Dolors Gómez, presidenta de les Cuineres del Bages: «El jovent ja no s’interessa per la cuina tradicional»

Dolors Gómez, presidenta de les Cuineres del Bages, ha estat una de les assistents a l'acte de presentació del projecte Gastrosàvies, celebrat avui a Món Sant Benet.

S’han de recuperar i mantenir les receptes de tota la vida.

És molt important. El projecte Gastrosàvies pot donar vida al que ens està faltant. El jovent ja no s’interessa per la cuina tradicional, estan absorbits per altres menjars i maneres de fer. Ara es volta molt, l’únic que falta és tenir cura del nostre patrimoni.

Per què el jovent s’ha desvinculat?

Perquè ningú els ensenya. Crec que en una jornada com la d’avui també hi haurien de ser. Els joves sempre haurien d’estar entremig de la gent gran, que som qui els podem transmetre la nostra experiència i coneixements. A mi m’encanta estar rodejada del jovent perquè ens dona vida, té alegria, ‘xispa’.

Vostè ja és besàvia.

Sí, d’una nena de 18 mesos i tinc cinc nets, a tots els tinc acostumats a cuinar amb mi. He cregut sempre que els joves han de ser els qui ens substitueixin, però per fer-ho, els hem d’implicar i ensenyar. Hauria de ser una assignatura de primer ordre a les escoles.

De fet, va ser la fundadora de l’escola de cuina Lleure.

Hi vaig treballar durant 37 anys i he donat classes a gent de tota mena. Als nens, si tu els expliques bé les coses, de seguida ho agafen. Més enllà del menjar, també s’ha perdut la reunió que abans implicaven els àpats, és un moment que no tenen la canalla d’ara.

La manca de temps és un dels problemes principals?

El temps es té si es vol. Ara tothom fa de tot, però per cuinar no hi ha estones, quan és una de les coses més bàsiques per als humans.

Si ha de triar un plat, quin diria?

El que més m’agrada és el pa amb tomàquet perquè pots posar-hi el que vulguis, un bon embotit o formatge, i ets feliç sense gaires complicacions.

Com definiria la seva cuina?

A l’escola sempre havia volgut ensenyar a la gent a cuinar des d’una base ben feta i, a partir d’aquí, anar adquirint coneixements. És una cuina clàssica i amb un toc de modernitat, però tampoc volia complicar-ho perquè la gent ha de poder-ho fer a casa.

Té tres receptaris.

Sí. Molts llibres de cuina tenen grans fotografies, però la gent no pot fer els plats que hi surten. Quan agafes un receptari, has de saber les quantitats, les temperatures, el punt del rostit...

Ara formen part del projecte Gastrosàvies, però a les Cuineres del Bages ja s’havia fet feina.

Se’ns va acudir formar un grup de dones que cuinaven i vam anar acumulant més de 200 receptes. Tot des de l’àmbit privat.

Van ser pioneres, doncs.

Sí, potser vam anar massa aviat.

Subscriu-te per seguir llegint