El dissenyador de la planta de biogàs assegura que no afectarà Súria, d'on estarà a tocar

La planta de biogàs que, tal com ha explicat Regió7, una empresa privada projecta en terme de Sant Mateu de Bages es posarà en marxa a finals del 2026. Una instal·lació destinada a tractar dejeccions ramaderes i produir biometà. El projecte, impulsat per Nortegas Renovables —la segona companyia gasística de l'Estat—, avança en la tramitació urbanística mentre genera alhora expectatives i recels al territori.

La instal·lació es construirà en uns terrenys situats dins del terme de Sant Mateu, però a tocar de Súria. L'alcalde surienc, Albert Coberó, ha establert com a condició que els camions -es calcula que hi haurà entre 30 i 40 vehicles diaris- no circulin dins del municipi. Per la seva banda, una part del sector ramader considera la planta com «una eina més» per gestionar les dejeccions en un territori amb alta pressió ramadera.

la planta s’ubicarà en terme de Sant Mateu, però a toca de Súria, i l’alcalde d’aquest municipi demana que els camions que hi han de descarregar no passi pel seu poble

La planta de biogàs s'instal·larà en uns terrenys de cinc hectàrees dins el terme de Sant Mateu de Bages, però a tocar del polígon La Pobla de Súria. Ricard Planas, director tècnic de Grup Solucions, l'empresa que ha dissenyat la planta, assenyala que la tria del terreny respon «a la forta pressió ramadera del Bages», un factor que garanteix matèria primera suficient perquè la planta sigui viable. Segons els estudis realitzats, en un radi de 10 quilòmetres hi ha «tres vegades més matèria orgànica de la que consumirà la planta».

La instal·lació s'ubicarà en una finca amb accés directe a la carretera C-55, fet que permetrà evitar el pas de camions pels nuclis habitats. «És una ubicació ideal des del punt de vista logístic i ambiental: allunyada de veïns, protegida visualment i amb una via de comunicació immediata», defensa Planas.

Precisament, aquest últim aspecte és un dels que genera recel al municipi veí de Súria. La planta preveu un trànsit d'entre 30 i 40 camions diaris, i l'alcalde, Albert Coberó, ja ha establert com a condició que aquests vehicles no circulin pel terme surienc, un compromís que l'empresa assegura que complirà.

Per la seva banda, l'alcalde de Sant Mateu de Bages, Jordi Borràs, considera que la planta permetrà als ramaders gestionar millor les dejeccions i obtenir «un producte més net i amb menys nitrats», fet que podria ajudar a millorar la qualitat dels aqüífers. També subratlla que la instal·lació s'ubicarà «en una zona molt apartada» i recorda que ja s’ha acordat amb Súria que els camions accediran directament per la C-55.

Per tot plegat, considera que el projecte aporta «beneficis clars per al sector agrari» i recorda que Sant Mateu és «un municipi amb molt poca activitat industrial», motiu pel qual la nova planta també representa «una oportunitat econòmica».

Una «solució» per al sector ramader

El projecte suposa una inversió de 14 milions d'euros per produir 54 GWh anuals de biometà. La planta es proveirà dels residus agrícoles ramaders i agroalimentaris produïts a un radi d'uns 15 quilòmetres entorn de la finca, on hi ha comptabilitzades 959 explotacions d'una quinzena de municipis.

Es preveu que la nova planta generi una vintena de llocs de treball per a la seva construcció, i un cop en marxa, se'n podrien crear 7 de directes i entre 10 i 12 d'indirectes de manera estable. L'objectiu és que pugui estar operativa a finals del 2026.

«És una opció més i ens pot donar seguretat»

Jordi Carné és agricultor i està al capdavant d'una explotació de pollastres d'engreix a Sant Mateu de Bages. Valora positivament el projecte de planta de biometà que es planteja al seu municipi, tot i que assegura que encara en saben «molt poca cosa». Segons diu, el projecte és una alternativa més a l'hora de gestionar la gallinassa que genera la seva granja.

La seva explotació produeix entre 300 i 400 tones de gallinassa l'any, de les quals entre el 60% i el 70% —unes 250 tones— surten fora de la finca perquè no tenen prou terra per absorbir tot el nitrogen que generen. «Nosaltres tenim 30 hectàrees de conreu, però en necessitaríem 80», resumeix.

Actualment, la granja treballa amb un gestor que fa d'intermediari. «Té una cartera de clients que necessiten adob i una altra de granges que els en sobra. Ell ve, s'ho emporta i ho distribueix», explica. Aquest sistema, però, depèn d'una sola persona i ha anat condicionat per l'increment de la burocràcia i els controls digitals.

Per això, veu la planta de biometà com «una alternativa» per no dependre d'un únic operador. «Sempre és millor tenir més pretendents que només un. Si un dia el gestor plega, nosaltres ens quedaríem penjats perquè aquí al municipi hi ha moltes granges i la terra és escassa», explica.

Unió de Pagesos alerta del risc dels fangs de depuradora

La projecció de la planta de biogàs de Sant Mateu de Bages ha generat inquietud dins d'Unió de Pagesos, que tot i valorar positivament aquestes instal·lacions com a eina per gestionar dejeccions, reclama que es garanteixi que només s'hi aportarà matèria orgànica d'origen ramader i vegetal. El coordinador del sindicat al Bages, Josep Guitart, adverteix que els fangs de depuradora «contenen metalls pesants que s'acumulen al sòl i poden acabar afectant aqüífers i aliments». En aquest sentit, assegura que permetre'n l'entrada seria «una hipoteca per les terres del país i pel consumidor».

Guitart recorda que les plantes han d'estar dimensionades segons el territori i alerta que, si se'n construeixen més de les necessàries, podria faltar matèria primera i obrir-se la porta a productes «indesitjables» provinents d'altres zones.

En la mateixa línia, Francina Plazas, també membre d'Unió de Pagesos, adverteix que el risc de «blanqueig» de fangs augmenta si la planta no disposa d'un flux constant de dejeccions fresques. Explica que els fangs actualment tenen tractaments insuficients i que el seu processament avançat «és possible, però molt costós», motiu pel qual sovint acaben a abocadors generant altres problemes ambientals.