L'última visita d'un Papa a Montserrat, fa 44 anys, va acabar amb tragèdia

Si la visita de Lleó XIV s’oficialitza en les dates apuntades, tindrà lloc gairebé 44 anys després de l’última presència papal a Montserrat. La darrera va ser la de Joan Pau II el 7 de novembre de 1982, una data que s’ha recordat especialment, no només per la presència en si mateix del pontífex, sinó també (i especialment) pel molt convuls que va ser aquella jornada, marcada per un temps infernal.

Va convertir en patiment el que havia de ser una celebració, i una esllavissada va matar dues noies.

Pels voltants de les quatre de la matinada arribaven els primers pelegrins al santuari. L’aigua, la boira i el vent començaven a incomodar els presents. Qui més qui menys buscava un refugi, i els que tenien passi per accedir a les places i a l’església hi feien cap i començaven a viure el calvari que va dur molta gent als serveis mèdics d’assistència.

El maldecap per als organitzadors i per als serveis públics desplaçats a Montserrat va començar amb l’arribada dels més de 4.000 pelegrins, la majoria ben joves, que pujaven pel traçat de l’antic cremallera provinents de la vetlla nocturna feta a Monistrol, als patis de l’antic col·legi La Salle aleshores.

Arribaven a Montserrat molls, enfredorits, cansats per les més de dues hores esmerçades en la caminada, sempre amunt, envoltats per la boira pesada i molls per la pluja fina que no parava de caure des del vespre. Alguns d’aquests joves van haver de ser assistits pels serveis mèdics quan van trepitjar les places montserratines.

L’hora prevista per a l’arribada del Papa era a un quart de nou del matí, però aquesta es va anar endarrerint. Finalment, el papamòbil enfila l’avinguda que comunica la plaça de les Pageses amb la plaça de la façana. Els resistents veuen recompensada la tossuderia o la fortalesa física amb la presència del pontífex; són dos quarts d’onze.

Breu introducció de l’abat Cassià Maria Just i del cardenal arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany. La missa es dona per suspesa i només es fa la celebració de la Paraula. L’homilia de Joan Pau II comença amb dues frases en català. Parla de la sort de tenir un Montserrat. De Catalunya, diu que és una regió.

Al cap de vint minuts, Joan Pau II entra a la basílica acompanyat de l’abat i del cardenal arquebisbe. Resa a la capella del Santíssim, obra de Josep Maria Subirachs. Resa al presbiteri. Venera la imatge de la Mare de Déu. Joan Pau fa un recés. Pren aliment i alguna cosa calenta; també el mal temps i els viatges li han deixat empremta. Se’l veu que està atabalat.

Passa a l’interior del monestir i saluda la comunitat, els convidats i l’Escolania. Es fa fotografies amb tots, hi ha intercanvis de regals i se’n va.

Dues noies moren a la carretera de can Maçana

Per si no n’hi havia prou amb les desenes de pelegrins atesos pels serveis mèdics, el dia que semblava revenjar-se sobre els presents no podia acabar pitjor: dues joves, de disset i divuit anys, van morir xafades per una esllavissada de fang i pedres a la carretera de can Maçana mentre eren a prop de l’autocar que els havia dut i els havia de tornar a casa, a Girona l’una i a Sant Hilari Sacalm l’altra. Era la una del migdia i havien demanat al xofer que obrís una de les portes del portamaletes per agafar roba eixuta. El talús del quilòmetre 6,5 de la carretera de can Maçana va desprendre tones de terra i pedres i va ferir mortalment les dues joves.

Traslladades urgentment a Manresa, arran de les múltiples ferides sofertes moririen en el trajecte. El papa envià un telegrama de condol a les famílies a través de la nunciatura. L’abat Cassià concelebrà un dels dos funerals. No podia acabar més tràgicament un dia que s’havia preparat amb tota la il·lusió del món.