC ja el va voler destinar a pisos assequibles mitjançant un model de cooperativa, però que finalment no va reeixir. Ara, la fórmula per desencallar aquest objectiu amb un immoble municipal que està en desús passa per aprofitar el pla activat pel Govern català per promoure habitatge públic mitjançant acords amb els ajuntaments perquè li facin sessió de solars o immobles amb aquest propòsit.

Precisament, el darrer pas que hi ha hagut en aquest sentit és que l’Ajuntament sallentí ha aprovat el conveni marc que proposa en tots els casos la Generalitat per formalitzar aquesta operació. En concret, l’acord és entre el consistori i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, a partir del qual (quan se signi) aquesta obrirà un concurs públic per seleccionar un promotor que dugui a terme la construcció d’habitatges de protecció oficial a l’immoble. I es constitueix a favor de l’agència «un dret de superfície o una concessió administrativa durant 75 anys».

El conveni va prosperar amb els vots favorables de l’equip de govern (ERC, que té majoria absoluta), però va generar força discrepància des de l’oposició. Per part de Junts perquè, essencialment, considera que l’Ajuntament disposa d’altres immobles per destinar a aquesta finalitat. Per part de Fem Poble-CUP, la crítica principal anava dirigida a un model de conveni que consideren massa generalista i que «fa que l’Ajuntament perdi el control sobre aquest immoble durant 75 anys», per la qual cosa retreu a l’executiu que no n’hagi negociat més els detalls.

Un màxim del 30% dels ingressos familiars

El regidor d’Urbanisme i Habitatge, Miquel Estruch, subratllava en el ple municipal que el conveni «no implica la cessió de la titularitat ni de les competències municipals, tot i que sí una cessió durant 75 anys del dret a superfície». També va exposar que, com a resultat d’haver intentat anteriorment tirar-hi endavant un projecte d’habitatge cooperatiu, l’immoble disposa d’un avantprojecte, «tot i que no vol dir que hagi de ser així com s’executi, que plantejava un total de 18 habitatges i una planta baixa amb cinc locals que podrien ser comercials, aparcaments o espais comunitaris».

El que sí que es concreta en el conveni, segons va detallar, és que «ens demanen que un 10% dels pisos, que serien un parell, s’hauria de destinar a gent vulnerable; el 25% a gent jove (menors de 35 anys), i la resta, uns 12, en règim de lloguer social». El cost del lloguer haurà d’estar per sota del 30% dels ingressos familiars de les persones que hi tinguin accés.

Discrepàncies de l'oposició

Anna Maria Fernández, regidora de Junts, manifestava que «no veiem malament el fet que se cedeixi un edifici a l’agència per cobrir la mancança d’habitatge social i per a joves. El que sí que veiem malament és que s’hagi ofert aquest immoble cèntric, que té moltíssimes possibilitats per utilitzar-lo com a equipament. Estem donant una petita joia d’una plaça emblemàtica i que creiem que podria tenir un altre ús. I que tenim altres alternatives, com Cal Bosch, per fer-hi habitatge».

Per la seva part, el portaveu de Fem Poble-CUP, Guillem Cabra, compartia l’objectiu de l’executiu que aquest immoble «no sigui un edifici buit i degradat, sinó que hi hagi gent vivint-hi», i també amb el fet que «sigui l’Agència Catalana de l’Habitatge i no l’Ajuntament qui faci la inversió». A partir d’aquí, però, la formació discrepa del sistema utilitzat, «que és el model clàssic del PSC: una inversió pública afavorint inversors privats. En aquest cas, el resultat final és que cedim aquest edifici perquè l’acabi gestionant un promotor privat durant 75 anys. I un promotor privat no s’hi posarà si no és que hi guanya diners».

I, sobretot, retreia que «hi ha molts interrogants en el conveni. És molt genèric i deixa moltes portes obertes i no té en compte les especificitats de l’edifici i de Sallent». En aquest sentit, Guillem Cabra exposa que «no és un edifici qualsevol. És dels principals de la plaça de la Pau, una de les dues més cèntriques del poble. És identitat sallentina». Cabra feia aquesta reflexió perquè, argumentava, «el conveni parla de l’edifici, però parla de solar. Per tant, no queda gens clar que no el puguin enderrocar. No parla de rehabilitació».

I, pel que fa als futurs preus de lloguer, deia que «és veritat que fixa aquest màxim del 30% dels ingressos dels futurs usuaris, amb un topall. Però pot fer que, segons com es reguli, aquesta promotora que tindrà la concessió opti per nuclis familiars amb un nivell d’ingressos més alt, perquè llavors aquest marge del 30% es tradueix també en un lloguer més elevat». I hi afegia que «creiem que el conveni hauria de dir que l’Ajuntament serà qui decidirà qui seran els llogaters d’aquests habitatges».

Altres qüestions que Fem Poble considera que no queden clares i que creu que l’Ajuntament hauria hagut de deixar definides són aspectes com ara «quants habitatges exactament s’hi acabaran fent, si s’agafarà de base el projecte ja redactat per l’ajuntament o es podrà modificar l’edifici per aixecar una tercera planta, o a quin ús es destinarà els baixos».

El regidor Miquel Estruch responia que «des de bon principi tothom sap que l’objectiu d’aquest equip de govern és destinar aquest edifici a habitatge, perquè per això es va treballar en el seu moment amb el model de cooperativa», i hi afegia que «la tipologia, les característiques del que s’acabarà fent, es negociarà en el plec de condicions, i serà llavors que en parlarem amb el promotor». I també apuntava: «Poden enderrocar-lo i fer-lo de nou? Sí, però les condicions urbanístiques fixades en el nostre planejament no els ho recomana».

Per la seva part, l’alcalde, Oriol Ribalta, exposava que «l’esperança que tenia fa un any aquest edifici era el de continuar com està ara els pròxims 10 o 12 anys», per la qual cosa subratllava que el que es promou ara de la mà del Govern «és una oportunitat històrica. Fa vint anys que la Generalitat no hi construeix habitatge públic, a Sallent. Aquest model ens pot agradar més o menys, però és el model que la Generalitat ens ofereix per a edificis per rehabilitar. Si hi ha una agència especialitzada, hem de confiar en la seva capacitat de gestió. I és un edifici, l’únic que té l’Ajuntament ara mateix disponible, dins del nucli històric». Amb tot això, reblava que «el conveni és un gran pas i em comprometo a ser molt sensible, sobretot amb el tema dels baixos, que no siguin habitatge».

Subscriu-te per seguir llegint