El sopar solidari de Cap d'Any a Sant Vicenç que serveix companyia a gent gran

Convertir la companyia en el millor regal per al canvi d’any. Aquest és el principal ingredient que per tercer any consecutiu ha servit a taula de manera gratuïta i altruista l’Escola Montserrat de Sant Vicenç de Castellet. En aquesta ocasió per a prop d’una cinquantena de comensals, majoritàriament gent gran que es resisteix a celebrar en solitud una de les dates assenyalades del calendari, el Cap d’Any. Unes llargues taules parades amb tovalles verdes i vermelles, decoració nadalenca i, és clar, cotilló per als convidats, perquè el sopar inclou el canvi d’any amb campanades i raïm, abans del comiat.

Un adeu al 2025 i una benvinguda al 2026, en el qual més que el menú, el més important que s’hi serveix és conversa i companyia. I com que una bona part dels participants ja és repetidor de les dues edicions anteriors, la connexió i la companyia encara es fa més sòlida. De fet, enguany el bon ambient i la coneixença ha fet que, fins i tot, es cantessin nadales de manera espontània.

El que al llarg de l’any és una aula que ocupen habitualment joves i adolescents que hi cursen els seus estudis, aquest dimecres 31 de desembre s’ha transformat en un menjador bastit amb ambientació nadalenca per a l’ocasió. És el Sopar de Cap d’Any en Companyia. Una iniciativa que va arrencar en el pas del 2023 al 2024 de la mà d’un grup d’alumnes del centre, als quals es van afegir diversos professors. Ara ho lidera sobretot el titular del centre (i alcalde de Sant Vicenç), Dani Mauriz, i li donen suport tot un grup de voluntaris i voluntàries, per preparar la sala i servir l’àpat, i, igual d’important, compartir-lo.

Els voluntaris dediquen el matí del dia 31 a fer el parament de taula, i un parell d’hores abans del sopar preparen el menjar, que després també escalfen (el que cal) i serveixen. Fins i tot, s’encarreguen d’anar a buscar i en acabat retornar alguns dels comensals, amb dificultats de mobilitat.

Dani Mauriz destaca que «a part del fet hem arribat ja a una cinquantena de persones, unes quantes de 90 anys o més, el que valores especialment és veure que hi ha molta gent que repeteix, la qual cosa interpretes que és que els ha agradat com han anat les anteriors, i sobretot el fet que la gent se’t mostra molt agraïda». I hi afegeix que «la millor sensació és que veus que la gent ja parla de l’any que ve».Mauriz subratlla que «personalment és un esdeveniment que m’omple i m’enriqueix moltíssim, perquè donant tan poc reps moltíssim. I el que reps són mostres d’estima, afecte i agraïment. I que no visquin aquest sopar a casa seva sols».

El menú del sopar consta d’un entrant o pica-pica variat on, a banda de les clàssiques patates, olives o formatges, s’hi serveixen croquetes, ensaladilla, truita de patates i pastís de tonyina. De segon, com a plat calent, canelons i fideuada. De postres, és clar, torrons, polvorons, varia, coca i fruita, que diferents empreses aporten de manera altruista,

El Sopar de Cap d’Any en Companyia acaba, és clar, amb cotilló i raïm acompanyant les campanades. I foto final de grup amb fons nadalenc. La nit no s’allarga. Els voluntaris han de fer retorns a casa. Però la iniciativa ha aconseguit per segon any el seu objectiu: que la solitud no acompanyés el canvi d’any.

Subscriu-te per seguir llegint