La diferència a la regió entre defuncions i naixements es redueix però és clarament negativa

La població de l’àrea de regió7 té un balanç natural negatiu a totes les comarques des de fa cinc anys. És a dir, si la nostra demografia es basés i depengués només de l’equilibri entre els naixements i les defuncions estaríem en caiguda lliure. Parlem del que tècnicament i estadística es coneix com a creixement vegetatiu, i que en aquest cas basem en les xifres respectives corresponents al 2024, que és l’últim any del qual n’hi ha les dades oficials.

Aquesta situació es pot resumir amb una xifra molt concreta. El 2024, les defuncions van superar de gairebé el 40% els naixements registrats en aquesta àrea. Sumant les set comarques, la mortalitat va ascendir a un total de 3.946 persones, mentre que la natalitat es va situar en 2.843 nadons arribats al món (una diferència negativa de 1.103). Cal subratllar que, analitzant cadascuna d’aquestes demarcacions, no trobem un saldo positiu en almenys una d’elles des de fa 5 anys: va ser el 2019, quan al Solsonès els naixements van superar, per molt poc, les xifres de defuncions.

La lectura ‘positiva’ és que, si més no, el 2024 aquest balanç negatiu s’ha reduït a gairebé totes les comarques centrals, en relació amb la situació del 2023.

És aquest, per exemple, el cas del Berguedà, però així i tot, aquesta és una de les que comarques que presenta un creixement vegetatiu més negatiu, del 103%. És a dir, l’any 2024 les defuncions van duplicar els naixements. L’any passat va tenir un saldo negatiu del 134%. Aquesta negativitat del creixement natural al Berguedà ja és una rèmora històrica perquè, tal com també mostra d’una manera molt il·lustrativa la gràfica corresponent, en tot el que portem de segle no hi ha hagut ni un sol any (al contrari del que passa amb altres territoris) en el qual hi hagi hagut un balanç positiu. L’any on hi va haver més proximitat entre totes dues referències, el nombre de defuncions va superar en prop d’un centenar el de naixements. L’Alt Urgell és la comarca on aquest desequilibri ha estat més accentuat el 2024 en xifres relatives: menys 114%. Hi ha hagut 130 defuncions més (244 en total) que no pas naixements (114 en total).

Els balanços d’aquest últim any amb registres complets són realment diversos, tot i que cap d’ells, com es deia, positiu. Els que se situen més en la mitjana del conjunt són el Bages i el Solsonès. Tots dos al voltant del 40 % de diferència entre la mortalitat i la natalitat. En el primer cas, tal com es pot veure a la gràfica, les defuncions van caure de manera força ostensible en relació amb l’any anterior (gairebé un centenar menys), mentre que els naixements van experimentar un lleuger repunt a l’alça (36 més). Aquesta combinació ha fet que la distància entre tots dos indicadors sigui, tot i que negativa, força inferior a la del 2023. La mortalitat el 2024 al Bages ha superat de 501 persones les dels naixements, mentre que l’any anterior aquesta diferència va ser de 634.

Per contra, la comarca més equilibrada en aquest darrer registre ha estat la Cerdanya, amb 141 morts per 134 naixements, un saldo negatiu de tot just el 5,2 % (el 2023 va ser del 10%). A l’Anoia ha estat de -14% (les defuncions han superat de 119 els naixements) i al Moianès de -34%.

Ara bé, en comparació amb el 2020, any de l’arribada de la pandèmia, el balanç és molt menys escandalós. Lògicament, perquè en aquell moment es va descompensar enormement (a l’alça) la xifra de mortalitat. Aquell any, sumant les set comarques de l’àrea de Regió7, el saldo va ser de -71%. Hi va haver 2.172 defuncions més (5.217) que no pas naixements (3.045).

Cal tenir present que, per inèrcia de les comarques més poblades (Bages i Anoia) des del 2000 hi ha hagut fins i tot una dècada (del 2004 al 2014, coincidint amb el primer auge migratori) en què el saldo al conjunt del territori va arribar a ser positiu. És a dir, que les xifres de naixements es van situar per damunt de les de defuncions. I que, en la resta d’anys, malgrat ser negatiu aquest balanç hi havia força equilibri entre ambdues xifres. El 2020, el 2021 i el 2022, però, aquest distanciament es va desbocar cap al saldo negatiu, i ja s’ha sostingut en aquesta tendència.

Subscriu-te per seguir llegint