Radiografia de la mobilitat a Montserrat: gairebé dos de cada tres visitants hi arriba per carretera

«Hem de millorar i potenciar els sistemes de transport de mobilitat col·lectiva per accedir a la muntanya» per «anar reduint gradualment el vehicle privat». Aquest és el missatge, en forma de propòsit, que llançava dilluns la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i que subscrivia de ple l’abat, Manel Gasch, després de la firma del protocol de col·laboració per millorar la mobilitat a Montserrat. Acord que té com a objectiu més rellevant una futura renovació integral del popular aeri. El repte, doncs, és revertir, o si més no equilibrar, unes balances que, actualment, i malgrat la bona oferta de connexió amb transports col·lectius (tren cremallera i funicular aeri), encara es decanta clarament cap a l’accés per carretera.

La xifra de visitants de la zona del santuari, que és on conflueix el gros del moviment de persones i on es pot controlar aquesta accessibilitat, es va situar l’any passat en més de 2,4 milions. Però cal recordar que en els anys anteriors a la pandèmia de la Covid es van superar els 2,5 en dues ocasions (2016 i 2018), i fins i tot els 2,7 milions (2017 i 2019).

Dels 1,5 milions de visitants que el 2024 van entrar a l’aparcament de la zona del monestir, el 52% hi va arribar en cotxe, el 47% en autobús i l’1% en moto

Si s’agafa com a referència les dades del 2024, molt pròximes al que es considera l’actual llindar de referència (2 milions i mig), veiem que pràcticament el 64% dels visitants, és a dir, gairebé dos terços, va arribar al monestir per carretera (més d’un milió i mig de persones). El següent mitjà més utilitzat va ser el cremallera, que va transportar el 25% dels turistes (es van superar els 700.000 viatges); mentre que l’aeri va absorbir el 10% d’aquest visitant, superant els 330.000.

A partir d’aquí, calen alguns matisos. El més rellevant, pensant en l’objectiu que es plantegen Generalitat i abadia, que tot i que la carretera va ser la via d’accés clarament principal, els qui van arribar a Montserrat per aquest camí en vehicle privat va ser un terç del total absolut de visitants. És a dir, el 33% d’aquests gairebé 2,4 milions de visitants (prop de 800.000 persones) hi va arribar en cotxe o moto.

Però, també per carretera, gairebé 730.000 persones van utilitzar com a mitjà per accedir a la zona de l’abadia l’autocar -majoritàriament de turoperadors turístics- i, per tant, ho van fer amb un transport col·lectiu i organitzat.

Dit d’una altra manera, dels 1,5 milions de visitants que el 2024 van entrar a l’aparcament de la zona del monestir, el 52% hi va arribar en cotxe, el 47% en autobús i l’1% en moto.

La proporció s'ha anat reduint en vint anys

També cal fer una anotació rellevant en l’evolució que ha seguit en els últims anys la proporció d’ús de les tres principals vies d’accés. L’any 2002, quan encara no hi havia el nou cremallera, gairebé el 92% dels visitants del monestir de Montserrat hi arribaven per carretera. El 2004, primer any complet ja amb el nou sistema de transport (es va inaugurar el juny del 2003), aquest percentatge havia baixat fins al 71%. Va baixar del 70% el 2006, i del 65% el 2017. Per tant, la proporció de visitants arribats per carretera s’ha reduït de 7 punts percentuals en 20 anys.

El pàrquing del sector del santuari disposa actualment de 411 places per a cotxes; 34 per a motos, 18 per a autobusos i dues places de carregador elèctric. A principi d’aquest segle disposa d’algunes més, però després dels greus episodis d’esllavissades a l’àrea dels Degotalls, en aquesta anomenada zona zero (el primer tram després de la barrera) se’n van eliminar una cinquantena.

Segons dades del Patronat de la Muntanya de Montserrat, els registres mostren que els vehicles que entren al pàrquing de l’àrea del santuari ho fan de manera molt equitativa tant per la carretera de Can Maçana (BP-1103) com per la que connecta amb la C-55 des de Monistrol (BP-1121). Lleugerament per sobre del 50% en aquesta segona. Aquest aspecte és rellevant, perquè vol dir que gairebé la meitat dels visitants que arriben per carretera ho fan pel vessant oest (per la banda de l’Anoia i l’A2), mentre que els dos mitjans de transport col·lectiu que connecten directament amb el santuari (aeri i cremallera) estan situats al vessant est, a la banda del Llobregat.

Pel que fa als usuaris del tren cremallera, segons dades facilitades per Ferrocarrils de la Generalitat, que n’és l’empresa propietària, aproximadament el 30% arriben fins a aquest servei utilitzant també el tren (la línia del Bages d’FGC, l’R5), mentre que el 70% restant ho fa per carretera i estaciona a l’aparcament gratuït situat a l’estació de Monistrol-Vila.

Subscriu-te per seguir llegint