Castellbell posa so i misticisme a l'exclusiva posta de sol per la Foradada

Si agafes una posta de sol -fenomen quotidià, però atractiu per si mateix-, el poses en un marc exclusiu i, a més a més, li afegeixes uns efectes sensorials fets a mida, el resultat és una experiència singular, d’aquelles que avui dia van tan buscades. I aquesta combinació de fenòmens i sensacions és la que Castellbell i el Vilar ha aconseguit posar a la ‘coctelera’ per servir una proposta que, vist el resultat ofert i la resposta obtinguda, va agafant forma de producte de primer ordre en l’aparador de l’oferta de vivències. L’expectació que ha congregat, més de mig miler de persones (l’aparcament habilitat al costat del cementiri era ple amb un centenar de vehicles una hora i mitja abans) posa de manifest el salt que ha fet en pocs anys aquesta iniciativa, que va néixer en plena pandèmia.

És el que ha batejat i -després d’una trajectòria de sis anys- ja s’ha popularitzat com a Flor de Sol. I que té en la confluència entre la trajectòria de l’astre rei i el majestuós massís de Montserrat els elements principals.

El lloc i el moment concrets

Aquest dimarts a la tarda, centenars de persones s’han congregat per reviure des de la talaia del nucli del Vilar de Castellbell el fenomen natural que, captat des d’aquesta perspectiva, només té lloc uns pocs dies (al llarg d’aquesta setmana) de febrer. Es tracta de l’observació del pas dels raigs solars pel mig de la popular Roca Foradada.

Aquesta Flor de sol, que és com els castellvilarencs han batejat aquest fenomen-proposta, té com a epicentre la plaça de l’Església de Santa Maria del Vilar, que esdevé la ‘balconada’ exclusiva per veure i capturar la coincidència entre l’astre i la roca.

La posició lleugerament alçada d’aquest antic nucli fa que la trajectòria de la posta del sol pràcticament culmini travessant i projectant la seva llum per dins de la cavitat natural, de tal manera que sembla que traspassi la muntanya, que la perfori. Històricament, i per tradició familiar, els habitants de cadascuna de la dotzena d’antigues cases que el conformen sap el dia que el sol es pon per la Forada i el raig es projecta a casa seva.

Durant anys, o fins i tot segles, els castellvilarencs s’ho van mirar com una curiositat local. Però d’un temps ençà, va ampliar aquesta mirada per adonar-se que això que passa en unes dates i espai concret, té una bellesa d’una dimensió que la fa ‘exportable’. I no només l’han difós, sinó que l’han enriquit convertint-la en una tarda excepcional.

Amb els centenars de visitants ja presents al voltant de quarts de 5 de la tarda (el fenomen té lloc cinc minuts abans de les 6), mitja hora abans de la posta ja s'ha començat a bastir l’espai amb una embolcalladora atmosfera sonora. Amb la combinació d’instruments com ara gongs, els didgeridoo, tambors tribals, flautes de fusta o coms tibetans del grup Solaris han construït un so sostingut i místic que ha acompanyat el trajecte descendent del sol, com una invocació, fins al moment culminant en el qual, durant prop de dos minuts, ha 'travessat' la Roca Foradada.

Un vestit a mida per a un fenomen únic. I que encara s’ha complementat amb el que enguany era una novetat afegida al final del trajecte de l’astre: una dansa de recreació de la rebuda de la llum, a càrrec de l’Esbart Dansaire Santvicentí, que ha ballat al voltant d’una foguera, símbol dels solsticis, un cop ja s’havia produït la posta.

Per oferir atractius durant l’espera, durant tota la tarda hi ha hagut parades amb una mostra de l’oferta gastronòmica de l’entorn i també es podia fer una copa de vi dels cellers de la DO Pla de Bages i un petit tast a l’espai habilitat entre la plaça de l’església de Santa Maria del Vilar i els jardins de Cal Casademont. També es podia visitar l’exposició fotogràfica ‘Les millors Flors de Sol’ a l’interior de l’església de Santa Maria del Vilar.

De fet, la posta per la Foradada s’ha convertit en un enorme reclam per als aficionats a la fotografia, que s’hi congreguen a desenes per posar a prova les seves habilitats i la seva creativitat en la captura del fenomen. Georgina Artells, era una de les que s’hi estrenava. Participant habitual, segons deia, de concursos fotogràfics, havia vingut de Granollers perquè n’hi havia parlat un participant d’un certamen de Sabadell. Passat el fenomen, Artells es manifestava «absolutament admirada» pel que acabava de presenciar i per la «potència visual» de la posta. «A molts llocs congregaria gent d’arreu del món», deia convençuda. Tanmateix, explicava que no presentaria cap foto al concurs de Castellbell «perquè no coneixia el fenomen i m’he vist tan aclaparada, perquè tot passa en dos minuts, que no estic contenta amb el meu resultat. Però m’ha servit per prendre mides i l’any que ve tornaré i m’ho planificaré molt millor». Del concurs de fotografia se’n convocava la cinquena edició, amb tres premis per a les millors imatges que immortalitzin el fenomen.

Subscriu-te per seguir llegint