Uns Romeus més didàctics que mai engresquen el públic a Monistrol

Entretenir i explicar. És la filosofia que enguany envolta la Festa dels Romeus, que avui i demà transporta Monistrol de Montserrat al seu passat més negre, el de l’arribada de la pesta bubònica el segle XVI. Centenars de persones han pogut gaudir aquest dissabte de la primera sessió de recreacions històriques al carrer, que es repetiran demà, i que aquesta vegada van més enllà del pur espectacle amb la incorporació d’un vessant més didàctic «que ajudi a entendre què són els Romeus i per què es fan», explicava aquest migdia Mercè Camps, membre de la comissió organitzadora.

La festa ha congregat una munió de persones ja en el seu primer dia, i a mig matí no es podia aparcar si no era als afores. I és que el centre ja era ple de gent, especialment la plaça de Font Gran i el passeig de la Canaleta com a punts neuràlgics de la celebració. Enguany, aquesta plaça acull l’escenari central de les representacions, on es fan les escenes més explicatives i pedagògiques de Romeus, des de l’arribada de pesta al poble, fins a la visita de l’abat, o l’arribada dels metges. En total, són una desena d’escenes fixes que es combinen amb els grups itinerants dels pelegrins, els guardes o els empestats. Romeus involucra cap a unes 300 persones, molt majoritàriament del poble, però amb un interès creixent de gent de poblacions veïnes.

La principal novetat és que no són escenes disperses com fins ara, sinó que són fidels amb la manera com es van anar succeint els fets «perquè la història s’entengui». A més, se’ls ha donat un component més didàctic com a valor afegit a una festa «que vol evolucionar en qualitat», deia Camps. L’exemple més clar arribava amb la primera representació de la tarda, la de l’entrada dels metges al poble per mirar de guarir els malalts. És una escena nova «que explica la figura del metge de l'Edat Mitjana, i el perquè de la seva indumentària». Mostra com les peculiars màscares de l’època en forma de bec, equivalents a les mascaretes actuals, servien als metges per protegir-se. A més, «incorporaven unes herbes aromàtiques per poder suportar millor la mala olor que desprenien els morts». L’escena també explica que els metges s’enceraven la roba per no contagiar-se, o que el bastó amb els esquellots servia per anunciar la seva arribada i per no haver d’entrar en contacte directe amb les persones mortes, afegeix Casals.

Combinar espectacle i relat històric serveix perquè el públic entengui més bé el context de la festa, apunten des de l’organització, però aquest vessant didàctic també s’ha volgut portar a les escoles amb un treball previ «que expliqui als alumnes què representaven aquelles figures, que més aviat els fan por».

Les teatralitzacions al carrer són l’essència de Romeus, però la festa va més enllà de l’espectacle, i com cada any, la plaça de la Font Gran s’ha tornat a omplir amb una vintena de parades amb productes de proximitat, que s’han hagut de redistribuir per deixar lloc a l’escenari central on es fan algunes de les funcions. Altres espectacles tenen lloc a la plaça del Bo Bo, al carrer Sant Pere, a la plaça de l’Església, i al passatge i el passeig de la Canaleta, on també s’hi ha adequat una àrea de jocs infantils amb una nòria.

Tot plegat, es complementa amb espais que transporten la vida del poble al segle XVI, com una horta hivernal que hi ha al passeig de la Canaleta, el safareig de la Resclosella, o un hospital de campanya, que s’havia muntat però que ha caigut per la forta ventada d’aquesta matinada.