Aguilar fa un viatge de 165 anys, al seu primer tren

Aguilar de Segarra ha fet aquest diumenge un salt en el passat per rememorar una de les fites clau de la seva història: l’arribada del ferrocarril al municipi. Era el 1860, just ara fa 165 anys i, de fet, aleshores només se’l veia passar, però allò ja va obrir camí cap a una època de prosperitat que arribaria mig segle després amb la construcció, l’any 1913, de l’edifici que serviria d’estació i de punt de parada del tren de la línia de l’aleshores Ferrocarriles del Norte, que unia Barcelona amb Saragossa passant pel Bages.

Un acte institucional amb personalitats locals, comarcals i també de FGC (que properament assumirà el traspàs de la línia, actualment de Renfe), ha fet els honors de la commemoració en una jornada festiva però també cultural i divulgativa sobre la història del municipi vinculada a l’arribada del tren i a la construcció de l’estació. L’organitzava l’Associació Cultural i Recreativa (ACR) d’Aguilar de Segarra amb la col·laboració de l’Ajuntament, i també ha servit per donar a conèixer la museïtzació de l’estació on s’expliquen tots aquests fets amb un espai a l’exterior de l’edifici que va muntar ja fa un any l’empresa Catpatrimoni per encàrrec de l’Ajuntament, però que no s’ha inaugurat oficialment fins ara.

Igualment, en l’acte d’aquest diumenge s’ha fet la presentació del llibre «165 anys del Ferrocarril a Aguilar de Segarra», de la historiadora local Roser Parcerisas i editat per l’ACR d’Aguilar, que recull imatges de l’època, explicacions dels fets i testimonis de persones que ho relaten a partir d’una memòria més propera a l'època. A banda del llibre, algunes de les fotografies d'aquell temps s’han pogut veure a la sala de Cal Mariano, ampliades i en alguns casos inèdites perquè són fotos de gent del poble cedides a l’ACR, que ha pogut ampliar encara més el recull després que la història del ferrocarril al poble s’anés popularitzant a partir de la museïtzació que se n’ha fet, explica la presidenta de l’entitat, Fina Duocastella. Així mateix, recentment ha sortit a la llum un plànol original de l’interior de l’edifici de l’estació (que també s’inclou al llibre), amb totes les seves dependències, «des de l’oficina, fins a l’espai d’expedició dels bitllets, i també la part superior de l’edifici, on vivia el cap de l’estació», explica Duocastella.

Una fita del poble per al poble

L’origen de tot plegat arrencava el 1860, quan el primer tren de la línia de Ferrocarriles del Norte entre Barcelona i Saragossa passava pel terme d’Aguilar. Però no hi parava, i encara faltarien 53 anys perquè ho fes, amb la inauguració de l’estació que es va construir al poble.

Va ser «gràcies a la visió futurista» del qui aleshores era jutge de pau d’Aguilar, Francesc Comellas, que tenia contactes amb el diputat a les Corts a Madrid i d’origen manresà, Leonci Soler i March, i va impulsar l’obra «que es va aconseguir amb l’esforç dels veïns», explica Duocastella. I és que, l’operació consistia en el fet que «els veïns d’Aguilar pagarien la construcció de l’edifici, i l’operadora ferroviària en faria el manteniment mentre no hi hagués pèrdues», hi afegeix Pere Tardà, responsable de l’empresa de gestió cultural Catpatrimoni, amb seu a Igualada, que s’ha encarregat de la museïtzació de l’estació del poble.

«El tren va portar gent»

Va ser amb aquesta obra que es va donar un impuls definitiu a l’Aguilar de Segarra del moment. «El tren va portar la gent», diu Tardà, «i es va generar tota una activitat econòmica al voltant de l’estació que va quedar reflectida amb el naixement d’un nou barri comercial».

És el barri de l’estació, on es van traslladar veïns provinents d’altres indrets com el nucli de Castellar, i també hi va arribar gent nova, afegeix Tardà. La pròpia construcció de l’estació va portar a viure al poble personal ferroviari, als anomenats pisos d'en Comellas, i en aquell nou nucli es van fer cap a una desena d’edificacions, «es van obrir comerços, i fins i tot es va organitzar un mercat setmanal». Encara existeixen, i tot i que ara són habitatges que han perdut l’activitat que tenien, la museïtzació que s’ha fet de l’estació identifica cada un d’aquests edificis amb una breu informació de què van ser. També hi ha un monòlit amb explicacions històriques en cada una de les seves quatre cares, i una referència als oficis de l’època perduts, la majoria vinculats amb l’activitat ferroviària i comercial que hi va portar el tren.

La jornada d’aquest diumenge permetia als visitants recórrer el barri, conèixer els fets amb l’espai museïtzat i amb el nou llibre, gaudir d’una obra teatralitzada, o plasmar el record en un photocall ambientat en l’època.