La població de falcó mostatxut es consolida al parc natural de Sant Llorenç, però la seva reproducció disminueix

La població de falcó mostatxut (Falco subbuteo) es consolida al parc natural de Sant Llorenç del Munt l'Obac, però les parelles es disminueixen i, de retruc, ho fa la seva reproducció. Aquestes són les principals conclusions a les quals ha arribat l'estudi de seguiment realitzat entre 2014 i 2025 en què s'ha analitzat l'estat de la població i els paràmetres reproductius de l'animal en aquest espai natural. Els resultats de la recerca, feta des de la guarderia forestal de la reserva, mostren una població consolidada, amb fins a dotze territoris detectats al llarg del període d'estudi. Per contra, també evidencien una lleugera davallada en el nombre de parelles durant els darrers dos anys.

De fet, el màxim nombre de parelles es va registrar l'any 2020, amb onze territoris ocupats, una xifra que es va mantenir elevada fins al 2023. En els dos darrers exercicis, el nombre de territoris amb presència estable de l'espècie s'ha situat en vuit. Malgrat aquestes oscil·lacions, els indicadors reproductius obtinguts són similars als descrits en altres zones de la península Ibèrica. La productivitat mitjana ha estat d'1,65 polls per parella que intenta criar, mentre que l'èxit reproductor s’ha situat en 1,51 polls que arriben a volar per parella reproductora.

Pel que fa als resultats reproductius detallats del període 2019-2025, s'han seguit 39 parelles, de les quals el 90% van iniciar la cria. El 10% restant de les parelles detectades, tot i mostrar conducta territorial, no van arribar a pondre ous, un percentatge relativament elevat en comparació amb altres rapinyaires. En una part dels nius on s'havia començat la reproducció, no es van detectar polls o aquests van desaparèixer en visites posteriors, fet que apunta a possibles episodis de predació, manca d'aliment o efectes adversos de les altes temperatures.

Les conclusions de l'estudi indiquen que la població de falcó mostatxut al parc ha experimentat un creixement progressiu durant la darrera dècada, associat a un millor coneixement de l'espècie i a un esforç de seguiment més intensiu. Tot i això, les fluctuacions recents reforcen la necessitat de mantenir el monitoratge a llarg termini i d'adaptar algunes mesures de gestió. Entre les recomanacions destaca la conveniència d'adequar la regulació d'activitats com l'escalada durant el període reproductor, entre els mesos de juny i setembre, atès el caràcter tardà de la cria d'aquesta espècie al parc.

Finalment, l'estudi assenyala que els possibles canvis en la distribució geogràfica del falcó mostatxut a la península Ibèrica, probablement associats al canvi climàtic, seran un dels aspectes clau a observar en els pròxims anys, tant al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac com en altres espais naturals. Cal precisar que el nombre total de parelles seguides correspon a un recompte acumulat al llarg dels anys d'estudi, de manera que un mateix territori pot haver estat ocupat per parelles diferents en temporades successives, fet que explica que el nombre de parelles sigui superior al de territoris detectats.

Una espècie molt present a Catalunya

El falcó mostatxut és un rapinyaire migrador transsaharià, esvelt i molt àgil en vol, especialitzat en la captura d'insectes, ratpenats i petits ocells. A Catalunya presenta una distribució àmplia però discontínua i, durant l'època de cria, pot ocupar tant zones forestals com paisatges agroforestals o amb presència de cingleres. Al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac l'estudi confirma un comportament marcadament rupícola, amb la major part de les parelles criant en parets rocoses, sovint aprofitant nius construïts prèviament per corbs, i de manera més puntual en estructures artificials com ara torres de línies elèctriques.

El seguiment s'ha basat en prospeccions sistemàtiques anuals durant el període reproductor, amb visites repetides als territoris potencials i coneguts. Durant aquestes prospeccions s’han registrat observacions d'adults, conductes territorials, inici de la posta, naixement dels polls i data d'envol. A partir del 2019, el treball s'ha reforçat amb dades procedents de projectes de seguiment a escala catalana i amb la col·laboració d'observadors locals. Entre els anys 2022 i 2025, l'estudi s'ha complementat amb l'anellament científic de polls en algunes parelles, amb un total de divuit individus marcats amb anelles oficials i de lectura a distància per obtenir informació sobre supervivència i dispersió.