Sant Vicenç fa visible l’empremta del desaparegut il·lustrador Jordi Viladoms

Sant Vicenç de Castellet tenia un deute pendent amb Jordi Viladoms. No només perquè actualment era el seu il·lustrador més reconegut, sinó perquè l'empremta del seu traç i de les seves habilitats de dibuixant i de creador són encara avui molt presents al poble, tot i que per a una gran majoria dels santvicentins passava desapercebuda.

La seva imaginació i creativitat romanen sobretot en la imatgeria local, de l'època en la qual Viladoms havia tingut una intensa implicació en les entitats locals, i molt especialment en la Colla de Geganters i en el Correfoc, o la revista local El Breny, mentre forjava el seu futur professional i donava mostres de la seva habilitat innata dibuixant a tota hora i damunt de qualsevol paper que se li posava al davant. D'aquell període són fills de la seva mà creativa alguns dels gegants locals, i una extensa cartelleria i disseny de logotips per a col·lectius i iniciatives, algunes de les quals encara hi estan representades.

Ara, aquest deute ha quedat parcialment saldat. Una exposició oberta en el marc de la festa major d'hivern celebrada aquest cap de setmana en fa memòria i repassa de manera molt il·lustrativa la seva trajectòria.

Nascut a Sant Vicenç el 1967, Jordi Viladoms Dieste, que feia anys que vivia fora del seu poble natal, va morir de manera sobtada el juliol de l’any passat als 58 anys.

«Jordi Viladoms, el traç que fa somriure» és el nom de l’exposició que fins al 25 de febrer es pot visitar a l’auditori Maria Carme Grauvilardell de la biblioteca i que repassa i, sobretot, fa ben visible la seva trajectòria creativa. Així, a la mostra hi ha presents des d’una àmplia representació dels dibuixos conreats al llarg del seu recorregut professional com a il·lustrador, mostrant com era el seu procés creatiu, fins als gegantons Nen i Nena i els dimonis Malparit i Figaflor que van néixer a Sant Vicenç a la dècada dels 80 de la seva imaginació i traç, o la imatge ferotge i extraordinàriament iconogràfica del drac que des de fa gairebé quatre dècades simbolitza el correfoc (present en cartells, vestuari i maces per a la pirotècnia).

«Jordi Viladoms va ser un dibuixant que va omplir de vida, humor i tendresa les pàgines de revistes com Cavall Fort i El Tatano. Amb un traç net i expressiu, va crear personatges que han fet créixer generacions de lectors i ha deixat una empremta inesborrable tant en la cultura infantil catalana com en la vida del seu poble». Ho subratlla el text del plafó que serveix de presentació i introducció a l’exposició, que ha promogut l'Ajuntament i que ha creat i dissenyat Jordi Largo, fotògraf (amb establiment al poble) i exredactor de Regió7.

Format en Il.lustració i Disseny Gràfic a l’Escola Massana, Viladoms va aprendre a combinar l’ofici amb la imaginació. Des de molt jove va col·laborar amb entitats locals i va fer els seus primers dibuixos per a festes i publicacions de Sant Vicenç.

Tot seguit ja es va endinsar al món de la il·lustració i el disseny gràfic de manera professional. Va il·lustrar llibres de text per a nombroses editorials i va fer logotips, cartells i altres dissenys per a empreses i entitats. L’any 1992 comença a col·laborar amb Cavall Fort, on es troba el gruix més gran dels seus dibuixos.

A part de la il·lustració i el disseny, tenia dues altres grans passions: la música i la història. Aquesta última està reflectida la web historiaencatala.cat, en la qual treballava amb molta passió i que acosta la història d’una manera accessible per a tothom i en català.

L’exposició destaca que Jordi Viladoms «era un narrador visual. Cada línia tenia un propòsit: fer riure, fer pensar o simplement explicar una història. Feia servir el llapis, la tinta i el color digital amb naturalitat. Les seves vinyetes transmeten moviment, proximitat i calidesa». I també que l’univers de Viladoms «és ple de personatges curiosos, valents i una mica trapelles. Amb ells, les revistes Cavall Fort i El Tatano es van convertir en punts de trobada per a milers de lectors».

Del seu traç i imaginació van sorgir els personatges Pesquis i Baliga, les històries dels quals van ocupar durant més de vint anys la contraportada de Cavall Fort, convertint-se en un clàssic de la revista.

Amb Teresa Durán i Albert Jané, Viladoms va reinventar el clàssic ‘Pere sense por’ per als lectors més joves de El Tatano. També va il·lustrar llibres com ‘El primer viatge de l’antitetànic’ i ‘Les aventures d’en Perot Marrasquí’, i va escriure i il·lustrar ‘Nil al museu’, on combinava humor i sensibilitat literària.

Núria Suñé, vídua de Jordi Viladoms, que ha parlat en l’acte d’inaguració ha recordat que ell «es va fer com a dibuixant, que és com s’anomenava a si mateix, a Sant Vicenç», i ha agraït al poble la iniciativa de l’exposició. L’ha definit com un «home vital. La seva ànima d’artista era pura i lliure, la qual cosa reflectia en les seves creacions, i que ens transmetia a tota la gent que l’estimava». També com a un home «molt raonador, es pensava molt les coses abans d’exposar-les. Buscava les raons que feien que la seva opinió estigués ben fonamentada. No parlava mai per parlar. Era molt metòdic». Finalment, ha expressat el desig que «aquesta exposició sigui un homenatge a la seva mirada, al seu talent i a la seva manera tan genuïna i noble de viure».