Dos funiculars aeris van conviure a Montserrat durant més de mig segle

Durant més de mig segle (passat), a Montserrat van conviure quatre funiculars i dos d’ells aeris. Actualment, hi ha tres transports al massís que funcionen amb aquest sistema. És a dir, que són catalogats com a funiculars, perquè es desplacen gràcies a la tracció d’un cable. Però dos d’ells són terrestres, sobre vies: el que apropa el visitant a la popular ermita de la Santa Cova, i el que permet situar-lo a uns 1.000 metres d’altitud, el de Sant Joan. Però només les populars ‘cistelles’ grogues que van des de la carretera C-55 fins a la zona de l’abadia, i que ara seran objecte d’un ambiciós projecte de renovació, són un funicular aeri.

Ara bé, com es deia, a Montserrat en van arribar a conviure dos. L’actual, ben actiu, i el de Sant Jeroni, que es va convertir durant anys en el més vertical d’Europa. La seva coexistència va durar 57 anys. De fet, aquell transport es va posar en marxa fins i tot abans que el que encara perviu.

Els primers projectes per arribar fins a Sant Jeroni, que amb els seus 1.236 metres d’altitud és el cim montserratí, van sorgir a principi del segle XX, principalment impulsats per la companyia Ferrocarrils de Muntanya i Grans Pendents, avui integrada dins de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, propietària del Cremallera de Montserrat.

L'any 1922, els promotors del nou telefèric van fer un pas endavant amb la fundació de la companyia Funicular Aéreo de Montserrat a San Jerónimo SA i l'obtenció dels permisos del Monestir per a l'explotació de la instal·lació durant 60 anys. La nova companyia va encarregar als Tallers Damians una còpia modificada del projecte elaborat anys enrere per l'enginyeria italiana i la construcció de la nova instal·lació segons els plànols disponibles.

Obertura el 1929

Així, després de complir amb els tràmits pertinents, la concessió del nou mitjà de transport va ser aprovada el 8 de desembre de 1928 i, uns mesos després, el 29 de juliol de 1929 la línia va ser finalment inaugurada. La longitud total de la línia (que partia des d’una estació inferior situada per damunt de la carretera de Can Maçana, pròxima a l’església de Santa Cecília) assolia els 680 metres i superava un desnivell de 535 amb un pendent màxim del 200 %, xifra que el convertia en un dels sistemes de transport per cable amb més pendent del món.

El servei regular va ser aturat l'any 1983, pocs dies després que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) es fes càrrec de la línia a través de la seva compra per part de la companyia original del Cremallera de Montserrat que, alhora, estava sent integrada dins de la nova entitat ferroviària.

Es van realitzar diferents estudis i projectes per modernitzar la instal·lació, però l'alt cost de renovació i les noves polítiques ambientals i de seguretat que limitaven l'accés a les parts més altes de la muntanya van dictaminar la seva clausura definitiva.

A Monistrol se’n fa memòria

Tanmateix, des del 2019 l'aeri de Sant Jeroni torna a estar present a Montserrat. Una presència simbòlica, però que fa possible que quedi testimoni visible del que durant el més de mig segle que va estar en funcionament va esdevenir el funicular amb una trajectòria més vertical d'Europa.

El gener d’aquell any es va inaugurar a la plaça de l'estació de Monistrol Vila del cremallera de Montserrat la instal·lació d'una de les dues cabines platejades que van recórrer durant anys el vertiginós trajecte.

Un any abans, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, l'última empresa que en va ser propietària, la va treure del dipòsit del Clot del Moro de Castellar de n'Hug (Berguedà) i la va traslladar a uns tallers especialitzats on se’n va fer la restauració per tornar-li l'esplendor d'aquella 'cistella' de línies austeres. Des de llavors, llueix i deixa testimoni del passat davant el modern cremallera de Montserrat i al costat d'altres transports montserratins, com ara una màquina i un vagó de l'antic cremallera, i una de les anteriors cabines dels funiculars.

L’aeri actiu s’acosta al centenari

La història de l’aeri de Montserrat arrenca a principi de la dècada dels 20 del segle passat, quan la companyia Ferrocarrils Catalans va obrir el tram fins a Monistrol, camí de Manresa. Va ser llavors quan un grup d’empresaris catalans va proposar la construcció d’un sistema més ràpid i segur per l’accés al Monestir de Montserrat, paral·lel al tren cremallera que ja prestava servei anys enrere.

Es va transformar doncs la idea en projecte. L’elecció del mitjà de transport del telefèric per portar-la a terme, no només va ser per l’economia del projecte en si, si no també a la novetat que per llavors representava al país el transport de passatgers per cable.

Una obra d'enginyeria avançada

El 1926 es va executar el projecte inicial del telefèric, encarregat a l’enginyer Ricardo López en combinació amb l’empresa alemanya Adolf Bleichert & Co i l’enginyer Hans Gründel, especialitzada a l’època en la construcció de telefèrics de va i ve, amb una tecnologia molt avantguardista i segura.

El projecte inicial incloïa dos baixadors més: un a la torre que se situa just al costat del camí de la Santa Cova i l’altre a una estació que es trobava a la mateixa carretera que actualment enllaça Olesa de Montserrat i Monistrol. Finalment, cap dels dos baixadors es va construir.

Al juny de l’any 1928 es va atorgar a Josep Marsans Claramunt, la concessió del telefèric com a ferrocarril secundari per Reial Ordre. I va ser uns mesos després, el 29 de desembre de 1928, quan es va constituir la Societat que, encara avui administra el telefèric: Funicular Aeri de Montserrat, S.A.

L'octubre de 1928, tot just després d’haver obtingut la concessió, s’inicien les obres de construcció. El contractista principal va ser l’empresa d'Estanislao Llobet.

Al llarg de l’any 1929 es realitzen diverses gestions amb la companyia de Ferrocarrils Catalans per la construcció d’un baixador de la recent línia Barcelona-Manresa just al costat de l’estació inferior de l’Aeri de Montserrat.

Tot i les dificultats pròpies de la construcció d’una instal·lació com la del telefèric, el 23 de desembre de 1929 es va posar en marxa, en proves, la infraestructura.

El 17 de maig de 1930 es va obrir, després dels corresponents permisos, autoritzacions, revisions i comprovacions, el servei de l’Aeri de Montserrat al públic. Al llarg de tot l’any el servei funcionava plenament, i va tenir una molt bona acollida entre les diferents persones que s’apropaven fins l’aeri per viure l’experiència.

No va ser fins a l’agost de 1931 quan es va obrir al públic l’ús del pont sobre el riu Llobregat. Per tant, l’Aeri va funcionar al llarg d’una mica més d’un any amb l’accés limitat als camins vora el riu i el baixador del ferrocarril.

Destruït al final de la Guerra Civil

A l’inici de la Guerra Civil les instal·lacions van ser confiscades pels Sindicats. Al llarg d’aquesta etapa el servei de l’Aeri va quedar limitat a transportar persones que es desplaçaven fins a l’hospital que s’havia instal·lat al Monestir de Montserrat.

Finalitzada la Guerra Civil l’any 1939, unes enormes càrregues de trilita van arrasar tant l’estació inferior, destrossant maquinàries i instal·lacions (trencant especialment un dels cables carrils i la cabina que sostenia), així com el pont sobre el riu Llobregat, enfonsant-lo gairebé totalment.

La reconstrucció va ser complexa, sobretot per la carència de materials especials com per exemple per aixecar i tensar els cables de la infraestructura i que tampoc es van poder obtenir a Alemanya, d’on era l’empresa constructora original, per haver entrat en guerra. Alguns aparells es van construir específicament amb l’ajuda de la ‘Comisión de la Armada para el salvamento de buques’ i l’empresa ‘Funicular San Sebastián-Miramar’, que va cedir una de les cabines del telefèric de Barcelona (del mateix constructor i similars característiques) fins aproximadament l’any 1962, que aquest es va reobrir. Després de múltiples complicacions, les tasques de reconstrucció de l’aeri finalitzen i es pot reiniciar el servei al públic l’1 de juliol de 1940.

Però encara quedava pendent la reconstrucció del pont. Es van començar l’any 1946, i no va ser fins l’abril de 1949 es va reobrir l’accés al públic per aquesta infraestructura.

L’any 1950 es va fer una gran inversió en tecnologia i maquinària per augmentar la velocitat del telefèric. Aquesta, després d’obtenir la corresponent autorització, va passar dels 2,5 m/s als 5 m/s, amb la finalitat d’augmentar la capacitat de transport del telefèric, donat que els dies festius es produïen grans esperes i aglomeracions de públic.

Des de l'estació situada a peu de carretera i del riu Llobregat fins a la que hi ha situada sota el santuari, el funicular aeri de Montserrat salva un desnivell de 544 metres en un viatge de cinc minuts i d'uns 1.300 metres de recorregut.