ANUARI 2025: L’enèsim compromís de la carretera C-55, un terme mig que dona marge al Govern

El 2025 ha deixat un 'regal' que és una moneda de dues cares per a la que ja s’ha convertit en una de les reivindicacions més històriques de bona part de la Catalunya Central en general, i del Bages de manera molt concreta: el desdoblament del tram sud de la C-55. O, en tot cas, una solució per a l’embussament del corredor sud viari que connecta la comarca amb el Baix Llobregat i el Vallès i, lògicament, amb l’àrea metropolitana. Una reclamació que, oficialment, s’arrossega des de fa prop de tres dècades (el primer acord del Parlament de Catalunya que ho demandava és del 18 de novembre del 1998).

El 'regal' (si és bo o enverinat o no, el temps ho dirà) el va deixar ben embolcallat el president de la Generalitat, Salvador Illa, el 12 de juliol, en un acte solemne a Manresa que posava damunt la taula els plans de Govern per a l’àrea central. I, lògicament, Illa i el seu executiu eren molt conscients que les comunicacions viàries (molt focalitzades en la C-55) és una de les arestes que més couen en aquest territori. El seu desdoblament és, com es deia, una demanda històrica, que fins i tot té un projecte executiu redactat des de fa una dècada. Però que, a banda de la disponibilitat d’inversió del Govern, la proposta tècnica concreta no tenia una unanimitat absoluta entres agents polítics i socials.

El plantejament inclou dos elements clau: un nou traçat (variant) a Castellgalí i, per contra, l’eliminació de la gratuïtat de l’autopista en els trajectes d’anada i tornada, que el desdoblament sigui real

Davant d’aquest panorama, el Govern socialista ha tibat d’astúcia. Es va presentar amb un estudi d’alternatives i una d’escollida, que és un terme mitjà (o un joc d’equilibris) entre les dissensions, que es converteix en l’enèsima promesa i que, si bé és veritat que posa un horitzó, el 2030, facilita a l’executiu un factor cabdal: temps. Marge per frenar la reivindicació contínua. Ara vindran temps de projectes i concrecions, però la realitat s’ha posat a cinc anys vista. I, fins llavors, el temps dirà.

El compromís

En resum, quin és el regal embolicat i amb llacet que va deixar sobre la taula el president Illa en aquella matinal al Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa, una conferència que va titular ‘Catalunya lidera. Un model econòmic de prosperitat compartida’?

Doncs, d’entrada, un desdoblament a mitges. És a dir, complet en amplada (dos carrils per sentit), però d’un tram més curt que el que es demandava. En síntesi el plantejament és generar una via desdoblada paral·lela a l’autopista C-16, i d’aquesta se n’eliminarà la seva gratuïtat actual, tot i que es mantindria la bonificació lateral.

L'anunci incloïa que el govern iniciaria immediatament els tràmits per desdoblar la C-55 amb una nova variant a Castellgalí. De fet, el president es va atrevir a afirmar que s'havia d'acabar amb un deute històric amb el territori que ja feia més de 20 anys que durava (de fet, com dèiem, som gairebé 30). I va detallar el calendari previst: a finals d’aquest any s’havia de disposar de l’estudi informatiu i d’impacte ambiental. Fins ara, es desconeixen. A partir d’aquí hauran de passar a informació pública. El 2026 es redactarà l’estudi constructiu i ja s’anirà cap a la licitació d’obres amb l’objectiu que a principis del 2027 ja s'hagin adjudicat els treballs per desdoblar la carretera perquè estigui operativa el 2030.

D’entre totes les alternatives en estudi que hi havia sobre la taula per abordar la millora de la congestionada C-55, l’executiu ha optat pel desdoblament des de l’enllaç de la C-16 a Sant Vicenç de Castellet fins a Manresa pel traçat actual. Una altra de les alternatives era el desdoblament fins a l'enllaç amb la C-58, la carretera a Terrassa.

La proposta plantejada contempla una millora del traçat entre Castellgalí i Manresa que inclou una nova variant a Castellgalí amb dos carrils per sentit que tindrien continuïtat fins a Manresa, amb millora de traçat que permetria velocitats de 100 quilòmetres hora entre els Comtals i Manresa.

Un cop la nova via en marxa, el govern eliminaria la bonificació del 100% en el preu del peatge de l’autopista Terrassa-Manresa (C-16) en els viatges d’anada i tornada en 24 hores, de dilluns a divendres no festius, que es van posar en marxa el 4 de novembre del 2024 i que han tingut una molt bona resposta, però que no han estat la solució per a l’embussament de la C-55.

Segons l'opinió del govern, l’opció escollida permetrà millorar la competitivitat econòmica del Bages i la Catalunya central, ja que dibuixa dos grans eixos de vertebració del territori Nord-Sud: per una banda, l’Eix del Llobregat i eix europeu de Barcelona a Tolosa connectant Barcelona, el Vallès, Bages, Berguedà, Cerdanya, Andorra i Occitània; i per l’altra la connexió del Baix Llobregat (port i aeroport), passant pel Bages i el Solsonès a través, en aquest cas, de l'eix del Cardener. Aquests dos grans eixos viaris, juntament amb l’eix Transversal, donaran al Bages la centralitat logística de Catalunya.

En aquell acte del 12 de juliol, i després de fer l’anunci amb tota la solemnitat, Salvador Illa admetia que les reclamacions que des de fa anys s’escolten des del territori «anaven més enllà», però hi afegia que «ara fem això i tenim els recursos per tirar-ho endavant». De moment, un any de marge per veure com s’avança i cinc per constatar si es fa realitat. I després, Déu (i la disponibilitat governamental) dirà.

Subscriu-te per seguir llegint