Cerdanya, Anoia i Bages són tres de les comarques on més ha caigut la mortalitat des del pic de la Covid

Cinc anys després de l’impacte devastador de l’arribada de la pandèmia de la Covid-19, reflectit en els colpidors índexs de mortalitat causats en la població, les defuncions a les comarques de l’àrea de Regió7 s’han arribat a reduir fins a gairebé el 30%. I si ho mirem amb la lupa municipal, hi ha poblacions amb xifres d’habitants prou significatives (per sobre de, com a mínim, els 2.000), on aquesta caiguda se situa al voltant del 40% o fins i tot per sobre.

L’Institut Català d’Estadística (Idescat) acaba de publicar les dades de defuncions corresponents al 2024, que és el cinquè any complet després de l’eclosió del coronavirus, el 2020. Per tant, són xifres, les de l’últim any, que parlen d’una normalització, i que posades i comparades amb la temporalitat d’aquests cinc anys contribueixen sobretot a dimensionar i a situar encara amb més claredat l’excepcionalitat i les terribles conseqüències en pèrdua de vides humanes que va suposar la pandèmia. Especialment en l’any que es va declarar i durant el qual es va haver d’afrontar des del desconeixement i sense vacunes (les primeres es van començar a administrar durant l’última setmana del 2020).

I hi ha una dada que posa especialment de manifest l’impacte que aquella pandèmia va tenir a l’àrea d’influència de Regió7. Tres de les cinc comarques de tot Catalunya on més s’ha reduït en xifres relatives la mortalitat en aquest lapse de temps són en aquesta zona. En concret, la Cerdanya (la segona, només superada pel Pallars Jussà), l’Anoia i el Bages (en tercera posició hi ha el Priorat).

1.210 defuncions més a tota l'àrea

Al conjunt de comarques de l’àrea d’influència de Regió7, l’any passat es van registrar un total de 4.007 defuncions. Aquesta xifra suposa 1.210 de morts menys que en l’any més mortífer de la pandèmia, com es deia, el 2020. És a dir una disminució del 23%. Com a referència, al conjunt de Catalunya aquesta reducció en cinc anys és del 15%.

En termes relatius, la caiguda més important en aquest salt de cinc anys es registra a la Cerdanya, on és pràcticament del 30%. Ara fa cinc anys hi van morir 201 persones, mentre que el 2024 han estat 60 menys, un total de 141.

Però, sens dubte, el Bages és el cas que més crida l’atenció perquè la diferència a la baixa també és molt gran, i ho és en el marc d’un volum de població molt més important. En aquest cas, igualment hi ha una reducció de més d’una quarta part del nombre de defuncions (26%), que en xifres absolutes vol dir 606 decessos menys. I és que el 2020 va ser l’únic any en tot el que portem de segle que la comarca va superar el llindar de les 2.000 morts (van ser 2.338). El 2024 han estat 1.732, i situa la mitjana d’aquest gairebé quart de segle en 1.770 decessos anuals al Bages. Aquest és un altre paràmetre que evidencia l’impacte dels anys considerats dins de la pandèmia, en els quals es va estar sempre per damunt dels 1.800.

El Bages va ser, de fet, la comarca de tot Catalunya que més va notar l’impacte mortal del coronavirus. Així ho van reflectir les dades de defuncions del 2020 quan es comparaven amb l’any anterior, quan la covid-19 encara no era present entre nosaltres. Òbviament, no tot l’increment era degut a la pandèmia, però no hi ha dubte que sobre ella calia carregar la major part d’aquella accentuada variació a l’alça en el pas d’un any a l’altre, que en el conjunt de Catalunya va ser del 23,6%. Al Bages, el 2020 hi va haver gairebé el 40% més de defuncions que el 2019. En xifres absolutes, es va passar de 1.693 a 2.338 (645 més). Només s’hi apropava el Pallars Jussà, on l’augment va ser del 37,2%, tot i que a partir d’unes xifres absolutes molt inferiors. En tercera posició hi havia el Barcelonès (un augment del 31%), i just darrere l’Anoia, que el 2020 va tenir 318 morts més que l’any anterior, amb un total de 1.402, que en aquell moment suposaven un increment percentual pràcticament del 30%.

L'Anoia, similar al Bages

Precisament, l’Anoia es mou en aquesta estadística demogràfica en uns paràmetres molt paral·lels als del Bages. El nombre de defuncions ha anat progressivament a la baixa des del 2020, any en el qual es van superar les 1.400. El 2024 han estat 374 menys (1.028 en total), el que les situa fins i tot lleugerament per sota de la mitjana del que portem de segle (1.034).

El contrapunt a tot plegat el posa el Moianès, que forma part del bloc de sis comarques del conjunt de Catalunya on el nombre de defuncions del 2024 va ser superior al de l’arribada de la Covid-19. N’hi va haver dues més (185 en total) el que suposa un increment de l’1%.

Pel que fa a la resta de demarcacions de casa nostra, al Solsonès s’ha produït una caiguda de la mortalitat del 15% respecte a cinc anys abans. En aquest cas, però, es dona una particularitat, i és que, a diferència de la resta, l’any sota els efectes de la pandèmia amb els registres més fatídics no va ser el 2020, sinó el 2021. Així, aquell any es va arribar a les 190 defuncions, amb la qual cosa el descens en relació amb aquest sostre ha estat de gairebé una quarta part.

Pel que fa al Berguedà, s’ha passat de 637 decessos el 2020 a 532 l’any passat, una baixada del 16,4%. A l’Alt Urgell, la variació a la baixa és del 14,3% (41 menys).

Subscriu-te per seguir llegint