El Bages ha d’arribar a generar energia solar i eòlica per a una població d’uns 370.000 habitants
Segons els plans de la Generalitat, els camps fotovoltaics hauran d’ocupar 2.040 hectàrees de terrenys no urbanitzables de la comarca, un 1,8% de la seva superfície

Un moment de la presentació del pla al Bages amb la directora de l'ICAEN / CCB

El Bages pot i ha d’arribar a una producció d’electricitat mitjançant sistemes d’energies renovables implantats al mateix territori equivalent a poder abastir anualment una població d’unes 370.000 persones. Aproximadament tres quartes parts d’aquesta energia serà generada amb plaques fotovoltaiques, mentre que el 25% restant haurà de provenir d’eòlica. Una fita global que s’ha d’assolir en els pròxims 25 anys. En el cas de la solar, això suposa haver de promoure instal·lacions que multipliquin per 13 les que actualment ja estan en funcionament o previstes (autoritzades o en tramitació).
I un altre aspecte rellevant. D’aquests futurs camps fotovoltaics, majoritàriament (el 75%) s’hauran de situar en el que s’identifica com a «llocs no artificialitzats», és a dir, terrenys no urbanitzables (majoritàriament sòl agrícola o forestal); el 21% en edificis, i el 4% en el que es cataloga com a «espais artificialitzats», com ara pedreres o abocadors en desús, un àmbit en el qual actualment també s’inclouen en el cas del Bages els antics dipòsits salins. Cal recordar, en aquest sentit, que l’Ajuntament de Súria ja té molt encarrilat (instal·lat i pendent de donar d’alta i posar en servei) un camp solar al runam vell del Fusteret, i que a també hi havia una proposta d’Iberpotash per instal·lar-ne un al vessant sud del gran runam del Cogulló de Sallent.
El 2050, el Bages haurà d’aportar el 3,6% del total d’energia solar i eòlica generada al conjunt de Catalunya
En total, l’ocupació de terrenys no artificialitzats per a instal·lacions fotovoltaiques que es consideren necessàries per assolir aquests objectius suma 2.040 hectàrees, que equival a l’1,8% de la superfície total de la comarca.
Aquestes dades i objectius les ha presentat als representants dels 30 municipis del Bages la directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Anna Camp, i sorgeixen dels resultats preliminars del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER).
Un pla a 25 anys vista
El pla, segons el Govern, té com a finalitat ordenar la implantació d’energies renovables, fonamentalment l’eòlica i la fotovoltaica, en el conjunt de Catalunya, de manera que es compleixin els objectius previstos en la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 per tal que el país pugui descarbonitzar el seu model energètic. Segons aquesta prospectiva, a tot Catalunya es requereix 62.000 MW d’energia renovable fins a l’any 2050, incloent-hi els ja instal·lats i autoritzats. Això voldria dir que el Bages hi haurà d’aportar el 3,6% del total.

Un moment de la presentació del pla al Bages amb la directora de l'ICAEN / CCB
D’acord amb aquesta versió preliminar, i posat en terminologia elèctrica, la comarca haurà de contribuir als objectius del país amb 1.684 MW d’energia solar fotovoltaica i 568 MW d’eòlica en l’horitzó de l’any 2050.
En l’àmbit fotovoltaic, el Bages acollirà 368,4 MW en edificis, 63,8 MW en espais artificialitzats, i 1.261,8 MW en espais no artificialitzats. La potència ja instal·lada, així com l’autoritzada o en tramitació que finalment s’acabi executant, i que en l’actualitat ascendeix a 127 MW, ja comptarà per a aquest objectiu.
Aquest Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya recull, en la seva versió preliminar, la capacitat de generació de tot el país amb l’objectiu que cada territori aporti energia renovable en funció del seu potencial. Per una banda, calcula la capacitat dels edificis i dels espais artificialitzats com a zones d’acceleració per a la implantació d’energia fotovoltaica, i també la disponibilitat per a la instal·lació d’energia eòlica. Per l’altra, a partir d’una metodologia única, homogènia i vàlida per al conjunt del país, identifica sobre el mapa de Catalunya aquelles zones no urbanitzables prioritàries per a l’acollida de parcs eòlics, per un costat, i de plantes fotovoltaiques, per l’altre.
La presentació dels resultats al Bages també ha servit perquè els representants municipals coneguin la metodologia amb què s’ha elaborat i les eines que el Govern posa a la seva disposició per tal que els municipis puguin ajustar la proposta inicial a la seva realitat i les seves preferències.
El pla ja s'havia sotmès a un període de consultes prèvies, durant les quals es van rebre 358 aportacions. Un cop s’iniciï el període d’informació pública, els municipis del Bages podran presentar les seves propostes. Posteriorment, un cop aprovat definitivament el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya, els municipis podran adaptar el seu ordenament urbanístic com a instrument per exercir la seva capacitat de decisió a l’hora d’ordenar la instal·lació d’energies renovables en el seu territori.
- Jordi Cruyff: 'El futbol va deixar d’importar quan vaig saber que la meva filla tenia càncer
- Desarticulen una xarxa criminal liderada per un metge conegut a les xarxes que traficava amb medicaments il·legals i dopants
- Dos Guàrdies Civils fora de servei salven un home que es trobava en estat greu a l'interior d'un cotxe a Sallent
- El restaurant TemPo de Manresa tancarà el 28 de desembre
- Buenafuente i Sílvia Abril no presentaran les campanades a TVE
- El grup Casablanca adquireix la cocteleria Glaç de Manresa
- Sembla la Sagrada Família, però és en un petit poble de Tarragona: una joia modernista d'un deixeble de Gaudí que per poc no arriba a existir
- Ernest Larroya munta una Trobada de Bateries per La Marató: 'El meu pare es va morir de càncer i jo volia aportar el meu granet de sorra a Manresa