Un exmaquinista de Renfe diu que la línia Manresa-Terrassa "cada dos per tres pateix esllavissades"

Manteca, fill de Castellbell i el Vilar, es va jubilar fa 14 mesos, però no ha perdut la seva passió pels trens. Després d’estar més de 41 anys fent de maquinista, ara, Agustí Manteca s’ho mira des de la seva jubilació. I tot el que està passant aquests darrers dies el posa especialment trist. Pels seus excompanys, però també pel deteriorament de les infraestructures. Té experiència de sobres per valorar la situació actual, i coneix i recorda cada pam de via per on ha passat.

Què està passant, amb RENFE?

Des que es va fer la liberalització del sector ferroviari a Europa hi ha més problemes. Primer es va fer la liberalització del sector de mercaderies. Abans les mercaderies les portava sempre l’operador Renfe i ara hi passen molts més operadors. Molts més operadors, molts més trens de mercaderies. Si abans passaven, per exemple, 23 mercaderies d’una sola operadora, ara hi poden passar 70 o 100, perquè hi ha més operadores com Continental Rail. I, a més a més, les Rodalies. Què passa? Que hi hagi més trens provoca un desgast: el balast, la travessa, la placa de cautxú... I potser el manteniment no es fa adequadament. Això fa que es vagi deteriorant.

I, a més a més, les pluges

Si a més hi afegim pluges com les que vam tenir… Mira, jo em remuntaré a l’any 70, per exemple. Aquí, a la línia R4, hi ha alguna incidència que tothom coneixerà: Vacarisses, Torreblanca, Olesa, Castellbell i el Vilar, Monistrol… Tot això és una zona de trinxeres increïbles. Als anys 70, jo recordo que pujàvem a Manresa, perquè jo soc fill de Castellbell i el Vilar, i els dissabtes hi pujàvem a comprar, i com a fill de ferroviari sempre anàvem vigilant la via. Cada dos per tres hi havia un despreniment, o per fortes pluges o, pitjor encara, al cap de tres dies, quan el terreny s’asseca, comencen dilatacions per arrels de pins o arbres i cauen.

I què ha canviat?

Abans, els maquinistes ja sabíem més o menys per on passàvem. Reduïes una mica la velocitat. Si la velocitat màxima era 80, tu sabies que, per exemple, a la sortida del túnel de Torreblanca anaves a 60. Però avui dia, com que es demana puntualitat, si ha d’anar a 80, doncs a 80. A més a més, abans hi havia gent que anava per la via controlant això: si hi havia un tirafons fluix, si havien caigut dos o tres rocs, avisaven. Tot això ja no es fa.

Pel que em diu, aquest tram de Terrassa a Manresa és especialment complicat.

És complicat, i a Torreblanca i Vacarisses hi ha un túnel i, a la sortida direcció Manresa, o baixant cap a Barcelona, sempre hi ha hagut moviments de terra. Està tot documentat: hi ha hagut descarrilaments, morts… El mateix que va passar a Gelida. Surts d’una corba i et trobes la terra dins la via. A 80 per hora no tens temps de reaccionar.

Allà s’hauria d’haver prolongat el túnel mig quilòmetre, fer un túnel tubular de ciment i tirar la muntanya a sobre. Això hauria solucionat el problema definitivament.

A Castellbell i el Vilar, els túnels fins a Castellgalí són molt perillosos. Des dels anys 70 hi ha hagut despreniments importants. S’han pres algunes mesures, però potser caldrien mesures més grans perquè no torni a passar el mateix.

I ara, com s’ha d’arreglar això?

S’arreglarà, perquè ha agafat una dimensió important i afecta molta gent. Però arreglar-ho comporta retards, talls de línia… A vegades les hores nocturnes no són suficients per fer una intervenció com cal. Els caps de setmana hi ha més marge, però tot això implica autobusos, canvis d’hàbits, retards per arribar a la feina. Si es fan bé les coses, d'aquí a uns anys tornarà a anar bé, però mentre duren les obres és molt dur per als viatgers.

Tan malament està la infraestructura?

No només a l'R4. A l'R3 també hi ha zones molt complicades. De Ripoll a Puigcerdà tota aquella zona és perillosa. I a la línia de la costa, el mar cada any guanya terreny. L’aigua entra per sota del balast, crea buits, i això no es veu fins que ja és massa tard.

Entenc que, com a maquinista de tota la vida, et sap greu el que està passant.

Em sap molt greu i m’afecta de veritat, perquè som una família. Els maquinistes són de vocació, gent que estima el ferrocarril des de petits. És una professió molt desconeguda, però el maquinista ho porta a la sang. Quan passa una desgràcia com les d’ara, encara que no coneguis el company, et fa molt de mal.

En els accidents de l’AVE a Ademuz i de Gelida, poc hi van poder fer, els maquinistes.

Si parlem del primer cas, Ademuz, és un cúmul de situacions que mai es donen i es van produir. Perquè hi ha un tren, com l'Iryo, que descarrila en un moment, en segons. I just quan l'altre tren baixa cap a Huelva. Això normalment no succeeix, no? I es van donar tantes causes, una concatenació de coses que van produir una veritable catàstrofe.

I a casa nostra també ha estat que, segons el tren s'apropa, el mur de contenció de l'AP-7 cau. No és un despreniment que tu puguis veure i puguis frenar d’emergència i aturar-te.

S’ha trobat en alguna situació de perill?

Sí. A L’Espluga de Francolí, fa més de 30 anys, portant un mercaderies, un vagó ple de cotxes va descarrilar per un buit a la via. No hi va haver víctimes. I una altra vegada, baixant amb el Talgo de París, a Sant Andreu, un tren de Rodalies em va xocar per darrere perquè va saltar-se un senyal en vermell. Va ser molt dur: gent cridant, hospitals de campanya…

L’Agustí ho recorda tot "perquè m’ha agradat molt la professió" i a més, guarda retalls de premsa de tot. Siguin bons o mals records. En una entrevista concedida a Regió7 quan es va jubilar ja va dir que havia convertit la seva afició als trens en professió. Va començar amb el que ara és Rodalies, però durant tots aquests anys també ha dut trens de mercaderies, de llarg recorregut per tota Espanya i Europa, ha estat quatre anys a Portbou, ha treballat de nit en el que en diuen trens exploradors per controlar que tot estigués bé i en grans línies fins a arribar a l’AVE. També ha conduït trens turístics com locomotores de vapor.

Subscriu-te per seguir llegint