Ferrocarrils ja va projectar als 80 un nou telefèric per pujar a Montserrat des de Monistrol

Montserrat ja va estar a punt de tenir un funicular aeri nou (un telecabina, per ser més precisos) a principi de la dècada dels 90 del segle passat. En aquell cas, però, i a diferència del que, d’entrada, es planteja ara, no es tractava d’una modernització de l’aeri existent, el de les populars cabines grogues (que llavors ja feia gairebé sis dècades que era operatiu), sinó que se’n proposava un d’absolutament nou -i que havia de ser complementar-hi de l’actual-, amb un traçat i una ubicació diferents.

Aquell es plantejava amb l’estació inferior a tocar del nucli urbà de Monistrol, en un extrem del barri que es coneix com l’Altra Banda (perquè és al costat oposat del riu respecte del nucli històric), per damunt de la via de Ferrocarrils de la Generalitat i a poca distància de l’estació. Aproximadament, un quilòmetre i mig més al nord que l’aeri actual.

El departament de Territori de la Generalitat i l’abadia de Montserrat van fer públic el 24 de novembre passat un acord per a la planificació de la millora de la mobilitat d’accés al santuari i al conjunt del parc natural, que té com a element més destacat la voluntat conjunta de fer nou l’històric aeri, un mitjà gairebé centenari.

Tal com va explicar Regió7, l’acord preveu la creació de dos grups de treball, un de tècnic i un de jurídic, que estudiaran i valoraran la construcció del nou telefèric en el mateix lloc on opera des de fa nou dècades i mitja. Se’n projectarà la intervenció tècnica que cal dur a terme, se’n calcularà la inversió necessària i es plantejarà la fórmula d’explotació de la nova infraestructura. Una fórmula que, d’entrada, passaria per la constitució d’una societat privada amb participació pública (entre l’abadia de Montserrat i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya).

La visita papal i els Jocs Olímpics

El fet, però, és que fa gairebé quatre dècades ja es va fer un projecte de nou funicular aeri. Va ser, concretament, el 1988. Un moment en el qual des de les institucions es va posar sobre la taula la conveniència de disposar d’un transport públic amb una capacitat important per portar visitants a Montserrat, trenta anys després que l’antic tren cremallera hagués cessat l’activitat i hagués estat desmantellat.

El renaixement d’aquesta necessitat es va donar en aquest període (final dels 80), sobretot per dos fets clau. D’una banda, la visita (especialment complicada pel mal temps) que el papa Joan Pau II va fer al monestir el 1982, que va acabar de confirmar les greus dificultats que comportava l’accés de multituds al santuari. De l’altra, la proximitat dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, que feien preveure una arribada massiva de turistes a Catalunya, una part dels quals es preveia que visitessin Montserrat i per als quals calia un mitjà de transport col·lectiu potent.

Davant d’aquest repte, la Generalitat s’hi va posar a treballar. Segons va quedar reflectit en un extens article publicat el febrer de 1990 a la revista ‘Espais’, que en aquell moment editava la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, en un primer moment només es van considerar dues opcions: la restitució, amb una versió modernitzada, del tren cremallera, i la construcció d’un funicular (com els de Sant Joan i la Santa Cova). Però més endavant, segons es recollia en aquell mateix article que firmava l’escriptor i expert en transports Carles Salmeron Bosch, se n’hi van afegir dues més. I una d’elles era el d’un funicular aeri completament nou i diferent de l’existent.

Aparcament de tres plantes

El maig del 1988 se’n va arribar a plantejar ja la primera idea a l’ajuntament de Monistrol, quan s’hi va desplaçar una representació del departament encapçalada pel llavors director general de Transports, Robert Ramírez. Es proposava en uns terrenys situats aproximadament a la zona coneguda popularment com les Cadiretes per fer-hi l’estació inferior, el complex de serveis i un aparcament de tres plantes. Com que quedava a uns 500 metres de l’estació de Monistrol de Ferrocarrils, es plantejava construir un baixador en aquest punt per interconnectar-los. Fins i tot es projectava la construcció d’un viaducte per damunt del Llobregat, aproximadament a l’altura de l’Hostal La Barca, per enllaçar la C-55 de manera directa amb aquesta estació inferior sense que el trànsit interferís en el barri. L’estació superior es preveia a la plaça dels Apòstols, a l’entrada de Montserrat (sota l’edifici del restaurant bufet).

L’any 1988, la direcció general de Transports i Ferrocarrils de la Generalitat en van acabar redactant un estudi, que va acabar als seus arxius, amb el plantejament, els càlculs i il·lustracions (el que avui serien imatges virtuals) que en mostraven les característiques. Document al qual ha tingut accés Regió7 i que duia per nom «Estudi de factibilitat d’una connexió de transport per cable entre Monistrol i Montserrat».

S’hi analitzaven diferents alternatives que partien d’un mateix plantejament general, amb diferències en els matisos tècnics. El que acabava proposant el projecte era la construcció d’un telefèric que es preveia construir seguint la, en aquell moment, nova tecnologia DMC (doble mono cable), que es basa en dos cables que són tractors i portadors alhora (en l’aeri actual un cable fa de carril i l’altre és el que tiba).

Un dels elements més rellevants d’aquest sistema és que és l’equiparable als telecabines de les estacions d’esquí. És a dir, que poden fer pujar i baixar més d’una cabina alhora, no només una de pujada i una de baixada en el mateix trajecte. Les d’aquest servei es calculaven per a 24 persones cadascuna, i amb una capacitat màxima de transport de 3.000 persones en una hora.

La línia s’iniciava, com es deia, a prop de l’estació de Monistrol Central de Ferrocarrils, on es preveia construir un gran edifici d’aparcament de tres plantes amb capacitat per a 1.500 vehicles, i la planta superior destinada a autocars. El traçat del cablejat hauria transcorregut per damunt del torrent de Mullapans, que és el que des del santuari davalla fins al riu a l’altura de l’Hostal Montserrat (a l’entrada sud de Monistrol). I hauria tingut l’estació superior a la plaça dels Apòstols. En total, era un recorregut de 1.700 metres de longitud, que salvava un desnivell de 550 metres, que hauria requerit un temps de trajecte d’uns 7 minuts. El cost de la instal·lació s’estimava en 2.300 milions de pessetes (fent una conversió directa sense actualització serien uns 14 milions d’euros).

Subscriu-te per seguir llegint