Castellgalí recupera els seus particulars nans i els fa ballar diumenge

Els particulars nans de Castellgalí tornen a ballar aquest diumenge dins del concurs de coques i la festa de la gent gran de la població, que es fa en honor de Sant Honest i Sant Repel·lió. Es tracta d'unes figures creades els anys 70 del segle passat amb finalitats comercials que han anat reapareixent en diferents moments i que ara feia un temps que havien sortit. Aquest mes de febrer, un grup de veïns han dedicit restaurar-los novament i reemprendre l’activitat dels nans i recuperar-ne la presència en la vida cultural del municipi. La restauració va anar a càrrec dels veïns del poble i amics: Alba Navarro, Índigo Fuentes, Gal·la Gimeno, Omar El Boutrouki, Arles, Carlos, Tamara i Meritxell Royuela, coordinats per la Conxita Gómez.

La història dels nans de Castellgalí és particular. No sempre han tingut l’aspecte amb què els coneixem actualment. El seu origen es remunta a la dècada dels anys setanta del s. XX, quan una empresa capitalitzadora de Manresa que va encarregar la seva creació com a reclam publicitari, segons expliquen els restauradors actuals. "Les capitalitzadores eren empreses dedicades a la recaptació de diners per a la seva posterior inversió. Inicialment, els nans tenien forma de guardiola, amb una moneda parcialment introduïda al cap, i estaven construïts amb fibra de vidre. Els tres nans recorrien els carrers acompanyats d’una banda de música. Durant la dècada dels vuitanta, els nans van ser adquirits pels supermercats Llobet de Manresa, que els van continuar utilitzant com a element publicitari, associantlos al concepte d’estalvi que suposava comprar als seus establiments", afegeixen els impulsors de la nova etapa.

Entre els anys 1985 i 1986, van ser comprats per Francesc Giralt, veí de Castellgalí, que després de repintar-los els deixà al poble per lluir-los en les festes, ja que en aquell moment, els nans es trobaven en mal estat de conservació i sense vestimenta. L’any 1987 els nans van aparèixer per primera vegada a la Festa Major d’estiu de Castellgalí, dins dels actes infantils. En aquesta ocasió, van ballar a la plaça vestits amb roba blanca pintada amb pintura, cedida per Cal Grau, una fàbrica del municipi. L’any següent, el 1988, se’ls van confeccionar faldilles específiques, cadascuna d’un color diferent i finalment l'ajuntament els va comprar.

L’any 1994 es va dur a terme una restauració important, durant la qual se’ls va retirar la moneda del cap i se’ls va modificar la fesomia, afegint-los cabells i definint-los com dues figures femenines i una de masculina. Aquell mateix any, mossèn Josep Castanyé els va batejar amb noms vinculats als patrons i a espais emblemàtics del municipi. El nan masculí és el Repel·lió, sant i patró de Castellgalí, amb onomàstica el 16 de febrer, data en què se celebra el concurs de Coques i la Festa de la Gent Gran del municipi. La seva parella femenina és la Quela, en referència a Sant Miquel, un altre dels patrons del poble, al qual està dedicada l’església parroquial. I, finalment, la filla va ser batejada amb el nom de Margarideta, en honor a l’ermita de Santa Margarida, espai de devoció i peregrinatge del municipi, amb onomàstica el 16 d’octubre.

A Castellgalí hi ha hagut altres elements folklòrics destacats, al llarg de la història, com la Tortuga, el Pollastre o la Cuca Galina. El Pollastre va ser confeccionat per la Conxita Gómez amb la finalitat de participar en els actes de Carnaval de Barcelona el 1983. A Castellgalí van participar en Carnavals i els actes infantils de la Festa Major de 1987. La Tortuga va ser creada l’any 1987 pels alumnes de l’Escola Industrial de Barcelona, centre on estudiava la Conxita Gómez, amb la finalitat de participar en el Carnaval de Barcelona d’aquell mateix any. Estava construïda amb tela de galliner i paper matxé, i es portava com un cavallet, de manera que el portador semblava assegut damunt la closca de la tortuga.

Ambdues figures van ser cedides posteriorment a l’Ajuntament. Finalment, un any quan es van voler tornar a utilitzar per al Carnaval, es va constatar que no es trobaven en bon estat de conservació, i ja no van tornar a sortir mai més, segons expliquen els restauradors que han recuperat la història dels diferents elements folklòrics. També hi ha la Cuca Galina es va estrenar el 8 d’agost de 1988 i el DracGall, una bèstia de foc, creat el 2009 i inaugurat 16 d’abril del 2010 i creat per Sendo Vall.