Karla Sabata, la santpedorenca guanyadora de la beca de la Generalitat per estudiar Filologia Catalana: "Em deien que aprofités el meu potencial i optés per uns altres estudis"

Karla Sabata (Santpedor, 2007) encara recorda un dels primers comentaris que va rebre quan va anunciar que estudiaria filologia catalana: "Tens molt potencial, no vols dir que podries fer alguna altra cosa?". Per sort, aquelles paraules li van entrar per una orella i li van sortir per l’altra i ara s'ha convertit en una de les primeres estudiants a obtenir una beca atorgada per la Generalitat per incentivar aquests estudis. "Les humanitats sempre s'han vist com un passatemps, però què hi pot haver més important que la llengua, si és l'eina que tenim per entendre'ns i relacionar-nos?".

Quan va començar el batxillerat, va triar l’itinerari econòmic amb la idea d’endinsar-se en el món empresarial. Però tot va canviar quan va topar amb la seva professora de català de l’Institut d’Auro de Santpedor, Clara Salvador, que li va obrir un nou univers. "Ens ho passàvem molt bé estudiant la literatura del segle XV o els pronoms febles. Amb la seva manera d’ensenyar, aconseguia que tot resultés interessant", recorda.

Entre poesia trobadoresca i pronoms enrevessats que provocaven rialles, la idea d’estudiar filologia va anar guanyant força, fins que va descobrir la possibilitat d’optar a una beca per accedir al grau. "La voluntat és prestigiar aquests estudis perquè deixin de considerar-se de segon nivell, i crec que no hi ha millor manera de fomentar el català en un moment en què el seu ús perilla, sobretot a les xarxes socials".

Des que va començar les classes, té la sensació que ha après a mirar el món d'una altra manera. "Estudies la història a través del llenguatge i aprofundeixes sobre de l'origen de les paraules". Més enllà de l'àmbit acadèmic, els estudis també li han obert un món a nivell personal. "Amb els companys comparteixes els mateixos interessos i fas molta pinya. Abans reia amb les meves amigues parlant de pronoms febles, però ara el nivell dels acudits entre estudiants de filologia catalana és extrem".

Sovint, diu que hi ha la idea errònia que la carrera atreu només un perfil d'estudiant molt concret. "Hi ha gent que ve del món de la música, d’altres del teatre… Cal abandonar l’estereotip que pesa sobre la carrera, perquè només serveix per tancar portes".

De cara al futur, s'imagina en l'àmbit de la docència, però no descarta cap possibilitat. "Molta gent creu que, si fas filologia, l'única opció que tens és ser professor, però hi ha moltes alternatives: pots ser corrector de textos, editor, escriptor, o viatjar pel món ensenyant català». Aquest és un dels camins que es planteja a través de l'Institut Ramon Llull, que ofereix la possibilitat d'impartir classes de català en universitats d'arreu del món. "M'encanta viatjar i fer-ho transmetent la passió per la llengua seria com un somni".

Subscriu-te per seguir llegint