Cardona restitueix la memòria de quatre miners morts que havien quedat en l’oblit

Cardona ha saldat aquest dijous un deute. Ha recuperat i ha fet visibles els noms de quatre miners morts durant les sis dècades del segle passat d’activitat minera industrial en aquesta població del Bages que havien quedat en l’oblit. Quatre noms que des d’ara acompanyen els altres 77 que també van perdre la vida en l’explotació de la potassa i que ja havien quedat escrits per a la posteritat al monòlit del monument al miner, des que, el 2009, es va inaugurar aquesta escultura de l’artista manresà Ramon Oms, situada a la plaça d’entrada al Parc Cultural de la Muntanya de Sal.

Aquest acte «d’esmena i restitució», com l’ha definit l’historiador i arxiver Andreu Galera, que és qui ha dut a terme la recerca, ha tingut lloc aquest migdia en el marc de la tradicional commemoració de la diada de Santa Bàrbara, patrona de la mineria, amb el monument com a espai d’homenatge.

Els de Francisco Ridao Silvente, Manuel Hernández Perales, José Martínez Martínez i Miguel Galera Galera, morts entre 1945 i 1950, són els quatre noms i cognoms que des d’ara consten també al monument, després que s’hi hagi instal·lat una petita placa que els afegeix al llistat de 77 que ja hi eren, i que s’inicia amb un primer decés el 1930, el de Claudiano González Fernández, i el tanca el 1989 Juan León Moreno, l’últim miner que va perdre la vida en aquesta explotació.

El perquè d’aquesta absència temporal que ara s’ha restituït l’ha explicat l’arxiver Andreu Galera, i té com a protagonista un nebot d’un dels finats ara ‘retrobats’. Galera explica que quan es va inaugurar el monument a final de la primera dècada d’aquest segle, «vam estar treballant durant els dos anys anteriors en tota la recerca dels miners morts. El primer que vam fer va ser adreçar-nos a l’empresa Ercros, però la resposta va ser que més enrere dels anys 70 i 80 no tenien res. Això ens va obligar a fer-ho a partir d’un buidatge del registre civil de Cardona per localitzar tota aquella gent que consta que ha mort per un accident a la mina com a causa de la defunció».

D’aquí en va sortir un primer llistat que, «a més a més, vam confrontar amb la memòria de la gent, de la comunitat minera de Cardona, precisament perquè no hi hagués buits. I amb tot plegat ens va sortir la llista de 77 miners morts que consta des del 2009 en el monument al miner».

Galera, però, explica que en aquell moment «ja hi va haver alguna persona que va alertar que se’ns podia escapar alguna cosa per una situació: la de miners que morien a conseqüència d’un accident, però en els dies posteriors, estant hospitalitzats». La mútua concertada per l’empresa derivava els miners accidentats que requerien ingrés i assistència hospitalària a la Clínica de Nostra Senyora del Pilar de Barcelona. De manera que, si morien durant aquest ingrés, constaven al registre civil de Barcelona. «Però haver-ho de mirar allà hauria estat una feina inabastable», remarca Galera.

La figura d'un nebot

A partir d’aquí hi va haver dos moments clau. El primer, ja fa més d’una dècada. «L’any 2012», detalla Andreu Galera, «em va venir una persona, Diego Galera Vizcaino, que em va explicar que en la seva família hi havia el record que un seu tiet havia mort en accident a la mina de Cardona, però el seu nom no constava al monument. I ell mateix, com que tenia les dates aproximades, va anar al registre civil de Barcelona i em va portar la documentació, la del registre civil», on constava que havia mort a la clínica barcelonina com a conseqüència d’un accident a les mines de Cardona, el 1950. Es tractava de Miguel Galera Galera.

L’arxiver cardoní exposa que, davant d’aquesta situació, «li vaig comentar que érem conscients que podia haver-hi un buit, que ell era el primer que em constatava com un nom que no teníem, i li vaig demanar que ens deixés un temps per si en sortia algun més, fer-ne un acte de restitució». «La realitat, però», afegeix, «és que van passar els anys i no en van aparèixer més, ni ningú no ens va alertar de cap altra absència. Tanmateix, teníem com a mínim aquest nom pendent de posar».

L’any passat, però, es va donar el segon moment clau. «Va resultar que va arribar a les meves mans nova documentació, un seguit d’expedients relatius a accidents a la mina, i allà va sortir aquest nom que ara ja teníem i tres més d’anteriors que no teníem localitzats, juntament amb tots els altres 77 que ja tenim escrits al monument», explica Andreu Galera, que detalla que tots quatre noms fins ara absents corresponen, efectivament, «a casos en els quals els miners no van morir a l’acte o al lloc de l’accident, sinó que el decés va ser un o dos dies després a la Clínica del Pilar de Barcelona, on els havien traslladat».

Des d’ara, els seus noms ja consten en el llistat de miners que van perdre la vida a l’explotació de la potassa a Cardona, que d’aquesta manera s’ha elevat fins a un total de 81.

Qui eren els quatre miners morts, ara restituïts?

Francisco Ridao Silvente (Àguilas, Múrcia, 1914)

30 anys, miner, casat, accidentat a la cambra 45, el dia 19 de gener de 1945, a les 13:50 hores, en explotar un cartutx de dinamita. Va ser traslladat a la Clínica de Nostra Senyora del Pilar, a Barcelona, on va morir l’endemà, 20 de gener, a causa de les ferides sofertes.

Manuel Hernández Perales (Nijar, Almeria, 1901)

44 anys, miner, casat, accidentat a la galeria número 9 del -720, el dia 30 d’agost de 1945, a les 24:00 hores, en caure des d’una bastida on treballava amb una barrina a una alçària de 2 metres, provocant-li lesions greus. Va ser traslladat a la Clínica de Nostra Senyora del Pilar, a Barcelona, on va ser operat, morint el 2 de setembre.

José Martínez Martínez (Doña Maria, Almeria, 1901)

45 anys, vigilant del cable aeri de Cardona a Súria. Casat, accidentat a l’estació 1 del mateix cable el dia 8 d’agost de 1946, a les 16:45 hores, en caure des d’una alçària de 8 metres amb el resultat de greus traumatismes. Va ser traslladat primer a l’hospital de l’empresa on va rebre les primeres cures a càrrec del metge Diego Gamero, per ser traslladat a la Clínica de Nostra Senyora del Pilar, a Barcelona, on va morir.

Miguel Galera Galera (Sorbas, Almeria, 1917)

33 anys, miner, casat, accidentat en el nivell -660, el dia 24 d’agost de 1950, a les 23:00 hores, en caure d’una alçària de 55 metres en el contrapou número 7. Amb greus fractures, va ser traslladat primer a l’hospital de l’empresa on va rebre les primeres cures, per ser traslladat a la Clínica de Nostra Senyora, a Barcelona, on va morir l’endemà, 25 d’agost, a causa de les ferides sofertes.

Acte solemne i amb quatre salves més

La inauguració, el 2009, del monument al miner, va proporcionar a Cardona un espai solemne per fer aquest recordatori que cada any es ret en la diada de la patrona de la mineria. Aquest dijous al migdia, davant seu, s’hi han tornat a aplegar representants de l’Ajuntament, encapçalats per l'alcaldessa Lluïsa Aliste; de l'empresa Salinera de Cardona; el director de la Fundació Cardona Històrica, Francesc Ponsa, i antics miners i familiars de miners per donar compliment a aquest homenatge, que enguany ha tingut un sentit encara més especial per la incorporació al monòlit de la figura dels quatre noms dels treballadors morts que fins ara no hi constaven.

Com és tradicional, s’ha fet una ofrena floral al monument, que han portat a terme Aliste i el director de Salinera de Cardona, David Gaspar. La figura és de bronze i reprodueix a escala real la imatge d’un miner, d’acord amb una de les fotos més antigues de les mines de Cardona que es guarden a l’Arxiu Municipal. El monument es completa amb una barrina i un llum de carbur.

Després de la interpretació d’una peça a càrrec de l’escola municipal de música Musicant, l’acte s’ha conclòs, com ha estat tradicional en aquests 16 anys precedents, amb el llançament de les salves en honor de cadascun dels miners morts. Enguany, per tant, la novetat és que se n’han disparat successivament un total de 81, i no 77, després que s’hagin restituït i afegit els quatre noms.

Qui no ha pogut ser ja present a l'acte ha estat Diego Galera Vizcaino, que va morir l'any passat, i a qui Andreu Galera ha volgut recordar especialment per la seva incidència en aquesta cerca. Sí que hi eren presents dos altres nebots de Miguel Galera Galera.

Subscriu-te per seguir llegint