L'atur es redueix al Bages i augmenta l'ocupació: «Les dades ens donen un bri d’esperança perquè veiem que estem millorant»

Més enllà de destacar l’increment de l’envelliment en la població bagenca, l’Informe de vulnerabilitat social 2024 també fa èmfasi en la reducció de l’atur en un 4% a la comarca, situant-se en un 10,04% i sent així un dels territoris on més s’ha rebaixat l’últim any. Alhora, l’atur juvenil se situa al 12,4%, quasi un punt per sota de la mitjana del país. A més, el Bages ha estat una de les zones on més ha crescut la població ocupada, amb més d’un 2,1%.

Amb relació a la renda mitjana anual per persona, es registra un increment de 402 euros respecte de 2023, ascendint fins als 18.114 euros, tenint en compte l’existència de pobles petits amb una renda mitjana alta, però amb més desigualtat interna i entre municipis. De fet, Rajadell és qui té la mitjana més elevada amb 18.856 euros i Sant Vicenç de Castellet la més baixa amb 13.399 euros.

Pel que fa a la renda garantida de ciutadania, una prestació econòmica que atorga la Generalitat de Catalunya per assegurar uns ingressos mínims a les persones i famílies que es troben en una situació de vulnerabilitat, els beneficiaris han passat de 929 el 2023 a 716 el 2024 -aquesta dada no inclou Manresa-. Val a destacar que l’any 2022 es va registrar el pic més alt amb 942. Els municipis amb més persones receptores són Sant Vicenç, Sant Joan de Vilatorrada, Sallent, Sant Fruitós i Navàs. En el cas de les pensions no contributives de la seguretat social, en consten 1.185. Un 64,3% són per jubilació i la resta, el 35,7%, per invalidesa.

Malgrat que la projecció econòmica i d’ocupació és positiva, l’informe fa palès que les desigualtats de gènere persisteixen. Per una banda, les dones representen un 57% de l’atur registrat, amb una lleugera reducció de la bretxa respecte de l’any anterior. A més, tenen una presència del 60,5% sobre el total de persones beneficiàries de la renda garantida de ciutadania i es calcula que un total de 4.479 dones majors de 65 anys no cobren prestació de jubilació, «evidenciant trajectòries laborals precàries i un risc alt de vulnerabilitat econòmica en la vellesa».

Pel que fa a la població estrangera, al Bages suposa un 14,06%, gairebé 4 punts per sota de la mitjana catalana. Això no obstant, per municipis el percentatge varia, situant Mura, amb un 1,72%, o Aguilar de Segarra, amb un 2,41%, enfront del 20,59% de Manresa o el 15,28% de Monistrol de Montserrat. Aquest fet, segons l’estudi, «reflecteix les diferents dinàmiques demogràfiques i econòmiques de les localitats de la comarca». Aquest segment de la població ha registrat una millora especialment significativa en ocupació.

Fer front als reptes

Eloi Hernàndez, president del Consell Comarcal del Bages, es va posar a disposició de totes les administracions del territori i els va demanar la seva col·laboració: «Fem una crida a la corresponsabilitat de totes elles per fer front als reptes ingents que tenim a la comarca i ajudar la vulnerabilitat». Amb tot, el polític va voler destacar totes les dades positives, que «ens donen un bri d’esperança i de llum perquè veiem que estem millorant».

El president va afegir que un dels objectius és «fer front als discursos d’odi que tenim al Bages perquè entenem que la base d’una comarca i d’un territori cohesionat és el treball conjunt». «Com a administracions tenim la responsabilitat d'ajudar la gent més vulnerable, detectant i reorientant les polítiques per garantir la qualitat de vida de les veïnes i veïns», va concloure.

Subscriu-te per seguir llegint