Montserrat: el delicat equilibri entre les aus rupícoles i la presència humana

Montserrat, entès com a parc natural, fa anys que treballa amb un pla per compatibilitzar l’atractiu que genera per a l’activitat humana, que no només es concentra al santuari, sinó arreu del massís com a espai d’excursionisme i escalada, amb la conservació i millora de la fauna que hi troba refugi, i molt especialment les aus rupícoles. Una de les mesures més clares i consolidades és l’Acord per a la Regulació de l’Escalada que es va signar fa 17 anys, que té com a objectiu principal protegir les aus rupícoles nidificants al parc natural i, en definitiva, fer compatible l’escalada amb la preservació de la riquesa de fauna i flora del massís. Una regulació que es tradueix en una zonificació de la muntanya que permet establir prohibicions temporals de l’activitat en determinades àrees, quan aquesta pot suposar la pertorbació d’un període de nidificació i cria. Unes dades recents mostren encara les dificultats per mantenir l’equilibri constant entre l’assentament d’aquestes espècies i l’activitat d’un massís amb molta presència humana.

Al llarg d’aquest any, el parc natural de la Muntanya de Montserrat ha dut a terme, amb el treball de l’entitat CORY’S (Investigació i Conservació de la Biodiversitat) i el cos d’Agents Rurals de la Generalitat, un nou seguiment de les poblacions d’ocells rupícoles del massís, amb especial atenció a les espècies rapinyaires que es consideren més sensibles: falcó pelegrí (Falco peregrinus), falcó mostatxut (falco subbuteo) i àguila cuabarrada (aquila fasciata).

L’objectiu principal d’aquest programa és avaluar l’estat de les poblacions reproductores i identificar possibles factors que condicionen el seu èxit, especialment aquells derivats d’aquesta presència en humana en un entorn tan visitat com Montserrat.

Segons han detallat fonts del parc natural, l’any 2025 s’han invertit més de 130 hores de treball de camp, distribuïdes entre censos, observacions i comprovacions a distància amb material òptic, per garantir un seguiment precís i respectuós amb la fauna. I aquest n’ha estat el resultat per espècie.

Del falcó pelegrí (Falco peregrinus) s’han detectat nou parelles territorials durant la temporada reproductora. D’aquestes, dues han tingut èxit, amb un total de cinc polls envolats. Segons els responsables del seguiment, tot i que la població es manté estable, la productivitat ha estat moderada i en alguns sectors tradicionals, com al serrat de les Garrigoses o Santa Cova–Mullapans, s’han observat fracassos o absència de cria. I apunten que les causes més probables «són la pressió humana i el recanvi d’individus adults en algunes parelles, a causa d'una elevada mortalitat adulta».

Els territoris més exitosos, concreten, han estat els de Sant Jeroni–Diables i Frares Encantats, amb dos polls cadascun, mentre que en altres zones s’ha registrat només activitat puntual sense reproducció.

En aquest sentit, els responsables d’aquesta labor subratllen que el seguiment continuat, que ja acumula 29 anys de dades, «permet constatar la importància de mantenir la regulació d’activitats en períodes crítics per a aquesta espècie».

Pel que fa al falcó mostatxut (Falco subbuteo), petit rapinyaire migrador, el seguiment ha constatat una bona temporada reproductora. Detallen que dels vuit territoris seguits, quatre han tingut èxit, amb un total de 10–11 polls envolats.

Les parelles amb millor resultat s’han localitzat al sector del Pas del Príncep, Albarda, Diables–Flautats i la Fita– Santa Cova. I destaquen que en alguns d’aquests punts, especialment a la zona del Cavall Bernat, «s’ha aconseguit compatibilitzar la presència d’escaladors amb l’èxit de la nidificació gràcies a la col·laboració entre usuaris i gestors del parc, que han aplicat regulacions puntuals amb bona efectivitat».

L’altra au de gran rellevància de la qual s’ha fet seguiment és l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata). El treball ha confirmat «un any més» la presència d’una parella resident a la zona sud-est del massís. Detallen que, tot i que s’ha detectat comportament de covada, no s’han envolat polls. I en aquest sentit subratllen que aquesta espècie, en perill d’extinció a Catalunya, «continua sent una de les més sensibles a les molèsties i requereix una protecció especial i àrees de tranquil·litat àmplies durant tot l’any».

Altres espècies rupícoles

El seguiment també ha recollit dades d’altres espècies com el xoriguer comú (Falco tinnunculus), la merla blava (Monticola solitarius), el roquerol (Ptyonoprogne rupestris), el corb (Corvus corax) i la xixella (Columba oenas), que mantenen poblacions estables en diversos sectors de la muntanya.

Els responsables del pla de seguiment remarquen que, «tot i no ser tan vulnerables com els grans rapinyaires, aquestes espècies contribueixen a la riquesa ecològica i al valor patrimonial del massís».

Mirada de futur

Dels resultats globals d’aquest any, els responsables del pla i del parc n’exposen que «mostren una estabilitat general de les poblacions rupícoles, però amb un nivell molt baix d’èxit reproductor, que evidencia que la conservació d’algunes espècies continua sent fràgil i depèn, entre altres motius, del respecte a les regulacions temporals».

Des del parc natural es recorda la importància de compatibilitzar les activitats d’esbarjo i esportives amb la conservació de la fauna, especialment durant la primavera, quan té lloc la nidificació. «La col·laboració dels visitants i del col·lectiu escalador és clau per garantir que el patrimoni natural de Montserrat continuï sent un espai viu i equilibrat», remarquen.

Subscriu-te per seguir llegint