Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

L’autopista C-16 ha registrat gairebé 2,5 milions de trajectes gratuïts el primer any

Gairebé el 80% dels passos totalment bonificats s’han fet per la barrera central, i el 57% ho han fet dins de les franges considerades hores punta

Vehicles sortint de la barrera central del peatge de la C-16 a Sant Vicenç/Castellbell

Vehicles sortint de la barrera central del peatge de la C-16 a Sant Vicenç/Castellbell / ARXIU/DAVID BRICOLLÉ

David Bricollé

David Bricollé

Manresa

No s’ha convertit en una alternativa real a la C-55, que continua molt saturada, però les dades mostren que l’autopista Terrassa-Manresa ha esdevingut una via d’ús quotidià per a un bon nombre de conductors que, podent fer-la servir sense pagar, la consideren ara una connexió ràpida per al dia a dia.

Ara fa un any (el novembre del 2024), la Generalitat va posar en marxa la gratuïtat de l’autopista per al que va batejar com a ‘mobilitat obligada’. És a dir, trajectes quotidians (de dilluns a divendres no festius), essencialment per motius laborals o d’estudis, que comporten un trajecte d’anada i un altre de tornada en menys de 24 hores, que és un dels requisits necessaris.

Hi ha gairebé 60.000 usuaris diferents inscrits al registre que s’ha de complimentar obligatòriament per accedir a aquesta modalitat de descomptes

La dada més rellevant de la conseqüència d’aquest primer any de vigència dels descomptes del 100% és que al llarg d’aquests 12 mesos prop de 2,5 milions de desplaçaments (2.430.400, per ser exactes) han disposat de la gratuïtat a la C-16 que permet aquesta modalitat. D’aquests prop de dos milions i mig d’usos, gairebé el 80% (1.914.754) s’han fet passant per la barrera troncal (la central) del peatge. És a dir, aquells conductors que fan el trajecte complet per aquest tram d’autopista bonificat, entre Terrassa i Manresa.

El 21% restant, que equival a un total de 515.646 trajectes, han estat amb entrada i sortida per la barrera lateral del peatge situat entre Sant Vicenç de Castellet i Castellbell.

Més de la meitat d’aquests trajectes (el 57%) té lloc dins de les franges considerades hores punta, tan de matí com de tarda. Segons han valorat fonts del departament de Territori de la Generalitat, aquest és un factor especialment rellevant perquè «mostra que és una mesura clau per a afavorir la mobilitat d’aquelles persones que es desplacen per motius de feina, estudi o salut». És a dir, aquesta mobilitat obligada i quotidiana.

Com que no parlem d’un any natural, no hi ha dades tancades dels trànsits totals d’aquest període que permetin contextualitzar exactament el què suposa aquests 2,5 milions de trajectes gratuïts. Ara bé, Regió7 ja va publicar el juliol passat una primera referència sobre els resultats del primer semestre d'aquest any, i en aquell moment es constatava que aquests passos per barrera a cost zero equivalien a més d’un terç del total (en concret, el 37%). Ara, tot fa pensar que l’ús creixent del servei fa que aquesta proporció sigui encara lleugerament superior.

Una altra dada rellevant és que hi ha gairebé 60.000 usuaris diferents inscrits al registre que s’ha de complimentar obligatòriament per accedir a aquesta modalitat de descomptes, i que això es tradueix en prop de 70.000 matrícules (o vehicles) diferents, ja que cada usuari en pot registrar més d’una. Segons les dades facilitades pel departament de Territori, el passat octubre es va registrar el nombre més alt de desplaçaments amb gratuïtat per mobilitat obligada d’aquest primer any, amb uns 273.000. En aquest sentit, les mateixes fonts subratllen que «això posa de manifest que encara es poden produir increments en el nombre desplaçaments que s’acullin a aquesta gratuïtat en els pròxims mesos», un ús que descarrega les vies generals de les quals n’és alternativa, la C-55 i la C-58.

Traspàs sí, però insuficient

Tanmateix, segons els primers registres que es van avaluar de traspàs de trànsit provinent de la C-55 (aproximadament de novembre fins a mitjans de març) es constatava que s’havien traslladat uns 3.400 vehicles diaris de mitjana que habitualment circulaven per la C-55 i que havien passat a fer-ho per la C-16. Segons aquestes mateixes dades, en el tram de la C-55 que es considera més conflictiu pel volum de vehicles que suporta, el situat entre Castellgalí i Sant Vicenç, en aquells quatre mesos i mig des de l’aplicació de la nova gratuïtat hi havia hagut una reducció mitjana del 7,5% del trànsit, uns 2.600 vehicles, passant d’uns 34.600 vehicles diaris a 32.000.

Mentre que en el tram de la C-16 que li seria més o menys equivalent (passat el peatge cap al nord), s’havia passat de 17.100 a 19.700 (+15%).

Les dades del departament de Territori apuntaven que al sud del peatge de Sant Vicenç/Castellbell (per tant, en els trams de Castellbell, Vacarisses, Viladecavalls i Terrassa), el trànsit a la C-16 s’havia incrementat de 5.000 vehicles diaris, el que suposa un augment del 30% (de 16.000 s’ha passat a 21.000), atraient principalment trànsit de la C-58.

Més al sud, entre Castellbell i l’accés a la carretera de Terrassa (C-58), la C-55 havia registrat segons les dades de Territori un descens del 16% del trànsit (5.200 vehicles menys al dia), passant de 32.800 a 27.600. I ja més avall de Monistrol de Montserrat, s’havia passat de mitjana diària en aquests quatre mesos de 17.700 a 16.200 (-8,5%).

Tracking Pixel Contents