Sant Vicenç es queda sense Germanes Dominiques després de 135 anys

«Sant Vicenç sempre estarà al nostre cor». Així s’expressava fa uns dies la Germana Maria Dolors, de la congregació de les Dominiques, tot recordant la seva estada de tres anys a l’actual escola FEDAC de Sant Vicenç de Castellet, que recentment ha vist marxar les tres últimes religioses que hi quedaven. Feia 135 anys que aquesta comunitat havia arribat al poble.

La Germana Maria Dolors, de 77 anys, deixava aquest col·legi juntament amb les germanes Rosa Maria, de 83 anys, i Lucía, de 65, per incorporar-se a les seves noves destinacions: Súria, Navarcles, i Manresa, respectivament. Feia temps que hi eren, especialment la Germana Rosa Maria, que hi va arribar fa 18 anys, i això les ha omplert «de bons records, d’un lloc on sempre ens hem sentit molt ben acollides, molt respectades, i molt valorades», assegura Maria Dolors.

Els motius de la sortida «són claríssims, i s’hi troben totes les congregacions», afegeix la Germana. Diu que es deu a la falta de vocacions i a l’edat avançada de les religioses que hi queden, que fa que no hi hagi relleu. En el cas de Sant Vicenç, explica, feia un temps que només hi quedaven tres germanes «i calia fer una reestructuració». I és que, «la congregació de les Dominiques es va formar per viure en comunitat», i a Sant Vicenç, només amb tres persones i sense possibilitat d’un relleu que en garantís la continuïtat, s’ha vist necessari el trasllat sense recanvi. «Tancar una comunitat sempre és dolorós, i no és fàcil ni per als que ho han de decidir, ni per a les Germanes que érem a dintre, però es va veure que calia deixar Sant Vicenç».

Una marxa que ha tingut lloc després de 135 anys de presència ininterrompuda al poble. Les quatre primeres Germanes Dominiques de l’Anunciata van arribar a Sant Vicenç el març del 1887. «El pare Coll havia fundat la congregació perquè es dediqués a l’educació en general, però especialment a la de les nenes perquè en aquells anys hi havia pocs col·legis de nenes», explica la Germana Maria Dolors. A Sant Vicenç n’hi van fundar una pensant en les filles de les famílies treballadores de les fàbriques tèxtils, i així va funcionar durant anys, fins que més endavant es va convertir en una escola mixta, i el 2009, la Fundació Educativa Privada Dominiques de l’Anunciata (FEDAC) en va assumir la plena titularitat i l’escola de les Dominiques va passar a dir-se FEDAC Sant Vicenç.

«Són molts anys en què el col·legi ha estat obert a les entitats del poble i a la seva gent», sosté Maria Dolors, i de portes endins, «també són molts anys en què s’han vist créixer moltes generacions i en què han passat per l’escola moltes Germanes, algunes de les quals han donat mitja vida a l’educació i al poble».

Ara, ja feia un temps que les religioses no feien tasques de docència a l’escola. «Estàvem totes tres retirades, i no es tractava de fer grans activitats, sinó d’ajudar en el que podíem», recorda la Germana Maria Dolors. «Jo mateixa, per exemple, era membre del consell escolar, però també ajudàvem servint o fent tasques de monitor al menjador, o a la parròquia fent catequesi...». Unes tasques que, amb la seva marxa, haurà de cobrir algú altre, «però que no hi siguem, no vol dir que la FEDAC es quedi sola, perquè manté el contacte amb la congregació, i l’escola continuarà lluitant per l’ensenyament que la comunitat havia impartit», assegura Maria Dolors. «Tenim la plena confiança que a Sant Vicenç, el nostre llegat ha quedat en bones mans, amb un professorat que hi dedica esforç, constància i entrega, moltes vegades desinteressada, i que serà el continuador de la nostra història juntament amb els pares i els alumnes», afegeix convençuda. «Tots ells, seguiran amb valentia i coratge tot allò que el pare Coll demanava: un col·legi on es treballin els valors humans».