Els Romeus de Monistrol tindran tres escenes noves i millor ordre cronològic
La comissió organitzadora, que ha aconseguit la implicació de més de 300 persones del poble, ha posat el focus en potenciar la comprensió per part del visitant de la història que s’hi recrea

L'alcaldessa de Monistrol i membres de la comissió de Romeus amb el cartell d'enguany / DAVID BRICOLLÉ

Una desena d’escenes, tres de les quals noves; una estructura explicativa més ordenada cronològicament; i que es repetirà al llarg de les dues jornades i més de 300 participants, entre actors, i persones que treballen entre bastidors, cosint, en les caracteritzacions o preparant escenografies. Aquests són alguns dels principals ingredients que Monistrol de Montserrat combinarà el cap de setmana del 31 de gener i 1 de febrer per fer realitat una nova edició de Romeus. «Un pelegrinatge en el temps», com destaquen els organitzadors, que recrea les vicissituds històriques i documentades al segle XVI, quan l’arribada de la temuda pesta bubònica va fer estralls en aquest municipi del Bages.
En l’edició del 2025 es va donar un cop de timó a la festa amb la creació d’una comissió que va tornar a aconseguir «implicar-hi àmpliament la gent del poble i que se la sentís més seva, per transmetre molt millor la nostra història i perquè això genera un nivell de proximitat i de caliu que la fa més propera», destacava en la presentació que se n’ha fet aquest dijous una de les seves integrants, Mercè Camps. Aquest nou impuls es va assolir l’any passat, asseguren, com ho testimonia el fet que més de 300 persones del poble s’hi impliquin, i enguany s’ha buscat afinar aspectes per assolir un salt qualitatiu. Núria Carrera, alcaldessa de Monistrol, subratllava que «des de l’endemà mateix d’acabar la passada edició, la comissió ja va començar a treballar en aquesta».
Mirada en el visitant
Així, Mercè Camps ha apuntat que en aquesta reflexió posterior a la primera experiència de la comissió s’ha posat la mirada «en el visitant», per intentar facilitar al màxim que aquest capti no només l’essència de Romeus, sinó tot allò que s’hi explica, a través de les escenes que es desenvolupen en diferents punts, fixes o itinerants, al llarg de cadascuna de les dues jornades del certamen.
«Una de les coses que hem fet és endreçar-les millor cronològicament, per millorar la comprensió del que s’hi explica». Així, la festa evolucionarà de la llum a la foscor (metafòricament i literal), ja que al matí tindran lloc les escenes que parlen de la quotidianitat de l’època mentre creix la rumorologia sobre l’expansió de la malaltia; a primera hora de la tarda la que mostra l’arribada de la pesta al poble, i posteriorment l’arribada dels metges i l’encomana a Sant Sebastià per a la seva protecció que és l’origen de la festa major d’hivern.
L’arribada del pare abat, les obres de l’església de Sant Pere, les remeieres, els pelegrins o l’hospital, però també la vida del poble, el mercat, el safareig, la taverna, els bordells i els amants seran escenes que s’hi aniran succeint.
A més, segons ha detallat Camps, tot i que aquestes recreacions s’escampen per diferents racons del nucli antic, enguany s’habilita un escenari central a la plaça de la Font Gran on tindran lloc les escenes principals que ajuden a estructurar la comprensió de la història. També pensant en el visitant forà s’habilitaran dos punts d’informació i s’ha creat un programa de mà molt sintètic amb un mapa amb els principals punts on tindran lloc les diferents escenes al llarg de cadascun dels dos dies.
Camps també ha destacat que una de les escenes que es reforça és la de l’arribada dels metges per potenciar la importància d’aquesta figura «des d’un punt de vista fins i tot didàctic», ja que s’explicarà «perquè anaven vestits d’aquella manera, amb aquestes màscares que són un símbol de la lluita contra l’epidèmia, i com actuaven».
Tres escenes noves
Es mantenen, doncs, les escenes de la passada edició amb alguns ajustos, però a més se n’incorporen tres de noves. La primera serà, al matí, la del bullici del mercat, que vol mostrar l’ambient que es vivia al poble mentre creixien els rumors sobre l’expansió de la pesta. La segona, titulada ‘fadrinalla de la vila’, és una escena escrita especialment perquè la protagonitzin infants i joves, i recrea com la canalla de l’època vivia entre jocs al carrer i campanades a mort. La tercera és la de l’arribada dels metges per posar de manifest la rellevància que va tenir en aquells fets que van tenir lloc al poble al segle XVI.
Altres novetats són la potenciació com a espai de Romeus del passeig de la Canaleta. «L’any passat ja hi vam ubicar la taverna, que és un element que li dona molt dinamisme», però enguany s’hi faran també dues de les representacions (l’hospital i l’acte de cloenda) i, a més, hi haurà l’espai de Romeu infantil «amb la presència d’un personatge que li donarà un vessant molt pedagògic», segons ha detallat Mercè Camps. Un altre dels aspectes en els quals s’ha incidit és la millora de l’utillatge i l’ambientació, com per exemple la nova zona on s’ubicarà l’escena de l’hospital i el cementiri.
Romeus recrea els orígens de la Festa Major d’Hivern, dedicada a Sant Sebastià, i els dona a conèixer des d’un vessant educatiu i lúdic mitjançant la teatralització al voltant de dos fets històrics, com són la construcció de l’església de Sant Pere i la greu pesta que va afectar la població, que van marcar la història de Monistrol de Montserrat.
Subscriu-te per seguir llegint
- Troben una important quantitat d'aigua al subsòl de la Llacuna
- Operen d'urgència un jove que tenia un obús de la Primera Guerra Mundial al recte
- Mor Marissa Terra, regidora i portaveu d’ERC a Sant Feliu Sasserra
- Això és el que es queda Hisenda del pot que ha guanyat Rosa a ‘Pasapalabra’: més d’un milió d’euros
- Ferrocarrils ja va projectar als 80 un nou telefèric per pujar a Montserrat des de Monistrol
- “El boom dels camioners”: sous que sorprenen i una demanda que no para de créixer
- Espectacular accident d'un camió que ha caigut per un marge a l'Eix Transversal a Sant Bartomeu del Grau
- Traslladen a Getafe el polèmic rector de la parròquia de Valldaura de Manresa de l'Institut del Verb Encarnat