Endesa ha adaptat uns 170 suports en 3 anys a la Catalunya Central per minimitzar el risc d'electrocució d'aus
L’empresa ha de renovar el conveni amb la Generalitat per a continuar amb el programa aquests propers anys

Treballs d'adaptació d'una de les línies elèctriques a Santpedor, el juliol del 2024 / ARXIU/DAVID BRICOLLE
En el trienni dels anys del 2023 al 2025, Endesa ha adaptat uns 170 suports a la Catalunya Central per minimitzar el risc d'electrocució i col·lisió d'aus. Són una petita part dels 2.000 que ha adaptat a tot Catalunya.
S’han fet un total de 55 actuacions a l’Anoia, 48 al Bages, 15 al Berguedà, 31 a la Cerdanya, 7 al Moianès, i 1 al Solsonès.
El gran gruix de les actuacions s’ha fet a les demarcacions de Lleida i de les Terres de l’Ebre, sempre seguint les indicacions de la Generalitat, gràcies al conveni de col·laboració que mantenien Endesa i la Generalitat i també gràcies a subvencions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançades amb els fons NextGeneration de la Unió Europea.
Però aquest conveni es va acabar amb l’any 2025, i ara Endesa subratlla la necessitat d’un marc regulador actualitzat que reconegui aquestes inversions i permeti accelerar l’adaptació de la xarxa, com a part d’una transició energètica compatible amb la protecció de la biodiversitat.
En aquest escenari, la firma elèctrica ha anunciat que estendrà la mesura a tot l'Estat, i que tots els nous suports elèctrics que construeixi incorporaran, de manera obligatòria, criteris de disseny per minimitzar aquests riscos. La decisió arriba en un moment clau per al desplegament de la xarxa de distribució, essencial per a l’electrificació de la demanda d'energia i la transició cap a les fonts renovables.
I en els casos que cal adaptar, com es va fer a Santpedor el juliol de 2024, els treballs poden anar des de redissenyar les estructures metàl·liques fins a col·locar fundes protectores en grapes o ponts fluxos, fundes de silicona, folrar cables i elements conductors, col·locar aïlladors polimèrics, eliminar seccionadors... i, en alguns casos, també s’han instal·lat uns elements anomenats salva ocells que consisteixen en unes balises en forma d’ocell que eviten que les aus s’hi apropin, catadiòptrics (dispositius rotatoris i reflectants) i elements anticol·lisió, en el cas de les línies d’alta tensió.
Així mateix, la Companyia continua substituint bona part de la xarxa de baixa tensió que discorre per zones boscoses i que també ajuda a facilitar la convivència entre les infraestructures i els ecosistemes i salvaguardar les espècies que hi habiten o transiten.
Se substitueixen aïlladors en aquells casos on és possible fer-ho per uns de més llargada (allunyant l’au d’elements en tensió), es canvia un seccionador existent (l’element que permet desconnectar la xarxa en cas de necessitat) per un altre de dimensions més petites i encapsulat, i es folra amb material aïllant part del cablejat per reduir el risc elèctric en el moment en què una au que reposa en una torre aixeca el vol, ja que en estendre les ales hi pot haver contacte amb un cable i produir-se un arc elèctric, que és el que provoca l’electrocució.
- Troben una important quantitat d'aigua al subsòl de la Llacuna
- Una vintena d'evacuats i dos ferits en l'incendi d'un edifici al carrer de Santa Llúcia de Manresa
- «No vull subvencions, només vull que els polítics no em donin encara més feina»
- Doble operatiu de rescat amb helicòpter: un escalador a Montserrat i una esquiadora al Port del Comte
- Operen d'urgència un jove que tenia un obús de la Primera Guerra Mundial al recte
- Els dos curiosos projectes que es van arribar a estudiar per accedir a Montserrat
- La propietat del bloc 8 de Manresa demanava 450.000 euros per l'edifici i ara en vol 650.000
- “El boom dels camioners”: sous que sorprenen i una demanda que no para de créixer