«Sense l’abandonament rural, el canvi climàtic no seria el problema que és pels focs»

«Fa 40 anys, Catalunya era un país diferent, aleshores hi havia un 30% de superfície forestal, ara és un 70% a causa de l’abandonament rural». Marc Castellnou, inspector del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya i cap del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF), ho destacava en l’obertura de la jornada «Els focs s’apaguen a l’hivern», organitzada per Unió de Pagesos a Castellfollit del Boix que va aplegar més d’un centenar de persones. La taula rodona comptava amb les veus de Jordi Tarradas, gerent de Boscat (federació catalana d’associacions de propietaris forestals); Marc Arcarons, ramader de l’Anoia i tècnic de Ramats de Foc; Josep Rius, pagès de Castellnou i membre d’Unió de Pagesos i va ser moderada per Laia Angrill, responsable de comunicació del sindicat. Tenia per objectiu abordar el paper de la pagesia en la gestió agroforestal del territori en relació amb la prevenció d’incendis i la gestió del territori. Es van plantejar dues qüestions principals: la importància de la gestió forestal i què es necessita fer després d’apagar el foc.

«Catalunya necessita gestió rural, recuperar l’economia rural», es va destacar en el conjunt d’intervencions, alhora que incidien en el fet que fa 40 anys, la resposta als incendis eren les seves extincions i la gestió de boscos. Ara s’està gestionant la càrrega, les estructures de vegetació i s’està discutint com recuperar un mosaic agrari, com dinamitzar una economia rural. Segons Castellnou, el canvi climàtic és un factor que s’acumula a l’abandonament rural, «sense aquest, el canvi climàtic no suposaria el problema que és pels incendis». I conclou que «tota la inversió que ara es fa per minimitzar els efectes del canvi climàtic, ens la podríem estalviar si invertíssim en economia rural». A més, considera que ara Catalunya té una «oportunitat d’or» per recuperar aquesta economia i per fer prevenció d’incendis.

Després d'apagar el foc

Una vegada extingit l’incendi, segons el cap del GRAF, cal posar el focus en el que s’ha salvat, ja que l’ecosistema del tros cremat es reinicia. Tanmateix, explica que el gran problema que té Catalunya és que «els boscos van néixer amb un clima que ja no hi és», ara els estius calorosos «provoquen estrès als boscos». És per això que s’han de canviar, «adaptar els boscos al nou clima» per aconseguir estabilitat. Castellnou insistia en què «cada incendi és una oportunitat per readaptar, repensar i dissenyar el territori del futur, i no fer-ho és malgastar recursos públics».

«Som qui alimentem, qui cuidem la terra i qui mantenim viu cada poble, però avui diem ‘prou’ de ser els últims de la fila», deia el díptic. Des d’Unió de Pagesos reclamen canvis estructurals, entre els quals destaca la necessitat de pactar preus justos per a la pagesia. En aquest sentit, Jordi Tarradas va subratllar que «els boscos només funcionen si hi ha subvencions públiques, però viure de subvencions és malviure». Si bé, «els joves els costa posar-s’hi» perquè no es poden guanyar bé la vida i és una «feina dura». A més, la taula va destacar el paper actiu de la pagesia en la prevenció, «bombers del GRAF reconeixen que molts incendis s’apaguen gràcies els camps que fan de tallafocs. I això socialment no es té prou en compte».

La jornada també va recordar l’incendi de Montserrat de 1986, aquest juliol farà 40 anys, i que va cremar més de 5.000 hectàrees, va destruir més de 150 edificis i cases, va provocar la mort de 4 bombers i va deixar a més de 400 persones sense llar. «A Castellfollit estem molt tocats pels incendis i sempre hem estat al capdavant per buscar alternatives», explicava Josep Rius, pagès i veí del poble. Celestí Rius, l’alcalde, hi afegeix que «un 75% del poble està cremat, no per deixadesa o per mala gestió, sinó perquè el foc ha canviat».

Després de la taula rodona, diversos membres d’Unió de Pagesos van representar l’obra satírica «Amb permís…», una paròdia que exposa «situacions surrealistes del dia a dia de la feina al camp» en què hi apareixen pagesos, ‘pixapins’ i empresaris que volen fer de boscos polígons o parcs solars. De fet, a l’inici de l’obra ja avisen que «qualsevol semblança amb la realitat NO és casualitat». La representació va posar humor a situacions reals que viu el sector i la sala hi va saber respondre amb forts aplaudiments i rialles.