Sant Fruitós descobreix les interioritats de Can Figueras, futur equipament del poble
La casa i la finca del reconegut pintor, que l’Ajuntament va acabar d’adquirir en la seva totalitat fa tres mesos, es va obrir a visites guiades
Portes obertes a la casa d'Alfred Figueras de Sant Fruitós / DANI CASAS
Veïns de Sant Fruitós de Bages han pogut descobrir aquest cap de setmana les interioritats de la finca de Can Figueras, la casa que es va construir i on va viure el reconegut pintor Alfred Figueras (Sant Fruitós, 1898-Barcelona, 1980). Una finca que el consistori ha adquirit recentment completament i que s’ha de convertir en un nou equipament central del municipi, alhora que permetrà engrandir i dotar de nous atractius el que és un dels principals pulmons urbans del nucli urbà, el sector del Bosquet.
En el marc de la festa major d’hivern, el cap de setmana s’hi ha fet una jornada de portes obertes amb petites visites guiades que donaven a conèixer l’interior de la casa Els Pins i l’entorn natural de la finca. Aquesta jornada d’obertura s’emmarca en el procés de treball que està duent des de l’Ajuntament per a definir els futurs usos que pot tenir Can Figueras amb la voluntat de transformar-lo en un centre cultural i social obert al municipi.
L’octubre de l’any passat el consistori va fer efectiva la compra de l’entorn de l’emblemàtica finca. En concret, el que llavors es va formalitzar va ser l’adquisició de cinc parcel·les que sumen un total de 4,2 hectàrees situades al voltant de Can Figueras i el Parc del Bosquet.
Amb aquesta incorporació, el consistori afegia aquests terrenys al patrimoni municipal, aconseguint que el municipi disposi d’un gran espai verd de 5,3 hectàrees al centre del nucli urbà. Els terrenys, adquirits a la família Figueras, comprenen la zona que envolta la casa dels Pins i s’estenen fins a l’avinguda de les Brucardes, l’avinguda Sant Joan i les piscines municipals.
Aquesta operació permetrà donar continuïtat al Parc del Bosquet, fins ara fragmentat, i obrirà la porta a la creació de nous espais per a equipaments. A més, serà clau per impulsar el projecte de museïtzació al voltant del llegat del pintor Alfred Figueras.
Amb aquella compra, el sector urbanístic de Can Figueras va passar a ser de titularitat municipal en la seva totalitat, completant així un procés iniciat el maig de 2019, quan l’Ajuntament va adquirir a la família Figueras la casa i el seu entorn, una finca de 10.441 m². Després d’una primera fase d’adequació, el gener de 2023 es va obrir aquest espai verd a la ciutadania, convertint-lo en un nou punt de trobada i lleure per al municipi.
Des d’aleshores, el consistori ha treballat per definir el futur de Can Figueras i el seu entorn, amb l’objectiu de transformar-lo en un centre cultural i social obert al municipi. Aquesta darrera adquisició permetrà avançar en el desenvolupament d’aquest projecte que es preveu a mitjà i llarg termini, que es planteja de manera participativa, incorporant les propostes de veïns, veïnes i entitats locals.
El projecte en el qual s’està treballant parteix de la base d’un estudi d’usos impulsat per la Diputació de Barcelona, que apunta diverses possibilitats, com ara la creació d’una sala d’exposicions annexa o l'obertura de la casa com a equipament municipal.
Punt de trobada d'artistes
En un acte celebrat el juny passat, quan ja es preveia completar aquesta adquisició, la proposta que es llançava partia d’un nou espai que serveixi de punt de trobada d’artistes i on puguin exposar la seva obra. Parlava de reservar una sala d’exposicions permanent per a l’obra d’Alfred Figueras, i plantejava un mínim de dues sales més. Una seria per a obres itinerants d’artistes de fora, i una altra, possiblement més petita, perquè gent del poble hi pugui exposar les seves col·leccions.
Aquests nous espais es podrien ubicar en un edifici de nova construcció dins la mateixa finca i proper a la casa.
En paral·lel, es fan els tràmits per declarar aquesta finca Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) sense descartar, més endavant, que pugui ser reconegut el seu interès nacional.
El disseny de la casa és obra de Le Corbusier?
El disseny original de Can Figueras, del 1931, podria ser obra del prestigiós arquitecte suís Charles-Édouard Jeanneret-Gris, més conegut com Le Corbusier, tot i que, fins ara, no s’ha pogut corroborar amb certesa. Ho constata l’arquitecte i expert amb l’obra i la figura de Le Corbusier, Jaume Coll, després que ha liderat des de la UPC una recerca historicoarquitectònica de la casa de Sant Fruitós per determinar-ne el valor.
L’any 1925, en plena dictadura Alfred Figueras va exiliar-se a Alger, i allà va conèixer i es va relacionar amb l’arquitecte suís. No va ser fins al 1931, que va tornar a Sant Fruitós i va començar la construcció dels Pins (Can Figueras).
A partir d’aquí, els indicis que fan pensar que el disseny de la casa és fruit de Le Corbusier és l’estil de l’edifici, que s’inclou dins el moviment urbanista de començament de segle representat, entre altres, per l’arquitecte suís. A més, el mateix Coll explicava que quan es va topar, per casualitat, amb una imatge dels plànols originals de la casa es va sorprendre de la similitud amb altres plànols de l’artista: «A part de reconèixer el seu grafisme, hi vaig veure elements molts seus», explica, i això l’anima a pensar que hi pot haver un vincle. Diu que tant les mides com altres elements estan fets a mà, i per això es pot comparar el grafisme (i la delineació) amb altres treballs seus.
El problema és que els plànols no estan signats, si bé explica que en aquella època això no era estrany i diu que, fins i tot, a vegades «els signava algú que no tenia ni títol acadèmic ni professional». Tanmateix, són uns plànols no signats, de manera que l’autoritat que la fundació Le Corbusier té a París no reconeix la seva autoria.
En qualsevol cas, Coll atribueix el disseny, com a mínim a l’escola de Le Corbusier, i concretament se sosté la hipòtesi que els plànols haurien sortit d’un despatx d’Alger que en aquell moment feia arquitectura moderna, a càrrec d’una figura clau com és Pierre André Emery, que era soci de Le Corbusier, i que el 1925 també es va establir a Alger. De fet, va ser el primer arquitecte en pràctiques al despatx Le Corbusier-Jeanneret entre el 1924-1926. Pel que fa a la delineació, podria ser obra de Jean de Maisonseul, alumne de Figueras i arquitecte en pràctiques al despatx d’Emery.
De totes maneres, d’entrada ja se sap que la casa no es va construir exactament com indicaven els plànols originals, i a més, anys més tard, es van fer ampliacions amb cobertes inclinades i altres elements que desvirtuen el projecte racionalista original.
Qui era Alfred Figueras?
Alfred Figueras va néixer el número 87 del carrer Padró de Sant Fruitós de Bages l’any 1898. Aviat, però, va es va traslladar, juntament amb la seva família, a Barcelona, quan ell tenia tot just 14 anys.
Ja de ben jove decideix que es vol dedicar a l’art, és per això, l’any 1917 entra a estudiar a l’Escola de Belles Arts de la Llotja sota el mestratge de Francesc Labarta,
Destinat a ser comerciant, esdevingué pintor. El 1917, gràcies a l’Exposició d’Art Francès celebrada a Barcelona, tant ell com molts companys d’estudis, descobriren l’impressionisme i el cezannisme com a alternatives a l’academicisme dominant. Acabà els seus estudis l’any 1924.
Determinat a convertir-se en un gran pintor, es trasllada a l’epicentre del moviment artístic del moment, a París. És on coneix i admira de prop l’obra de mestres postimpressionistes com Cézanne, Van Gogh i Gauguin. Alfred Figueras es va sentir totalment identificat en l’obra de Paul Cézanne. Tanmateix, de Matisse i dels fauves , va aprendre el valor de la línia i la construcció, i dels cubistes, l’autonomia del color. Figueras fa seus petits aspectes de cada estil per compondre la seva obra. El seu cercle d’amistats s’amplia i es relaciona amb Picasso, Miró, Clarà i Pruna entre altres artistes catalans instal·lats a la capital francesa.
Com a conseqüència de la dictadura militar de Primo de Rivera, Alfred Figueras junt amb l’escultor i amic Rafael Tona es veuen forçats a exiliar-se a Alger, ciutat colonial on foren ben rebuts com a exiliats polítics i on fundaren l’Acadèmia Arts. A Alger es va relacionar amb els escriptors Gabriel Audisio i Albert Camus, i també amb l’arquitecte Le Corbusier, el qual es creu que va dissenyar la seva casa del Bosquet, al seu Sant Fruitós de Bages natal.
Amb la proclamació de la Segona República (1931), Alfred Figueras retorna a Catalunya. Passa la Guerra Civil a Sant Fruitós de Bages i, és en aquesta època que construeix la casa del Bosquet segons el disseny de Le Corbusier. Tot i això, Alfred Figueras va alternar periòdicament estades a Mallorca, Eivissa, París, la Provença i Algèria. En una de les seves estades a Alger, edita el llibre 'Imatges d’Alger', compost per 20 aiguaforts i que es poden veure en aquesta exposició. Va pintar fins a l’últim moment. Morí a Barcelona el 1980.
La pintura d’en Figueras es caracteritza per ser consistent, directa i objectiva. Aquesta objectivitat ve donada principalment per la seva voluntat d’expressar allò que és essencial en els objectes, allò que n’és valor estructural.
Si bé, en les primeres obres s’observen ressonàncies d’Isidre Nonell, pare de la pintura catalana moderna, Figueras evolucionarà cap a la construcció amb el color, amb la mateixa actitud que el gran mestre francès Cézanne, que sempre serà el model ideal de la seva pintura. A través del temps, va desenvolupant una estructura sòlida i uns ritmes personals en els quals, els plans cromàtics van adquirint una disposició més àmplia i, en algunes peces de maduresa, una major llibertar i espontaneïtat. Els colors característics del pintor són els bruns tirant a roigs, la variada gamma de terres, l’harmonia de verds profunds. Tot aquest conjunt d’elements, fan que la pintura d’Alfred Figueras esdevingui una obra sòlida, personalíssima i inconfusible.
Subscriu-te per seguir llegint
- El propietari d'un restaurant de la Cerdanya explica com Pujol Ferrusola el va enganyar amb un préstec de 300.000 euros
- Càrregues al ple de Santpedor i un exregidor detingut: l'entrada d'Aliança Catalana al consistori provoca una tensa mobilització de rebuig
- Roben una caixa forta de 300 quilos a l’hotel de la Vall de Núria però l'abandonen estimbada en un marge d'accés difícil
- Els Mossos investiguen la mort del propietari de Mango “de forma encapsulada” per evitar filtracions
- Agredeixen Pascal Kaiser, l'àrbitre que va demanar matrimoni al seu nòvio durant un partit de la Bundesliga
- El vent paralitza la Catalunya central: sense classes ni esport i només amb atenció sanitària urgent
- Alerta màxima per vent: El Govern suspèn les classes i les activitats esportives i sanitàries no urgents pel 'pitjor episodi de vent dels últims 15 anys
- Salut multa amb 6.000 euros un hospital de Barcelona per una cesària evitable «un divendres a la tarda»
