El nou padró oficial confirma que Manresa és a punt d'assolir els 81.000 habitants

Per tercer any consecutiu, totes les comarques de casa nostra han registrat sense excepció creixements de població, segons el que és el registre, a priori, més oficial de tots: el padró municipal. I ho fan d’una manera molt similar, al voltant de l’1%, tot i que amb alguns paràmetres desiguals. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet públic ara les xifres del padró corresponents a 1 de gener del 2025 (per tant, reflecteixen realment la població amb la qual cada demarcació va tancar el 2024). En conjunt, els territoris de l’àrea d’influència de Regió7 han guanyat prop de 6.000 persones i sumen un total de 536.234 habitants. Encara des d’una perspectiva general, el que mostra aquesta estadística és que del total de 164 municipis que formen aquesta àrea territorialment tan diversa, exactament 100 (el 61%) ha tingut variacions a l’alça en el nombre d’habitants entre un any i l’altre.

A partir d’aquí, els detalls municipals del Bages. El primer que cal destacar-ne és que aquest últim padró oficial ratifica el nou salt poblacional del municipi més gran, Manresa, que després d’anys parlant de si superava o no els 80.000 (la qual cosa va succeir en l’anterior padró) ara està molt a punt de passar els 81.000. Diem ratifica perquè la xifra que oficialitza per a la capital del Bages, que és de 80.974 habitants, no queda gaire lluny ni de la que va aprovar l’Ajuntament en el ple de l’abril (amb data a 1 de gener del 2025), que era de 80.977; ni d’un altre registre que es va fer públic fa dues setmanes, que és el del cens, que situava la xifra poblacional de Manresa en 80.692.

La ratificació és rellevant si tenim present que, en més d’una ocasió, entre el que aprovava el consistori i el que finalment acabava donat per bo l’INE s’havien arribat a produir diferències de més de 300 persones, que en aquest cas suposaria estar encara lluny del nou salt. Però en aquesta ocasió la diferència ha estat mínima, tan sols de 3 persones.

En conjunt, el Bages va pel camí dels 190.000 habitants. Ara en són 187.977. El creixement d’aquesta comarca és prou significatiu, sobretot si tenim present que tot just fa deu anys, arran de la creació oficial de la nova demarcació del Moianès (que va suposar la pèrdua de cinc municipis, entre els quals Moià), va caure per sota dels 75.000. Per tant, en tot just una dècada ha sumat 13.000 habitants més, un creixement del 7,5%.

És la comarca que creix d’una forma més homogènia, ja que ho fan el 86% dels municipis (26 dels 30). Són les úniques excepcions Cardona, Fonollosa, Gaià i Talamanca.

Per contra, destaca el fet que Sallent recupera els 7.000 habitants, llindar que va trencar a la baixa fa 15 anys, en el padró del 2010. Va arribar a tocar fons amb 6.592 (2016) i des de llavors ha guanyat progressivament gairebé mig miler d’empadronats, fins a situar-se en els 7.030 actualment oficials.

Del detall municipal cal ressenyar tres consolidacions que són simptomàtiques. En la línia de Sallent, el cas de Súria, que el 2023 va recuperar els 6.000 habitants, per sota dels quals va situar-se el 2014, i que els ha anat refermant fins als 6.200 actuals.

I, per dimensió dins la comarca, el dels dos municipis més grans després de Manresa: Sant Joan de Vilatorrada incrementa i consolida els 11.000 que va assolir en el padró anterior; i Sant Vicenç de Castellet els 10.000 per tercer any consecutiu. Cal tenir present que aquesta xifra és més que simbòlica, ja que té un efecte important, en el cas de les poblacions. El dels 10.000 és un dels llindars que suposa un salt en el nombre de regidors que componen el ple d’un ajuntament. En aquest cas, el de Sant Vicenç passaria dels 13 actuals a 17 en les pròximes eleccions municipals (maig del 2027).

Un últim detall: Aguilar de Segarra, que durant anys va oscil·lar per sobre i per sota dels 250 (un dels llindars que diferencia el nombre de regidors de l’Ajuntament), ara està a prop de superar els 300.

Subscriu-te per seguir llegint