L’abat de Montserrat, en la cloenda del mil·lenari: «En un món complicat i difícil, volíem ser positius i fer coses»

«La celebració del mil·lenari acaba avui, però Montserrat continua. Volem escoltar i parlar. Tota la nostra celebració incorporava el futur». Aquest ha estat un dels missatges principals que l’abat de Montserrat, Manel Gasch, ha enviat en el parlament que ha fet aquest dilluns al vespre, en el marc dels actes de cloenda d’un mil·lenari del monestir que ha promogut prop de 1.300 activitats al llarg de 15 mesos.

Gasch ha fet referència sobretot a les moltes paraules manifestades i recollides en aquesta commemoració, en relació amb els molts diversos àmbits que s’han acollit i expressat al llarg dels 15 mesos. Però, sobretot, ha redundat en el futur: «Per això hem parlat de mil·liari, de pedra que marca mil passos en un camí que avança. Per això hem gosat imaginar l’abat del 3025 en un holograma. Per això hem posat en el cel, amb l’ajuda dels drons, aquest any 3025, que Montserrat celebrarà el segon mil·lenni que avui comencem».

«No només hem escoltat, sinó que també hem procurat dir alguna cosa. Hem dit una paraula sobre Montserrat perquè hi creiem»

L’abat ha pronunciat el parlament de clausura després de la celebració d’un acte litúrgic i abans del 'Te Deum' (cant d’agraïment), en un esdeveniment que tenia a primera fila, a una banda, els monjos de la comunitat, i a l’altra les autoritats, amb el conseller de Justícia, Ramon Espadaler; l’alcaldessa de Monistrol, Núria Carreras; i l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, entre altres.

«Montserrat l’hem fet entre tots, i aquesta celebració ha volgut, i em sembla que ha aconseguit el màxim de les possibilitats del santuari, que vingués molta gent. Que fóssim realment la plaça major de Catalunya», ha subratllat l’abat en un moment del seu discurs, valorant tot seguit que «el mil·lenari també ha identificat una vegada més Montserrat i el món de la cultura i les institucions fent una aposta per una identitat col·lectiva. Haver estat testimonis de la riquesa i la vitalitat de la nostra terra ha estat un privilegi que ens estimula».

Manel Gasch ha assegurat que «no només hem escoltat, sinó que també hem procurat dir alguna cosa. Hem dit una paraula sobre Montserrat perquè hi creiem. Si 1.000 anys no ens donessin una mica de tranquil·litat per saber qui som, per saber que allò que diem és bo tot i la nostra fragilitat, què ens la donaria?». Ha recordat que han difós a llocs com Barcelona, París, Roma i Brussel·les la identitat monàstica i la realitat del santuari, «utilitzant formes noves i velles; innovant, confiant en les capacitats creatives de persones i empreses del nostre entorn. Perquè avui la comunicació pren altres formes, amb les quals també volem ser-hi».

I de l’esperit general de la celebració del mil·lenari n’ha destacat que «en un món complicat i difícil, volíem ser positius i fer coses. Confiar. Dir, a més, que un monestir cristià i benedictí pot encarar-se al present i continuar parlant perquè el mon l’entengui. Parlar de Déu, parlar de Jesucrist i de l’Evangeli, de l’amor de Santa Maria de Montserrat pel seu poble, de Sant Benet pels seus fills, parlar de la tradició, de la nostra i de la de tantes entitats que ens han compartit la seva, combinant identitat i innovació. Els resultats són sobre la taula».

Cant d'agraïment i espectacle final

Les vespres solemnes i la interpretació del 'Te Deum' de Josep Ollé a càrrec de l'Orfeó Català, l'Escolania, la Schola Cantorum i l'Orquestra Simfònica del Vallès han posat el punt final a la commemoració del mil·lenari de l'Abadia de Montserrat.

El 7 de setembre del 2024 es van engegar els actes de celebració dels mil anys d'història del monestir de Montserrat amb un acte civil que va aplegar 600 persones a la basílica. Va ser el primer d'un total de 1.250 actes que han culminat aquest 8 de desembre. Entre les activitats hi ha hagut moments inèdits com ara la processó i sortida a l’exterior de la Moreneta el dia de la Mare de Déu de Montserrat.

Després del ‘Te Deum’, els congregats s’han traslladat a l'exterior, on 24 focus han il·luminat el cel construint un ventall que s’ha fet visible més enllà dels dominis de la muntanya, alhora que un far projectava un feix de llum rotatori sobre la Serralada de Collserola i en la vertical de la Basílica de la Sagrada Família, on està a punt d’enlairar-se la torre de Jesucrist. Ha estat una unió de llum des del cel al temple expiatori que va imaginar Antoni Gaudí, passant per la Mare de Déu de Montserrat.

Simultàniament, sobre la pedra de la muntanya i mitjançant projectors en direcció a diferents parets de Montserrat, s’hi han anat construint els elements que formen part del lema del Mil·lenari. D’aquesta manera, la comunitat benedictina de Montserrat ha volgut que el lema «Ora, Lege, Labora, Rege te Ipsum, In Communitate» quedi en el record d’aquest mil·lenari.

Subscriu-te per seguir llegint