El 30% de població resident a la regió central nascuda a l’estranger ja té nacionalitat espanyola

Al conjunt de les comarques de casa nostra hi resideixen actualment gairebé 79.000 persones nascudes a l’estranger. D’aquestes, gairebé una tercera part ja tenen la nacionalitat espanyola, segons dades que ha fet públiques aquest dimecres l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En concret, parlem de 24.239 persones, d’un total de 78.982, que ja han adquirit la nova nacionalitat, el que suposa el 30,1%.

La comarca on aquesta proporció és més elevada, en xifres relatives, és al Moianès, on el 34,6% dels seus residents nascuts a l’estranger tenen ja també identitat espanyola. N’hi viuen 2.175 i la tenen 754.

Molt a prop hi ha, amb una proporció del 34,2%, l’Anoia i l’Alt Urgell. En el primer cas, parlem de gairebé 7.000 persones nascudes a l’estranger que ja tenen nacionalitat espanyola, en relació amb un total de 20.370. En el segon cas són 1.756 de 5.134.

A l’extrem més baix hi ha el Solsonès, on els residents nascuts a l’estranger (2.945) que ja tenen la nova nacionalitat equival a una quarta part: 762.

El Bages està per sota del 30%. A la comarca hi viuen oficialment, segons aquesta estadística, 36.075 persones que van néixer en altres països i, d’aquests, han adquirit la nacionalitat espanyola 10.370. En una proporció molt similar (28%) es troba el Berguedà, amb 1.895 estrangers ja nacionalitzats d’un total de 6.766. La Cerdanya sí que està per sobre del 30% (32,2), amb 1.568 d’un total de 4.867.

Al conjunt de Catalunya hi resideixen 2.039.015 persones nascudes a l’estranger, a 1 de gener del 2025, de les quals 628.310 tenen la nacionalitat espanyola, ja sigui perquè l’han adquirida, perquè són fills d’espanyols que han nascut a l’estranger o per altres motius, com ara les adopcions internacionals. Segons l’Idescat, la població nascuda a l’estranger i amb nacionalitat espanyola representa el 30,8% dels nascuts a l’estranger que resideixen a Catalunya, i assoleix màxims entre els residents al Vallès Oriental (39,6%) i al Baix Llobregat (37,2%).

En determinats supòsits els estrangers poden adquirir la nacionalitat espanyola. Per aquesta raó la xifra de població nascuda a l’estranger (2.039.015) és més elevada que la de població de nacionalitat estrangera (1.522.819 persones). D’altra banda, la majoria de la població de nacionalitat estrangera ha nascut a l’estranger (1.410.705 persones) i una part ha nascut a Espanya (112.114 persones).

Els nascuts a l’estranger representen el 25,1% de la població resident a Catalunya, 1 de cada 4 persones residents, però hi ha 3 comarques on aquesta proporció supera el 30%: el Barcelonès (34,1%), l’Alt Empordà (31,6%) i la Segarra (31,5%). A l’altre extrem n’hi ha unes altres 3 on aquesta proporció no arriba al 15%: el Lluçanès (11,4%), el Pallars Sobirà (14,3%) i el Moianès (14,6%).

Pel que fa a la població de nacionalitat estrangera, aquesta representa el 18,7% de la població catalana. Les proporcions més elevades són les de la Segarra (30,1%), l'Alt Empordà (25,9%), el Barcelonès (24,9%), el Pla d’Urgell (22,9%) i el Segrià (22,6%), mentre que les més baixes són les del Lluçanès (9,3%), el Moianès (10,3%), el Vallès Oriental (11,1%) i l’Anoia i el Pallars Sobirà (11,2%, totes dues).

En relació amb l’any anterior, la població nascuda a l’estranger ha augmentat en 132.183 persones (un 6,9%) al conjunt de Catalunya i ha augmentat a totes les comarques i Aran, amb variacions que oscil·len des de les més elevades del Solsonès (12,8%) i el Lluçanès (11,5%), fins a les més modestes del Pallars Sobirà (1,7%) i l’Alta Ribagorça (2,2%).

La població de nacionalitat estrangera ha augmentat en 78.627 persones (un 5,4%) a Catalunya i també ha augmentat a totes les comarques i Aran, excepte al Pallars Sobirà (-0,5%). Els majors augments es registren al Solsonès (14,7%), el Lluçanès (12,7%), l’Alt Urgell (10,8%) i l’Alt Penedès (8,4%).

Població per país de nacionalitat i país de naixement

Per nacionalitat, els països amb més estrangers són el Marroc (252.843 persones), Colòmbia (107.178), Itàlia (91.925), Romania (84.842) i la Xina (67.739). En relació amb l’any anterior, destaquen els increments de la població estrangera de Colòmbia (12.982), el Marroc (11.664), Perú (7.531), Itàlia (5.103) i l’Índia (4.192). En canvi, les nacionalitats que més disminueixen són les d’Ucraïna (-3.396) i Bolívia (-1.578).

Per lloc de naixement, i independentment de la nacionalitat (espanyola o estrangera), els principals països són el Marroc (303.065), Colòmbia (160.238), Argentina (116.720), Perú (100.730) i Equador (96.802). En relació amb l’any anterior, destaquen els increments de la població nascuda al Marroc (19.201), Colòmbia (17.964), Perú (10.367), Veneçuela (9.999) i Argentina (8.238).

A tot Catalunya hi ha 56 municipis on el percentatge de població estrangera és superior al 25%. Destaquen Guissona (51,8%), Castelló d'Empúries (45,5%), la Portella (42,1%), Sant Pere Pescador (39,5%) i Lloret de Mar (38,5%). Respecte del lloc de naixement, són 107 els municipis on el percentatge de nascuts a l’estranger és superior al 25%. Destaquen Guissona (51,0%), Castelló d’Empúries (49,5%), la Jonquera (46,2%), Lloret de Mar (45,4%) i Salt (44,8%).

Per nacionalitat, Barcelona és el municipi on resideixen més estrangers, 437.663, amb un augment de 23.600 respecte de l’any anterior. Altres municipis que destaquen són l'Hospitalet de Llobregat (79.873), Badalona (42.505), Terrassa (34.698) i Lleida (34.274). Per lloc de naixement, a Barcelona hi ha 593.121 nascuts a l’estranger, amb un augment de 38.210 respecte de l’any anterior. Altres municipis que destaquen són l'Hospitalet de Llobregat (118.483), Badalona (55.500), Terrassa (49.489) i Sabadell (46.870).

La població estrangera per sexe i edat

Per edats, el perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, majoritàriament en edat de treballar. Més de la meitat de la població estrangera té de 20 a 44 anys. Aquest fet, combinat amb la baixa natalitat de les darreres dècades, fa que en la franja dels 20 als 44 anys, el 31,4% de la població de Catalunya sigui de nacionalitat estrangera i el 41,7% de la població de Catalunya hagi nascut a l’estranger. En canvi, entre els majors de 65 anys, els estrangers representen el 5,3% de la població de Catalunya, i els nascuts a l’estranger el 9,2%.

Pel que fa al sexe, en la població estrangera hi ha una presència majoritària d'homes (52,3%), mentre que els homes de nacionalitat espanyola no arriben a representar la meitat de la població (48,6%), i s’observen diferències importants segons el país de nacionalitat. Entre els països amb més de 20.000 estrangers, destaquen amb els percentatges més elevats d’homes: Senegal (76,3%), Pakistan (68,9%), Índia (64,7%) i el Marroc (59,2%). En canvi, els països amb menor percentatge d’homes són: Hondures (36,7%), Paraguai (39,4%) i Rússia (39,6%).

La població estrangera resident a Catalunya és heterogènia quant a l’origen i està representada per més de 180 nacionalitats.

Subscriu-te per seguir llegint