Lluïsa Aliste, alcaldessa de Cardona: «És un orgull poder dir que el meu avi va ser un miner de la mina de sal de Cardona»

«És un orgull poder dir que el meu avi va ser un miner de la mina de sal de Cardona. I aquest orgull és també el nostre patrimoni». Amb aquestes paraules acabava el seu parlament l’alcaldessa de Cardona, Lluïsa Aliste, que aquest migdia ha encapçalat l’acte en record dels miners i de l’activitat minera, amb motiu de la festivitat de Santa Bàrbara, que n’és la patrona. Esdeveniment que enguany ha tingut un element afegit especial i amb un fort component sentimental i memorístic, ja que als 77 noms de miners que van morir durant les sis dècades d’explotació potàssica, i que consten inscrits en el monument que l’honora, se n’hi han afegit 4 que havien quedat en l’oblit i que ara s’han conegut i reparat.

«Som aquí per honorar la memòria dels miners i per reconèixer amb orgull i gratitud que Cardona és el que és gràcies a la sal, gràcies a la seva mina i gràcies a les sis dècades d’explotació minera que van marcar profundament la vida, el creixement i la identitat del nostre municipi», subratllava l’alcaldessa cardonina. Lluïsa Aliste ha recordat que aquella activitat minera, que va funcionar durant 60 anys, va suposar per a Cardona un període de gran transformació econòmica, urbanística i demogràfica. «Van ser anys d’arribada de noves famílies a Cardona per una nova vida, per una oportunitat, per un futur millor. Moltes d’elles van arrelar i van fer de Cardona la seva llar fins al dia d’avui». Alhora, però, ha remarcat que «també va ser una vida dura, una vida de sacrifici, d’esforç, de risc. D’homes que baixaven a la mina arriscant la seva vida, responsables del sustent de les seves famílies. Un esforç que va deixar una empremta profunda de dignitat i de coratge».

En aquest homenatge, ha recordat que el tancament de la mina, l’any 1990, «va marcar un abans i un després de Cardona, va impactar en la nostra economia i en la nostra manera d’entendre el futur». Però alhora ha posat èmfasis en el fet que «aquell final d’etapa va obrir una nova mirada sobre el nostre patrimoni, la nostra identitat i sobre la capacitat de transformar-nos. Cardona va saber reinventar-se. Preservar la memòria minera i convertir-la en el valor cultural, educatiu i turístic reconegut arreu». Ha estat en aquest punt que ha expressat el seu «orgull de poder dir que el meu avi va ser un miner de la mina de sal de Cardona. I aquest orgull és també el nostre patrimoni».

Finalment, i en relació amb l’acte concret que tenia lloc aquest dijous, amb la incorporació de quatre noms més al llistat de miners morts durant aquelles sis dècades, Lluïsa Aliste ha manifestat que «avui fem un pas més en la preservació d’aquesta memòria col·lectiva, perquè hem pogut recuperar quatre noms més de miners que van perdre la vida en accidents a la mina. S’afegeixen amb tota la justícia i respecte a la placa que recorda els 77 miners desapareguts».

Davant del monument al miner inaugurat el 2009, s’hi han tornat a aplegar representants de l’Ajuntament, encapçalats per l'alcaldessa; de l'empresa Salinera de Cardona, amb el seu director, David Gaspar; el de la Fundació Cardona Històrica, Francesc Ponsa, i antics miners i familiars de miners per donar compliment a aquest homenatge.

Com és tradicional, s’ha fet una ofrena floral al monument, que han portat a terme Lluïsa Aliste i David Gaspar.

Després de la interpretació d’una peça a càrrec de l’escola municipal de música Musicant, l’acte s’ha conclòs, com ha estat tradicional en aquests 16 anys precedents, amb el llançament de les salves en honor de cadascun dels miners morts. Enguany, per tant, la novetat és que se n’han disparat successivament un total de 81, i no 77, després que s’hagin restituït i afegit els quatre noms. Un moment especialment emotiu, amb els assistents drets i amb les 81 salves ressonant sobre la Vall Salina i amb el castell de fons.

Subscriu-te per seguir llegint