Montserrat tindrà un aeri nou per augmentar la capacitat de transport

L’històric aeri de Montserrat, un mitjà gairebé centenari, tindrà una nova versió. La instal·lació i el servei es remodelaran per complet, amb l’objectiu, sobretot, d’augmentar-ne la capacitat i de garantir-ne al màxim la funcionalitat en gairebé qualsevol circumstància. L’actual pot transportar un total de 35 persones en cada trajecte (és la capacitat de cada cabina), en un viatge que dura cinc minuts. Durant tot l'any passat va transportar prop de 300.000 persones. Des de l'estació situada a peu de carretera i del riu Llobregat fins a la que hi ha situada sota el santuari, el funicular aeri de Montserrat salva un desnivell de 544 metres i d'uns 1.300 metres de recorregut.

Amb aquest objectiu, el departament de Territori de la Generalitat i l’Abadia de Montserrat han fet públic aquest migdia l’acord per tirar endavant aquest ambiciós projecte, que s’emmarca en un pla encara més ampli per millorar la mobilitat d’accés al santuari i al conjunt del parc natural de Montserrat, que inclou altres mesures.

L’acord contempla la creació de dos grups de treball, un de tècnic i un de jurídic, que estudiaran i valoraran la construcció del nou aeri, és a dir, la renovació integral de l’actual, en el mateix lloc on opera des de fa nou dècades. Se’n projectarà la intervenció tècnica que cal dur a terme, se’n calcularà la inversió necessària i, molt rellevant també, es plantejarà la fórmula d’explotació de la nova infraestructura. Una fórmula que, d’entrada, passaria per la constitució d’una societat privada amb participació pública (entre l’abadia de Montserrat i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). No hi ha, però, una data o un horitzó concret per tenir aquests estudis acabats i, encara menys, per a l'execució de la remodelació de l'aeri.

Millorar-ne les connexions

A més a més, aquest projecte inclourà també estudiar les millores en els enllaços amb la línia R5 (la de Ferrocarrils que connecta el Bages) i l’aeri i en els accessos a l’aparcament de vehicles que hi ha a l’estació inferior d’aquest servei.

Pel que fa a les actuacions de millora de les carreteres principals d’accés a la muntanya, s’estudiaran actuacions en l’accés a l’aeri o el pont d’enllaç que connecta la C-55 amb l’estació inferior per damunt del riu Llobregat, i també diferents alternatives per donar més fluïdesa a les vies d’accés al recinte del santuari per la BP-1103 (carretera de Can Maçana) i BP-1121 (la que va des de la C-55 a Monistrol), així com en l’aparcament del recinte i les àrees d’estacionament del parc.

Anar reduint el vehicle privat

Segons s’ha destacat en l’acte de signatura del protocol, aquest nou marc de col·laboració entre el departament de Territori i l’abadia té com a objectiu «descarregar les carreteres de l’entorn de Montserrat del màxim nombre de vehicles particulars a través del reforç dels transports d’alta capacitat» com són la línia R5 de Ferrocarrils i el Cremallera d’FGC; l’aeri, gestionat per l’Abadia, i les infraestructures viàries d’accés amb autocars.

La consellera Sílvia Paneque ha destacat el fet que a Montserrat, «conviuen un paisatge, una comunitat i milers de visitants», i que és «aquesta afluència la que ens posa al davant la necessitat de gestionar-la amb rigorositat i amb visió de futur». En aquest sentit, subratllava que l’aeri actual «ens ha prestat un servei extraordinari», però que «l’envelliment i una demanda creixent ens obliguen a aquesta millora», amb la qual es vol guanyar «més seguretat, més fiabilitat i més capacitat». Tot plegat, i amb la resta de mesures que es volen estudiar, per millorar i potenciar els sistemes de transport de mobilitat col·lectiva per accedir a la muntanya» i per «Anar reduint gradualment el vehicle privat».

La consellera hi afegia que el protocol signat aquest dilluns «és una eina que ens permet avançar amb rigor en un projecte imprescindible per al territori i per al conjunt del país», i en subratllava que «és una aposta de futur. Una decisió que ens permet avançar cap a un model d’accés modern, sostenible i adaptat als reptes climàtics i socials del segle XXI, i que situarà Montserrat a l’altura del que representa per al país».

L’abat Manel Gasch també ha incidit en aquesta línia, subratllant que «estem davant d’una gran oportunitat per millorar la gestió de la mobilitat a la muntanya i de fer un salt qualitatiu molt important pel que fa a la sostenibilitat i la protecció del medi natural». I en aquest sentit ha destacat que «no cerquem l’augment quantitatiu dels visitants, sinó la seva millora qualitativa».

Gasch ha posat en relleu que el protocol és «un acord bàsic a partir del qual hem de començar a treballar per aconseguir que l’objectiu d’un nou funicular aeri a Montserrat es pugui fer realitat», tot i admetre que «és una feina complexa, ja que estem davant d’un gran projecte que només podrà prosperar amb la col·laboració de totes les parts que d’una manera o altra interactuen a Montserrat».

El darrer aiguat va posar en alerta

Aquest acord i aquest propòsit arriba poc temps després que Montserrat visqués un dels episodis que, de tant en tant, posen en tensió la connexió del santuari amb el seu entorn, i tenint en compte que es tracta d’un espai molt sensible, no només pel seu significat i valors naturals i culturals, sinó pel fet que aquest atractiu el converteix en un gran pol d’atracció de visitants, amb uns 2,5 milions de persones que anualment passen per l’entorn del santuari.

Aquest darrer episodi va ser el que va tenir lloc el 21 de setembre passat, quan va tenir lloc un temporal al Bages que va establir un rècord històric de pluja des que es fan registres a la zona. L’estació de Montserrat – Sant Dimes va acumular 129,3 l/m², la quantitat més elevada registrada en els 22 anys de dades de l'estació. I en només una hora, a primera hora de la tarda, van caure 111,6 litres. Això va provocar grans torrentades en un massís amb una geologia molt sensible i propensa a les esllavissades i corriments de terra. Fruit d’això, aquell dia les dues carreteres d’accés abans esmentades van quedar tallades durant unes hores al llarg de la tarda, de manera que només es podia accedir o marxar de la zona del monestir amb l’aeri o el cremallera.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, i l’abat de Montserrat, el Manel Gasch, han estat els qui han presidit aquest migdia la signatura del protocol de col·laboració que, segons han destacat, «ha d’abordar en profunditat com fer més sostenible l’accés al monestir i a la muntanya». El protocol l’han signat el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Carles Ruiz Novella, i el gerent d’Aeri de Montserrat, Héctor García Collado.

Un transport amb 95 anys d’història

L'aeri de Montserrat ha celebrat enguany 95 anys. La seva història arrenca a principi de la dècada dels 20 del segle passat, quan la companyia Ferrocarrils Catalans va obrir el tram fins a Monistrol, camí de Manresa. Va ser llavors quan un grup d’empresaris catalans va proposar la construcció d’un sistema més ràpid i segur per l’accés al Monestir de Montserrat, paral·lel al tren cremallera que ja prestava servei anys enrere.

Es va transformar doncs la idea en projecte. L’elecció del mitjà de transport del telefèric per portar-la a terme, no només va ser per l’economia del projecte en si, si no també a la novetat que per llavors representava al país el transport de passatgers per cable.

Una obra d'enginyeria avançada

El 1926 es va executar el projecte inicial del telefèric, encarregat a l’enginyer Ricardo López en combinació amb l’empresa alemanya Adolf Bleichert & Co i l’enginyer Hans Gründel, especialitzada a l’època en la construcció de telefèrics de va i ve, amb una tecnologia molt avantguardista i segura.

El projecte inicial incloïa dos baixadors més: un a la torre que es situa just al costat del camí de la Santa Cova i l’altre a una estació que es trobava a la mateixa carretera que actualment enllaça Olesa de Montserrat i Monistrol. Finalment, cap dels dos baixadors es va construir.

Al juny de l’any 1928 es va atorgar a Josep Marsans Claramunt, la concessió del telefèric com a ferrocarril secundari per Reial Ordre. I va ser uns mesos després, el 29 de desembre de 1928, quan es va constituir la Societat que, encara avui administra el telefèric: Funicular Aeri de Montserrat, S.A.

L'octubre de 1928, tot just després d’haver obtingut la concessió, s’inicien les obres de construcció. El contractista principal va ser l’empresa d'Estanislao Llobet.

Al llarg de l’any 1929 es realitzen diverses gestions amb la companyia de Ferrocarrils Catalans per la construcció d’un baixador de la recent línia Barcelona-Manresa just al costat de l’estació inferior de l’Aeri de Montserrat.

Tot i les dificultats pròpies de la construcció d’una instal·lació com la del telefèric, el 23 de desembre de 1929 es va posar en marxa, en proves, la infraestructura.

El 17 de maig de 1930 es va obrir, després dels corresponents permisos, autoritzacions, revisions i comprovacions, el servei de l’Aeri de Montserrat al públic. Al llarg de tot l’any el servei funcionava plenament, i va tenir una molt bona acollida entre les diferents persones que s’apropaven fins a l’aeri per viure l’experiència.

No va ser fins a l’agost de 1931 quan es va obrir al públic l’ús del pont sobre el riu Llobregat. Per tant, l’Aeri va funcionar al llarg d’una mica més d’un any amb l’accés limitat als camins vora el riu i el baixador del ferrocarril.

L’any 1950 es va fer una gran inversió en tecnologia i maquinària per augmentar la velocitat del telefèric. Aquesta, després d’obtenir la corresponent autorització, va passar dels 2,5 m/s als 5 m/s, amb la finalitat d’augmentar la capacitat de transport del telefèric, donat que els dies festius es produïen grans esperes i aglomeracions de públic.

Des de l'estació situada a peu de carretera i del riu Llobregat fins a la que hi ha situada sota el santuari, el funicular aeri de Montserrat salva un desnivell de 544 metres en un viatge de cinc minuts i d'uns 1.300 metres de recorregut.

Subscriu-te per seguir llegint