Bernat Juliol, comissari del mil·lenari: «La fórmula dels mil anys de Montserrat? Les dues ‘is’: identitat i innovació»

Montserrat posarà dilluns 8 de desembre (Solemnitat de la Immaculada Concepció), amb una cerimònia religiosa (Te deum, himne litúrgic d’acció de gràcies), el punt final a la commemoració del mil·lenari de la fundació de la seva comunitat monàstica. Celebració que s’ha desenvolupat durant 15 mesos i del que el monjo Bernat Juliol, majordom i sotsprior de la comunitat, n’ha portat les regnes com a comissari. «El vam plantejar amb el lema simbòlic de ‘mil anys, mil activitats’. A la pràctica, haurem superat les 1.300», exposa quan se li demana un primer resum del mil·lenari en xifres. I en destaca que «no és tant que nosaltres les hàgim fet, sinó que vol dir que hi ha hagut una gran resposta de la gent, que ha volgut venir a celebrar el mil·lenari». No tenen xifres globals de visitants, perquè el mil·lenari no es correspon amb un any natural, però sí que constaten que «ha augmentat la gent local que ha pujat a Montserrat. I aquestes persones sí que ho han fet moltes vegades per activitats del mil·lenari. O bé perquè, com que Montserrat ha sigut molt present aquests mesos en els mitjans de comunicació, gent que feia anys que no venia ha pujat de nou».

Aquest és un dels valors d’aquest mil·lenari?

Sí, perquè crec que hem pogut reconnectar o tornar-nos a apropar a molta gent que potser, pels motius que sigui, s'havia anat distanciant, que ja no tenia la relació amb Montserrat que potser havien tingut els pares o els avis. Per tant, una dada positiva és que hem aconseguit també un dels objectius que teníem, que era tornar-nos a apropar a molta gent d'aquí Catalunya. I el que sí que s’ha estimat és que unes 600.000 persones són les que han participat de manera activa en aquestes més de 1.300 activitats.

De la fotografia que es feien l'abril del 2024, quan van presentar els objectius del mil·lenari, a la fotografia final, el resultat és coincident amb l’expectativa?

Aquí hem tingut un problema, tot i que dit positivament, que és que vam comprar un marc per a una fotografia que pensàvem, i al final resulta que la fotografia és més gran que el marc que vam comprar. La resposta, una mica ens l’esperàvem pel que anaves intuint quan anàvem contactant amb la gent. Però sí que és veritat que pel que fa a participació d'aquestes activitats, de gent que s'hi ha implicat, ha superat les expectatives que teníem. Hi ha hagut activitats que quan es van començar a organitzar comptaves que poguessin reunir 200 o 300 persones, i al final s'han convertit en 3.000. Si ho hem pogut fer ha sigut gràcies a tota la gent que s'hi ha engrescat, en tots els ordres. Començant pels actes religiosos, perquè el mil·lenari partia d'aquesta essència que és Montserrat, la dimensió de santuari benedictí. Celebrem mil anys de la presència benedictina. Però si no hi ha aquesta resposta, si no hi ha aquesta empenta per part de les entitats i de la gent que ha pujat, era impossible de fer-ho. En la línia del que dèiem i volíem: que la gent es fes seu el mil·lenari. I n’estem agraïdíssims.

Copsen aquesta dimensió de Montserrat com un centre d'espiritualitat, que té alguna cosa a dir, que la gent espera que diguem alguna cosa. Això és molt bonic, però també és una responsabilitat

L'adjectiu popular seria el que potser definiria millor aquests quinze mesos de celebració o en trobaria d'altres?

Definiria una part del mil·lenari. Quan, el 2020, ens vam plantejar com volíem que fos, la comunitat vam aprovar un document que ho definia i la dimensió popular n’era un aspecte. Aquesta idea que hem manifestat des del principi, que Montserrat fos durant aquests 15 mesos la plaça major de Catalunya. I això s’ha complert plenament. Ara bé, jo diria que el mil·lenari té altres adjectius que van més enllà del popular. El religiós, òbviament, és un d’ells.

Amb la celebració del mil·lenari, Montserrat s'ha rellançat, o fins i tot recuperat, com a emblema? La dimensió simbòlica que ha tingut històricament?

Sí. De fet, jo dic que no acabem un mil·lenari, sinó que comencem el segon. I pensem i treballem en aquesta idea: Montserrat hi és, Montserrat vol estar present a la societat, Montserrat vol estar al costat de la gent. Això vol dir que és una cosa que no es feia? No, ja era així. Però crec que ha sigut una oportunitat per dinamitzar-ho, per potenciar-ho i per augmentar aquest dinamisme de Montserrat. Jo crec que sí que s'ha accentuat i s'ha potenciat allò que jo crec que Montserrat no ha deixat de ser mai. De tenir aquesta dimensió, començant per la religiosa, però també en tots els àmbits de la cultura, de la societat, i d'aquesta dimensió més popular. No ho ha deixat de fer mai, però el mil·lenari ha sigut una ocasió per rellançar-ho. I no perquè s'acabi un mil·lenari, sinó perquè continuï, almenys, uns mil anys més.

Què creu que en quedarà, principalment, del mil·lenari, un cop tancat?

Moltes coses. En distingiríem dos blocs. Un que per nosaltres és molt fonamental és el dels valors, que és el que hem resumit amb el lema. De fet, tot el mil·lenari anava apuntant cap a aquest lema. A Montserrat, durant mil anys s’han viscut uns valors en el monestir que creiem que poden ser bons no només per als monjos, sinó per a tota la ciutadania. Per tant, el primer que jo crec que quedarà són aquests valors, aquesta dimensió no material del mil·lenari. I, per altra banda, hi ha tota una altra dimensió, que podríem dir més tangible. El fet, per exemple, que hem pogut fer moltes activitats perquè hem col·laborat amb moltíssimes entitats. Hem pogut teixir una xarxa de col·laboracions, de complicitats, d'amistats amb moltes persones i moltes institucions, que no es tracta que ara s’acabi amb el mil·lenari, sinó que puguin continuar amb el segon mil·lenni.

I particularment, com a comissari, amb què es queda? Un moment especial...

Per mi, el més bonic és el conjunt de moments en els quals s'ha vist la vida de comunitat. I no parlo només de la comunitat monàstica, sinó de la comunitat de la gent que ha pujat a Montserrat. D'aquests moments n'hem tingut durant tot l'any. Per mi han sigut, com a comissari, els més emocionats, perquè veus aquesta vida de la il·lusió, de la comunitat, del treballar junts, de fer projectes conjuntament. I en aquest sentit, si he d’escollir un moment especialment representatiu és el de la diada del 27 d'abril, amb les places plenes i la gent emocionada, plorant al voltant de la imatge de la Mare de Déu. Per mi, això és viure en comunitat.

Han portat exposicions a Roma, a Brussel·les... Com es percep, internacionalment, Montserrat?

D’entrada ja perceps que Montserrat és un lloc conegut. Tant el lloc com la devoció a la Mare de Déu, que està estesa per molts llocs del món, ja sigui perquè han estat aquí a Montserrat, o perquè coneixen la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Nova York, o el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Bogotà... Difícilment parles de nou de Montserrat, almenys en el món occidental. I veus que està molt difós aquest simbolisme, aquesta idea de Montserrat que té tantíssima gent com a lloc de fe, com a santuari, però també com a comunitat benedictina on s'han viscut uns valors. Hi ha gent que ens diu que segueix cada dia el cant de l'Escolania per streaming des dels Estats Units, o des de París, o des de Roma. I, per tant, veus que copsen aquesta dimensió de Montserrat com un centre d'espiritualitat, com un santuari, que té alguna cosa a dir. Que la gent espera que diguem alguna cosa. Això és molt bonic, però també és una responsabilitat.

El mil·lenari ha servit també per rellançar la fe cristiana?

Espero que sí. Celebrem mil anys de la fundació de monestir benedictí. Per tant, tot el mil·lenari sorgeix d'aquesta vida benedictina i de mil anys d'una comunitat de pregària, d'una comunitat de fe, d'una comunitat cristiana. Aquesta dimensió cristiana la pots expressar de moltes maneres, no només en una missa. També en el testimoniatge. I el fet de parlar amb la gent, que et conegui, estar-hi a prop, això també és una manera de testimoniar aquesta fe i d'apropar-la a la gent. Per tant, crec que el mil·lenari també haurà servit per posar sobre la taula aquesta proposta de vida de fe, que és la que vivim aquí a Montserrat.

Enguany també s’esqueien 25 anys dels aiguats del 2000 que van fer molt mal a Montserrat, però que van ser un punt d’arrencada de la modernització. El mil·lenari ha posat a l'aparador el Montserrat del segle XXI?

Aquesta era la nostra intenció. Però necessitem una mica de temps, encara no l'hem acabat. Hi ha coses que les anirem valorant a mesura que puguem anar prenent una mica de distància i puguem anar veient quin impacte ha anat tenint el mil·lenari en moltes coses. De fet, un dels ítems que també ha estat present des del dia de la inauguració fins al final és aquest diàleg entre present, passat i futur. Evidentment, s'ha d'aprendre del passat, però el camí continua. I aquesta idea de continuïtat i d'un Montserrat que es projecti cap al futur, hi és. En un dels molts actes d’aquest mil·lenari, un sopar d’empresaris, un d’ells em demanava la fórmula de Montserrat perquè la seva empresa també durés mil anys. Li vaig respondre que la de les dues ‘is’: identitat i innovació. Has de tenir molt clar qui ets, quina és la teva identitat. Has de tenir molt clar quins són els valors que tu vius i vols representar. I, a la vegada, has de saber en cada moment estar al dia de la societat, no quedar enrere, sense perdre la teva essència, sense perdre el teu ADN.

És optimista perquè el monestir celebri un segon mil·lenari?

I tant que sí. No en tinc cap mena de dubte. És més, jo et diria: ‘no posis límits a la providència’. Per què només mil més? Si Montserrat ha viscut mil anys, res ens fa pensar que no en pugui viure mil, dos mil, tres mil més...

El mil·lenari hauria de suposar un nou punt d'inflexió per a un nou Montserrat? Per exemple, en temes com ara la mobilitat i l'accessibilitat al santuari, ha d'impulsar una nova transformació en els pròxims anys?

Sí, és una de les dimensions de Montserrat. I aquest cas concret jo l’enfocaria tal com ens ho plantegem nosaltres. És a dir, la mobilitat està molt lligada amb l'acollida. Montserrat el que ha intentat fer sempre és acollir, i fer-ho el millor possible per a la gent que ve. La mobilitat és una manera d'acollida. Si una persona ve i té problemes per arribar, ha de fer cues o té altres dificultats, el que estàs fent és acollir-lo malament. És una de les dimensions que hem d'anar treballant perquè cada vegada Montserrat sigui un lloc més acollidor per a tothom.

Subscriu-te per seguir llegint