La Intersindical discrepa de posar el nom de Pere Morán al nou CAP de Sant Fruitós

La Unió Territorial Comarques Centrals de La Intersindical ha presentat al·legacions a l’acord inicial de l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages de denominar el nou Centre d’Atenció Primària com a CAP Pere Morán Medina.

El sindicat vol deixar clar que no qüestiona la trajectòria professional ni el reconeixement personal d’aquest metge de família, però defensa que «un equipament sanitari públic representa una feina col·lectiva i multidisciplinària, sostinguda majoritàriament per dones».

La Intersindical considera que posar el nom d’una sola persona a un CAP «invisibilitza la feina de totes les professionals que l’han fet possible al llarg dels anys i no s’adiu amb la realitat del sistema sanitari».

Per això reclama que aquest tipus de decisions es prenguin «mitjançant processos participatius, amb criteris d’igualtat i representativitat, i aposta per una denominació toponímica com CAP Sant Fruitós de Bages, com a opció que uneix el municipi i totes les professionals que hi treballen».

Tal com va explicar Regió7, va ser en l’últim ple municipal que es va aprovar inicialment posar

al futur nou Centre d’Atenció Primària (CAP) de Sant Fruitós de Bages que s’està acabant de construir a l’espai de l’antiga biblioteca i que és previst inaugurar la primavera vinent el nom de Pere Morán Medina. Metge que hi va exercir durant 17 anys, i del que se’n destaca sobretot la seva proximitat i vocació en l’àmbit professional, però també la vinculació i arrelament que va establir amb el poble, ja que va ser part activa d’entitats i del seu teixit social.

La proposta la va fer l’entitat Casino Societat Coral i Familiar i després de ser tractada i analitzada per la Comissió de Nomenclàtor i a través del seu reglament, va ser aprovada inicialment per l’Ajuntament en el ple municipal celebrat aquest dijous.

Pere Morán Medina va néixer el 22 de juny de 1956 a Fuentes de Oñoro (Salamanca) i, amb només un any, la seva família es va traslladar a Catalunya, on el seu pare, també metge, va exercir a Vilada i a Moià.

Es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Saragossa. L’any 1979, el Servei Català de la Salut el va destinar a Sitges i, un any més tard, a Igualada. Finalment, el 1981 va obtenir la plaça de nova creació a Sant Fruitós de Bages, on va establir la seva residència familiar amb la seva esposa, Anna Zubizarreta, i els seus dos fills, Borja i Inés.

A Sant Fruitós de Bages va exercir com a metge de família i també va assumir la pediatria, ja que en aquell moment el municipi no disposava d’aquest servei. La valoració que se n’ha fet en subratlla que Morán «va destacar entre els seus pacients per ser un metge proper i compromès. Sovint anava més enllà del deure professional: feia visites domiciliàries no programades i feia seguiment personalitzat dels casos, fins i tot quan ja estaven en mans d’especialistes».

Molt implicat en la vida social del municipi, va col·laborar amb el setmanari Montpeità, amb l’AMPA de l’escola Paidos, amb la Coral i amb la Comissió de Reis, on va participar com a patge i rei i va contribuir a la construcció de les carrosses de la cavalcada, que encara avui es fan servir.

Va morir el 23 de febrer de 1998, amb 42 anys, l’endemà de la Festa de l’Arròs. La seva mort va commoure profundament el municipi. Com a reconeixement pòstum, va rebre el Premi Montpeità l’any 1999, en el marc de la Festa Major d’Hivern.

Dos dels grups de l’oposició, Som Sant Fruitós i ERC, també van expressar en el ple que, tot i reconèixer la figura de Pere Morán, consideraven que els equipaments o serveis públics haurien de mantenir una denominació neutra, genèrica (en el primer cas) i que calia un debat més ampli que s’obrís a la participació ciutadana, en el segon.